Paraules baixes

Les rajoles de La Lliga del Bon Mot.

Penso que és prou conegut el mèrit dels catalans de renegar de les formes més creatives i inimaginables. I, si amb un dels renecs, que per si sol ja faria enrogir al dimoni més maligne, no hi hagués prou, un català és capaç d’encadenar-los fins a obtenir-ne un de nou amb què tremolarien els fonaments de l’infern.

Tot i l’extraordinària creativitat del renec català, no en mencionaré cap, per no donar la possibilitat que els ens virtuals em censurin i em tallin el compte. La major part d’aquestes expressions populars ja han passat a la història. Una llàstima, perquè potser caldria considerar-les com a patrimoni intangible.

Tan malparlats devien ser els catalans de fa un segle, que l’escandalitzat mossèn Ricard Aragó -nascut a Santa Coloma de Farners-, va fundar el 1908 la Lliga del Bon Mot.

Lluita contra el renec

En la seva creuada per preservar la puresa de la llengua, va comptar amb la col·laboració de distingits intel·lectuals, com Maragall o Verdaguer, i d’entitats, com la Caixa de Pensions, qui recolzaren la iniciativa distribuint uns calendaris moralitzants, editats per la lliga.

La blasfèmia era especialment detestada per la burgesia, qui oferí importants donatius per a subvencionar aquesta batalla contra el fet de malparlar.

Tal com ara fan els superherois del cinema, Ricard Aragó, qui també era escriptor, es va crear una doble personalitat, per tal d’ocultar la seva edat -vint-i-cinc anys-. El seu alter ego era Ivon l’Esclop, un joc de noms extrets de l’eslau i del protagonista d’una novel·la i que vindria a significar Joan el qui vigila. Ben escaient.

El que per a un mortal qualsevol pot resultar una catarsi alliberadora en un moment de tensió, per a l’Esclop era una blasfèmia que atemptava contra tota la cort celestial.

Com diu Gabriel Pernau a ‘Els catalans som malparlats?’, la paraulota sol referir-se a la religió, l’origen de la vida, el sexe, els excrements i els animals de tir.

Publicitat directa

Una de les accions de l’associació va ser col·locar uns plafons enrajolats a llocs estratègics, com cruïlles o revolts, on fossin ben visibles, especialment per carreters i traginers, dos col·lectius amb una merescuda fama de renegaires.

Sembla que a vegades, eren els mateixos masovers qui demanaven penjar el missatge a casa seva. Així doncs, trobem aquestes rajoles a les parets de les masies, sempre de cara al camí. Si les observes amb atenció, descobriràs petites diferències, com per exemple,a les tipografies.

Presidint l’escrit, trobem un sant Jordi matant el drac, en una clara al·lusió a combatre la paraulota.

Et recordo que sant Jordi, aquest sant tan venerat i tant romàntic, que la tradició assegura que és de Montblanc, és una invenció medieval en un temps necessitat d’herois.

El mite ja l’explicaven sumeris i egipcis -amb uns altres noms, és clar- i més tard, el cristianisme va fer una oportuna barreja de sants de dubtosa existència i voilà! Tinguérem cavaller, princesa, drac i rosa. Però tot plegat anava bé en la lluita contra el mal.

El text

A manera d’introducció, hi havia la salutació ‘Alabat sia Déu’, que no és triada a l’atzar. Aquesta era una de les formes tradicionals de saludar entre la pagesia. Quan dues persones es trobaven, una deia ‘Alabat sia Déu’, mentre que l’altra responia ‘Per sempre sia alabat’. Erròniament escrita ja en època remota, podria ser una traducció literal del castellà.

Després de la salutació, trobem el motiu de l’anunci: ‘Per vostra pròpia dignitat i respecte als altres’. En cas que el pagès sabés llegir, aquestes dues raons havien de tocar de ple el seu cor. A continuació hi ha la part important del comunicat: ‘Parleu bé’. La mida de la lletra no ofereix cap mena de dubte. De vegades, el missatge era ‘No renegueu’, segurament en llocs on calia ser més directes.

La signatura del conjunt resa així: ‘Lliga E. contra el mal parlar’. La intrigant lletra E ve d’espiritual. Aquest organisme, que va actuar tant a Catalunya com a Ses Illes -mira tu, igual que la Caixa-, va estar operatiu fins al 1963. Pots imaginar que també va ser fomentat pel règim del moment. En aquella època es va fer popular la dita “Semblar de la lliga del bon mot“. S’aplicava quan alguna persona era molt primmirada en la manera de parlar.

Per acabar, una trista mostra de la intolerància i la poca consideració cap al patrimoni públic. A Calaf romanen les restes d’un plafó ceràmic vandalitzat que paradoxalment es troben a l’avinguda de la Pau. Una llàstima.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

• La Lliga del Bon Mot, per J. Arasa
• Els catalans som malparlats?, per G. Pernau
• El calendari de la Lliga del Bon Mot: librorum.piscolabis.cat
• No renegueu: historiamontbui.blogspot.com
• Ricard Aragó, per Narcís-Jordi Aragó
• Sant Jordi: bibiloni.cat
• Los saludos teofóricos…, per G. Llompart

Hi ha rajoles similars a:

• Veïnat del Castanyet (Santa Coloma de Farners)
• Can Codonyers, Sant Cugat del Vallès
• Torre de l’Espatlleta, Santa Margarida de Montbui
• Carrer Nou, 3, Igualada
• Montclar d’Urgell
• Tartareu, La Noguera
• Ermita de Sant Bonifaci, Vinaixa