Protecció divina, defensa militar

La parròquia Castrense de la Ciutadella de Barcelona.

Quan l’exèrcit romà s’aturava en un lloc a passar la nit, establia un campament. Aquesta acampada militar rebia el nom de ‘castrum’. D’aquí ve el mot castrense per a referir-se en general, a la vida militar dins un recinte fortificat, com un castell.

Al segle XVIII, després d’uns fets que ara no comentaré, Felip V va fer construir una gran fortificació per a mantenir Barcelona sota control. Va encarregar el projecte al flamenc Joris Prosper van Verboom, enginyer militar a les ordres del rei, qui no va dubtar a enderrocar tot un barri per urbanitzar-lo militarment.

Com que guerra i religió sempre han anat de la maneta, al recinte no hi podia faltar una església, on pregar per la protecció divina. De la terrena ja s’encarregaven els 8.000 soldats de la ciutadella.

Per a la construcció del temple, en estil neoclàssic, Verboom va comptar amb Alejandro de Retz, enginyer militar francès, qui s’inspirà en l’església de la Visitació de Paris, construïda un segle abans. Sembla que el projecte va resultar innovador en aquell moment i va servir de model per a altres esglésies.

Detall de la porta de fusta.

La divina capitana

El temple es va dedicar a la Immaculada Concepció, patrona de la Infanteria, però a l’interior trobem també altars i capelles dedicades als altres cossos i fins i tot a la Moreneta.

Des que al segle XI, el rei Vamba es va mostrar obertament defensor de la Immaculada, aquesta advocació va ser un no parar. Els reis que van venir després la portaren als estendards a les campanyes militars. 

Les cròniques asseguren que al segle XVI, durant la Guerra dels Vuitanta Anys, l’exèrcit espanyol que lluitava al que ara coneixem com a Holanda, va quedar aïllat en una muntanyeta envoltada d’aigua. Mentre eren allà van trobar una imatge de la Immaculada Concepció, fet que van considerar un senyal diví. Aquella nit, l’aigua es va gelar i va permetre passar l’exèrcit, que va atacar l’enemic per sorpresa. 

La victòria, no cal dir-ho, es va atribuir a la Verge. Més tard, Carles III la declarà patrona dels seus estats i finalment, la reina Maria Cristina la va convertir en patrona de la Infanteria.

Portalada neoclàssica de la parròquia Castrense de la Ciutadella de Barcelona.

Passió a la porta

No obstant això, l’escassa decoració exterior només fa referència a Crist i a l’Esperit Sant. El primer el veiem al fris damunt la porta, amb un parell d’anyells agafant una creu amb un estendard. Conegut com a Agnus Dei, aquest símbol va ser molt utilitzat ja per les primeres comunitats cristianes i representa el sacrifici de Crist a la creu. La imatge es veu reforçada pel calze al mig, representant la sang vessada i el perdó.

Dins el frontó tenim la clàssica imatge del colom (Esperit Sant) descendint entre núvols i raigs de llum. El conjunt d’aquesta portalada, és una representació de la Passió.

Gàrgola de l'església militar del parc.

Treure aigua per la boca

Sota el ràfec de la teulada hi ha unes gàrgoles poc habituals. Generalment aquests elements presentaven figures grotesques, animals fantàstics, dimonis i bruixes. En aquest cas, es tracta de caps amb un raonable realisme. 

Si observem els altres edificis que han perviscut de l’antiga fortalesa (l’escola i el Parlament), veurem que totes les gàrgoles tenen un mateix estil. Potser sóc jo, però em recorden aquells indígenes que els espanyols es van trobar durant el lucratiu comerç amb les Índies. Estaria bé saber-ho.

Campanar de la parròquia Castrense de la Ciutadella de Barcelona.

Epíleg

L’enderroc de la fortalesa, al que ara coneixem com a parc de la Ciutadella de Barcelona. Es van salvar només tres edificacions. El palau del governador ara és una escola. L’arsenal és el Parlament de Catalunya i l’església… Doncs és la Parròquia Castrense de la Ciutadella, freqüentada per devots feligresos militars.

A finals del segle XIX hi havia la idea de reconvertir-la en un Panteó de Catalans Il·lustres, però el pressupost s’esgotà només amb la restauració del malmès temple i no va quedar per a res més. Més tard es van posar sobre la taula diversos projectes, com una biblioteca o un museu i fins i tot per hostatjar el panteó de Francesc Macià. Però la Guerra Civil va arribar i tots sabem què va passar.

Aquarel·la amb una panoràmica del Parc de la Ciutadella de Barcelona amb l'edifici de la parròquia Castrense.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop

Encara no hi ha comentaris

  1. Vanverbum… si no fos per la seva destructora feina, semblaria un acudit dolent!
    I des de moment, em sap greu, però a aquesta capella no hi aniré mai a missa… quina por!

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).