Taradell, Osona, llinda, relleu, Sant Eloi

El ferrer escollit

La saviesa popular, que tot ho arregla, se les empescà al segle VII, per convertir el francès Eloi de Noyon -sant Eloi pels amics-, en un ferrer, dos segles abans que els cavalls duguessin ferradures.

Diuen que Eloi ve del llatí i vol dir escollit. Fill d’una família d’origen romà, va néixer a prop de Limoges -França-, a finals del segle VI.

Veient les seves aptituds com a artesà, el seu pare, que devia estar molt ben relacionat, el va col·locar com a aprenent del responsable d’encunyar la moneda. Allí aprengué l’ofici d’orfebre, que li donaria merescuda fama.

Més endavant, l’Eloi se’n va anar a París, on va conèixer el tresorer del rei, com qui fa amics al bar. D’alguna manera, el rei va saber de les seves qualitats com a artesà i li encomanà la realització d’un tron. Amb els materials que el rei li proporcionà, no va fer un tron, sinó dos! Admirat pel resultat i també per la intel·ligència i honradesa del noi, el va nomenar cap de la casa de la moneda i van acabar tenint gran amistat.

La seva rectitud i sentit de la justícia, el va dur a alliberar nombrosos esclaus, fent-lo molt popular entre les classes més humils. Per altra banda, a la cort es va fer amics que esdevindrien bisbes. Un d’ells és qui més tard escriuria el relat de la vida d’Eloi -i també s’inventaria algun passatge-.

Taradell, Osona, llinda, relleu, Sant Eloi

Oficis i llegendes.

Quan tenia 53 anys, Eloi va ser nomenat bisbe de Noyon, població situada a uns cent quilòmetres al nord de París. Sembla que a ell es deu la conversió d’una bona part de l’actual territori belga. Va morir amb 78 anys i aviat es convertí en objecte de devoció d’un bon grapat de col·lectius.

Lògicament, Eloi és el patró d’orfebres i joiers, perquè era el seu ofici. Però també va ser-ho de totes les confraries relacionades amb el treball dels metalls, com ferrers i manyans. I, com que diuen que va ferrar cavalls, també és venerat per tots aquells gremis vinculats amb els animals, com veterinaris i traginers.

Tan gran devia ser la devoció al sant, que els artesans més relacionats amb el sector metal·lúrgic, se’ls coneixia pel genèric Elois. Una llegenda del segle XI en justifica l’advocació.

Sembla que l’Eloi s’ho tenia molt cregut això de ser molt bo en el seu ofici. Un dia que estava forjant una ferradura, se li aparegué Crist en persona i va fer-ne una de molt millor que la del sant. Per arrodonir la lliçó, li arrencà la pota a un cavall que esperava a ser ferrat, calçà la ferradura i li col·locà la pota al seu lloc, sense que el cavall fes ni un gest. Eloi va provar de fer el mateix i, en arrencar la pota, el pobre cavall quasi que mor dessagnat.

Taradell, Osona, llinda, relleu, ferrer

Testimonis de pedra.

Al carrer de Sant Sebastià de Taradell (Osona), trobem una interessant llinda del 1789, que és tot el que queda de Can Busquets, un habitatge enderrocat no fa pas tant (el tema de la conservació del patrimoni encara el tenim verd).

Als segles XV i XVI, Taradell va concentrar un bon grapat d’oficis manuals, especialment relacionats amb el sector tèxtil, com paraires i teixidors. Els artesans relacionats amb les tècniques mecàniques o manuals, s’anomenen menestrals i els podem considerar com una petita burgesia. Alguns tipus de menestrals són els calderers, corders, ferrers, paraires, tintorers o sabaters, entre molts altres.

Taradell, Osona, llinda, relleu, Sant Eloi

El treballat rectangle de pedra mostra tantes coses, que ens les hem de prendre amb calma.

A l’esquerra llegim una invocació mariana, per tal de protegir l’entrada de l’habitatge. A la dreta, un text en llatí que ve a dir ‘pau a aquesta casa i als seus habitants’.

Al centre tenim un treballadíssim relleu que representa Sant Eloi envoltat de pàmpols i de raïm. Pel que sembla, fins al segle XIX, el conreu de la vinya a Taradell tenia certa importància.

A la dreta del sant, hi ha un ferrer forjant una ferradura en una enclusa. Sorprèn veure el realisme de la figura i algun detall que sobresurt del marc, com per dotar-lo de profunditat.

A l’esquerra tenim un manyà que sembla estar llimant una clau subjecta al cargol de banc.

Taradell, Osona, llinda, relleu, manyà

Beneint la plaça.

Molt a prop, a la plaça de Santa Llúcia, veiem un plafó ceràmic, que sembla haver estat muntat per algú a qui no se li dóna bé resoldre trencaclosques. Imagino que es va recuperar de l’habitatge del segle XVII que es va enderrocar aquí mateix.

També representa el bisbe Eloi, sostenint el bàcul i beneint. En aquest cas, en canvi, ens proporciona algunes pistes de la vida del sant. Al costat esquerre, veiem una forja i un cavall esperant a ser ferrat pels dos ferrers de més avall.

El costat dret podria representar el monestir que va fundar a Noyon i potser ell mateix, en actitud de predicar a un personatge agenollat. Algunes rajoles podrien procedir d’un altre plafó, ja que no semblen encaixar-hi ni amb bona voluntat.

Taradell, Osona, plafó ceràmic, Sant Eloi

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer de Sant Sebastià, 18. Taradell

Saber més:

Què veure a prop: