Argentona, Maresme, modernisme, Puig i Cadafalch

Malaltia de rics, salut dels pobres (1)

Modernisme d’estiueig a Argentona (primera part)

Això de prendre banys per fer salut és més antic que els bunyols de bacallà. Només que ara som més fins i en diem ‘spas’ i ens quedem més amples que estrets!

Al segle V aC, molt abans que els romans posessin de moda les termes, els grecs ja estaven més que avorrits de prendre banys termals.

Durant l’edat mitjana i fins al segle XIX, la balneoteràpia ja s’utilitzava per a la cura i prevenció de diverses malalties. Però en arribar el segle XIX, una nova generació de metges es van passar de la ratlla, amb exagerades aplicacions hidroteràpiques.

Reixa d'una finestra de la Casa Puig i Cadafalch d'Argentona.
Casa Puig i Cadalfach.

La salut d’uns porta feina als altres

Arran de la industrialització, apareix la burgesia, una nova classe social que, gràcies als nous corrents higienistes, busca fer salut com sigui: a la muntanya, al mar, fent esport… I també als balnearis. La proximitat amb Mataró on ja arribava el tren, afavoreix la connexió amb Argentona, on hi havia un parell d’importants centres termals.

De ser un poble dedicat a la pagesia, en poc temps, el nucli va créixer de cop, això si, només a l’estiu. La bona temperatura i els aires saludables vora la muntanya van fer que s’hi instal·lessin les famílies barcelonines que desitjaven fer salut. I això va ser una sort, ja que fomentà la creació de nous tipus de comerç per a satisfer els nous turistes.

Encoixinat del mur exterior de la Villa Teresa. Modernisme d’estiueig a Argentona
Villa Teresa.

Paraula d’escriptor

Segurament, contribuí a la fama de la vila la idíl·lica descripció que Víctor Balaguer feu d’Argentona. Atrets per la bona propaganda, la població va veure passar il·lustres visitants, com el general Prim, Verdaguer, Pompeu Fabra o Enric Granados.

Els nous residents contractaren els millors arquitectes per a construir magnífiques vil·les d’estiueig. Les més notables es troben, naturalment, al carrer principal que conduïa fins als principals balnearis d’aigües medicinals i dels quals actualment només en resten les fonts.

Encara ara pots contemplar -per fora- aquestes cases modernistes i noucentistes, amb algunes arquitectures ben sorprenents. Anem a veure-les!

Merlets de la capella del Sagrament d'Argentona.
Capella del Sagrament.

Modernisme en estat pur

En primer lloc cal començar per la més destacada, que Puig i Cadafalch restaurà a finals del segle XIX al centre de la vila, reconvertint-la en la seva casa d’estiueig. Després de molts anys d’abandonament, la pressió popular la va salvar de la ruïna i actualment ja s’ha recuperat l’exterior. Pinacles, finestres, xemeneies, reixes i gelosies, fan d’aquest estrany habitatge, una meravella plena de detalls.

Nascut a Mataró, aquest culte arquitecte fou, a més, polític, arqueòleg i especialista en art romànic. Del seu impressionant llegat, cal destacar la casa Amatller, la fàbrica Casarramona o la casa Martí, més coneguda com Els Quatre Gats, totes tres a Barcelona.

Casa Puig i Cadafalch a Argentona.
Casa Puig i Cadafalch.

Dona la volta a aquest gran casal per admirar també les cases del carrer Dolors Monserdà -dedicat a l’escriptora i sogra de l’arquitecte-. Eclipsades per la monumental obra de Cadafalch, alguna d’elles també ha estat atribuïda al mateix arquitecte.

Finestra modernista atribuïda a Puig i Cadafalch. Argentona.
Carrer Dolors Monserdà.

Acosta’t a la plaça de l’Església per visitar la capella del Sagrament. Amb tanta afluència de noves ànimes benestants, el rector va encomanar a Puig i Cadafalch l’ampliació de l’antiga capella del segle XVII. L’arquitecte va realitzar l’obra en estil neogòtic, decorant l’interior amb motius esgrafiats i l’exterior amb rajoles, gàrgoles i merlets.

Modernisme d’estiueig a Argentona. Esgrafiats a l'interior de la capella del Sagrament.
Capella del Sagrament.

Presència aristocràtica

A continuació, baixa pel carrer Lladó i seguidament, pel carrer Josep Soler fins a trobar el passeig del Baró de Viver, la principal via per accedir a les dues fonts principals. Aquest passeig, on cada xalet vol ser més que el del costat, duu el títol ostentat per un pare i el seu fill -tots dos es deien Darius Rumeu-. El pare va ser president de la Diputació de Barcelona i el fill un important polític i financer barceloní. 

Darius Rumeu -el fill- a més, va ser alcalde de Barcelona durant sis anys i responsable de l’Exposició Internacional del 1929, fet que li va valer que Alfons XIII també li atorgués el títol Baró de Viver. 

Tanmateix, el nom de la baronia es refereix a la gran finca d’esbarjo que aquesta família encara posseeix a Argentona i que inclou l’antiga ermita de la Mare de Déu del Viver.

Al proper article veuràs una mica més de l’interessant llegat arquitectònic que va deixar el modernisme d’estiueig a Argentona.

Modernisme d’estiueig a Argentona. Reixa de la Torre Mercader.
Torre Mercader.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop