Aquarel·la amb una vista de la plaça de les Eres de Taradell.

La Maria ja té casa

La Villa Maria de Taradell.

Al segle XIX, amb la industrialització, apareix una nova classe adinerada que decideix passar els mesos d’estiu descansant i fent salut.

Vigatans i barcelonins s’adonaren que Taradell (Osona) era prou a prop i tenia un clima, un entorn i una tranquil·litat més que adients que la ciutat per a passar l’estiu. Moltes poblacions com aquesta, que no tenien cap infraestructura, van experimentar grans canvis d’urbanisme.

Aquarel·la amb una vista de la plaça de les Eres de Taradell.

A més de les torres i xalets, també es realitzaren passejos, jardins i casinos, per tal de fer més agradable l’estada als estiuejants. A les fotografies de l’època, sorprèn veure magnífiques torres modernistes a tocar de casalots esgavellats.

Tot i això, la implicació d’aquest nou col·lectiu envers el poble que els acollia, generalment va ser poc destacada. Una d’aquestes torres d’estiueig que ha sobreviscut a Taradell, és la magnífica Villa María, en reglamentari castellà.

El propietari

I és en aquestes circumstàncies que trobem que el 1911 Pau Dulachs Vila (erròniament escrit com a Dulachan o Duloch en diversos documents consultats), va encarregar una magnífica mansió a Taradell. Tal com em comenta una actual familiar, el senyor Dulachs havia estat caixer i apoderat de la casa Sucesores de Bonaventura Brutau, S. A.

Ubicada a Sabadell, aquesta rellevant empresa tèxtil, formada pels fills de Bonaventura Brutau i Estop, continuava el 1878 el llegat del pare. Fabricaven filats i torçats de cotó que enviaven a un important mercat a tota la península així com a les darreres colònies espanyoles de Cuba i Filipintes. Les oficines estaven situades a Barcelona, a la Rambla de Catalunya.

Decoració de la façana.

Les obres d’un mestre

En primer lloc, el projecte va ser encomanat a Joan Riera Pallàs. Nascut el 1882 a Sant Julià de Vilatorta, fill d’un mestre d’obres i cosí de Miquel Pallàs, arquitecte municipal de la mateixa vila, en Joan ja tenia molt de guanyat. Mai es va treure el títol d’arquitecte, però sembla que no li calia, doncs va fer més obres del que ens puguem imaginar.

En algun moment que no em consta, amb un altre soci, muntaria l’empresa constructora Pallàs i Gamandé, que estaria en actiu fins al 1971, que ja és mèrit. La majoria d’obres pertanyen a aquesta societat, com per exemple: el cremallera de Núria, ponts, carreteres, mercats, escoles, estacions de tren, el pavelló esportiu de Girona i diverses cases d’estiueig.

No pensis que Joan Riera era un paleta sense educació. Va tenir amistats de primer nivell, com el poeta i editor Francesc Matheu, qui publicà les obres de Verdaguer; el pintor naturalista Dionís Baixeras, autor d’algunes de les descomunals escenes que apareixen al paranimf de la Universitat de Barcelona; o el polític Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat de Catalunya.

Decoració de la façana de La Villa Maria de Taradell (Osona).

El realitzador

En el cas de la Villa Maria de Taradell, el projecte va anar clarament a càrrec de Joan Riera i la realització es va deixar en mans de Lluís Riera Buch, qui s’encarregava de dirigir paletes i manobres. Lluís Riera va néixer a Arbúcies el 1877 i tenia una empresa de construcció amb el seu mateix nom. Com que els rigorosos hiverns d’aquests verals no permeten la més mínima expressió de vida pels treballadors ni pels materials, les obres s’allargaren dos anys.

El resultat va ser un magnífic habitatge d’estil modernista, del qual només pots observar la façana i fer-te una idea de com és l’interior que, afortunadament, després de passar-hi diversos propietaris, s’ha conservat prou bé. El 1938 moria Pau Dulachs, tot i que la Villa María de Taradell no es posaria a la venda fins al 1951.

Finestres de La Villa Maria de Taradell (Osona).

Però, qui va ser la Maria?

En realitat, la vil·la està dedicada a més d’una Maria. En primer lloc, tenim Maria Vila, la mare del primer propietari, Pau Dulachs Vila. Seguidament, el senyor Dulachs acollí a la seva neboda Maria Llorens Dulachs quan enviudà, juntament amb els seus fills Jordi i Maria Puigdollers Llorens, passant molts estius en aquesta casa. Més tard, en Francesc Llorens i Dulachs heretaria l’immoble, juntament amb la seva germana Maria, els quals la vengueren posteriorment.

Això no obstant, sembla clar que les lletres de metall que apareixen a la façana van ser col·locades posteriorment a la finalització de les obres.

Vull agrair la informació facilitada per una familiar del primer propietari, que m’ha ajudat a completar les dades que mancaven.

Detall de la decoració del portal del xalet.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer de Sant Sebastià, 35. Taradell

Saber més

Què veure a prop