Aquarel·la amb una vista de la plaça de la Lira de Ripoll.

De ganivets i navalles

La ganiveteria Barral de Ripoll.

Al segle XV, Catalunya era un territori buit. Epidèmies, guerres, terratrèmols i les plagues del camp amb la consegüent fam, van causar tals estralls, que el país va quedar pràcticament desert.

Bona part de la repoblació es va fer a partir del segle XVI amb immigrants de l’altre costat dels Pirineus, on les coses els anaven una mica millor que aquí. Els joves occitans, ben qualificats laboralment, venien a treballar, es casaven amb noies catalanes i tenien fills que esdevenien ciutadans oficialment integrats.

Ràpidament s’especialitzaren i això portà a la creació de gremis, com el metal·lúrgic, que agrupava ferrers, ganiveters o daguers, canoners o espasers entre altres. Aquest grup s’anomena popularment ‘elois‘, ja que tenen sant Eloi com a patró.

Sant joier

Eloi de Noyon va ser un xicot nascut a prop de Limoges (França) al segle VI. Entrà com a aprenent del responsable d’encunyar la moneda i va aprendre l’ofici d’orfebre, pel qual sembla que tenia bona mà. Joiers i orfebres el convertiren en el seu patró i poc després, s’hi afegiren totes aquelles confraries relacionades amb el treball dels metalls.

Precisament, la festa dels Elois a Ripoll es remunta al segle XVII, on el gremi era especialment important. Però a mitjans del segle XX va anar decaient fins que es va deixar de celebrar.

Rètol de la ganiveteria Barral de Ripoll.

El bon tall

De ganivets ja es fabricaven cinc mil anys enrere, així que el tema no era nou. Les grans ciutats, com Barcelona, eren les principals productores d’aquests estris. Les poblacions que quedaven allunyades, com Solsona, Cervera, Olot o Ripoll, es van haver d’espavilar creant els seus propis centres de producció d’estris de metall. Visqueren un moment daurat cap al segle XVIII, quan van tenir lloc un seguit d’inacabables guerres i la demanda d’armes era més gran.

Cada centre va evolucionar de forma diferent, donant lloc a peces amb característiques diferenciades, que avui dia són objecte de col·leccionisme. Generalment, la diferència rau en la forma i el material del mànec. La proximitat de jaciments de ferro propers a Ripoll afavorí la instal·lació de fargues, on treballaven els mestres fargaires, ajudats per obrers especialitzats en els diferents processos d’elaboració del metall.

Però els vells oficis o es posen al dia o desapareixen. Així doncs, a Ripoll trobem l’artístic rètol de la ganiveteria Barral, que durant més d’un segle va gaudir de fama a la zona. El negoci, conegut com a Can Pau Barral, ha tancat recentment les portes, després de tres generacions dedicades a l’ofici.

Com a record, queda l’elaborat rètol, naturalment executat en metall, on hi ha creuats un ganivet i una navalla. Dos dracs, símbol dels qui treballen el metall, munten guàrdia a un costat i l’altre. Al seu costat, l’antic teatre de la Lira també desaparegut, ha donat pas a una moderna plaça on, mira tu per on, el metall també és el protagonista absolut de l’espai.

Aquarel·la amb una vista de la plaça de la Lira de Ripoll.
La plaça de la Lira.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació:  carrer de M. Cinto Verdaguer, 10. Ripoll

Saber més

Què veure a prop