Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, rajoles, ceràmica, noucentisme, Joan Bordàs Salellas, banc, passeig

Seure entre el mar i la vila

Els bancs de Sant Feliu de Guíxols.

Feliu vol dir feliç. En llatí, naturalment. El sant que coneixem amb aquest nom, va néixer a Tunísia al segle III. Amb l’excusa de donar un cop de mà als cristians perseguits a casa nostra, va anar a parar a Girona on va durar menys que un caramel a la porta de l’escola.

El fabulós relat del seu martiri, assegura que el van dur a un lloc anomenat Guíxols, nom que designa una varietat de llegum, que actualment sembla haver seguit la mateixa sort del sant.

Allà li lligaren una roda de molí al coll i el llençaren a l’aigua, però els àngels el tragueren abans no s’ofegués. Finalment l’home va morir, però d’una altra manera menys romàntica.

Els bancs de Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà. Una rajola amb una banyista i una altra amb un paisatge de la costa.

Deixadesa

Setze segles més tard, Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) seguia vivint en gran part, del mateix mar d’on els àngels van rescatar el màrtir.

Davant les cases hi havia un gran sorral on tenien lloc les feines relacionades amb el mar. Era un lloc brut i sense gens d’interès, exposat als atacs de la pirateria.

Amb l’enderroc de les muralles al segle XVII, s’hi anaren construint habitatges senzills, però no va ser fins al segle XIX quan es decidí que la vila no podia presentar aquesta lamentable imatge arran de mar. 

Els bancs de Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà. Rajoles amb vaixells.

Una nova imatge

L’ajuntament va decidir urbanitzar l’espai i plantar-hi arbres, tot i que encara hi havia una certa activitat, com la matança i neteja de bestiar. A poc a poc van començar a enlairar-se les primeres edificacions d’hisendats.

Però les guerres tot ho fan malbé i a més, la vila va trigar a rebre ajuts per a la recuperació. Així doncs, no va ser fins al 1943 que projectà el passeig, si fa no fa, tal com ens ha arribat fins avui, i que després d’infinits canvis de nom, s’ha quedat com a Passeig del Mar.

Els bancs de Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà.

El projecte va ser realitzat per Joan Bordàs Salellas, arquitecte nascut a Figueres i que durant quaranta-dos anys va treballar a l’ajuntament guixolenc, fins que es va jubilar. 

És inacabable la llista de projectes que va realitzar durant aquest llarg periode, destacant la remodelació del Passeig del Mar.

Els bancs de Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà. Una rajola amb banyistes i una altra amb l'escut de la vila.

Seure amb estil

Uns dels elements ornamentals d’aquest indret que, amb més o menys èxit, han sobreviscut al temps, a l’especulació i al vandalisme, són els bancs de pedra i maó amb una decoració de rajoles, reproduint diversos temes, generalment relacionats amb la vila. 

Tot i que les avantguardes més diverses ja triomfaven arreu i el noucentisme ja havia passat a la història, l’estil dels bancs projectats per Bordàs, encara semblen ben bé dels anys trenta.

A grans trets, el noucentisme neix com un revulsiu als excessos del modernisme. Proposa un ordre més racional i busca la inspiració en el món clàssic grecollatí. 

Els bancs de Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà. Rajola amb un vaixell.

Disseny propi

Els noucentistes consideraven l’art realista com un engany, preferint una visió més idealitzada i pedagògica de la realitat. Giren els ulls cap a la Mediterrània, més propera que el món medieval centreeuropeu que els modernistes tenien com a referència.

Mar, pins, atzavares i figueres de moro, orenetes i gavines comencen a poblar les obres d’aquesta època, com una idealització de les arrels nacionalistes.

Rajoles amb animals.

Fugen del detall i destaquen la forma de les coses i dels cossos. Que res destorbi el volum. Uns breus contorns servien per a delimitar l’essència.

La figura femenina -nua- passa tenir un paper rellevant. Amb la publicació de La ben plantada, Eugeni d’Ors fa un retrat dels valors que pretenia impulsar el noucentisme. Proposava un model de dona moderna, instruïda, emancipada, però dins d’uns límits marcats i lluny de la igualtat laboral i social amb l’home. 

Rajola amb dues dones reparant les xarxes de pesca.

Tot això ho trobem en aquestes discretíssimes rajoles que decoren els bancs de Sant Feliu de Guíxols. Dones banyant-se, reparant les xarxes de pescar, visions idíl·liques de la costa, el passat naval, la natura i la fauna en diverses formes. Fins i tot algun cérvol, més propi d’altres indrets.

Així mateix, trobem l’antic escut de Sant Feliu de Guíxols representat de diverses maneres. Les ones identifiquen la vinculació amb Girona, la creu de Sant Jordi representa el monestir i les barres simbolitzen el regne d’Aragó i Catalunya.

Una rajola amb l'escut de la vila i una altra amb una gavina.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Passeig del Mar. Sant Feliu de Guíxols

Saber més

Què veure a prop