A bona son, no hi ha llit dur

Una antiga matalasseria de Vic.

Quan l’ésser humà va pensar que ja hi havia prou de dormir a terra i aixecar-se amb els ossos encarcarats, va voler guanyar qualitat de vida i descansar una mica millor. Així doncs, col·locà fulles, herba i pells d’animals per evitar la duresa i els bonys del terra. Amb el pas dels segles, esdevindria el matalàs, mot provinent de l’àrab, que cap al segle XIII designava un coixí utilitzat per seure a terra.

A partir del segle XV, els oficis s’especialitzen i sorgeixen els gremis, que vetllaven contra l’intrusisme i la bona feina dels artesans, així com garantir, a canvi d’una quota, una mena d’assegurança en cas de malaltia o mort.

El gremi dels paraires agrupava els oficis relacionats amb el món tèxtil, des d’esquilar, fins a filar, tenyir o teixir. De mica en mica, el matalasser comença a tenir més protagonisme, fins que al segle XIX, amb l’augment demogràfic, es converteix en un ofici amb molta presència arreu.

La modernització de costums del segle XX obliga a un canvi important de materials i tècniques i la presència d’aquest artesà desapareix definitivament. Tal com passa avui, antigament també hi havia diversos tipus de matalàs, segons el nivell econòmic de qui el comprava.

En teníem que estaven farcits d’encenalls de suro, de palla i fulles seques i, per a qui volia dormir més bé i s’ho podia permetre, hi havia els de llana. També es podia optar per comprar o fins i tot llogar un matalàs vell o usat i determinar la mida, que es comptava per pams.

Façana de la matalasseria de Vic, Osona.

Un ofici molt especialitzat

En aquells temps, quan un matalàs quedava deformat pel pes de la son o s’esquinçava la funda per fer coses lletges, ningú el llençava. Generalment, es refeia cada deu anys o bé si moria qui hi dormia. S’avisava el matalasser perquè vingués a refer-lo. Com que un matalàs pesava el que no està escrit, el professional es passava per la casa i feia la reparació allà mateix. Era un ofici itinerant.

L’elaboració d’un matalàs requeria un seguit de tasques, com picar la llana amb uns bastons, estendre-la damunt una tela, col·locar unes vetes per frenar el desplaçament de la llana, cosir, reforçar les cantonades i fer el rivet. Tot i que la feina sovint era duta a terme al domicili de la clientela, el matalasser acostumava a tenir una botiga on venia la llana i la roba. Un petit matalàs a la porta identificava el comerç.

Més endavant, diferenciaven els seus locals combinant rajoles negres amb altres de color clar, en forma de tauler d’escacs. Alguns aparadors encara es conserven com el primer dia. Com a mostra, tens el de la matalasseria de Vic.

Enlloc he trobat la raó d’aquesta combinació, però jo apunto la teoria de què potser és perquè l’escacat recorda la graella visual de l’encoixinat d’un matalàs, amb la quadrícula que formaven els punts més enfonsats on es cosien les vetes interiors. Després de tres consultes (dues per escrit i una telefònica) al Gremi de Matalassers de Barcelona -que no ha tingut el detall de contestar-, deixo aquest punt sense resoldre.

Tot s’ha de dir que en una antiga bandera d’aquest gremi, apareix una decoració de tauler d’escacs que ningú sap d’on surt. De la mateixa manera, resulta curiós que en una auca d’oficis impresa a València el 1578, totes les escenes apareixen amb un terra de rajoles blanques i negres. Casualitat?

En un altre article pots veure simbolisme del motiu escacat en diversos àmbits. A més de la matalasseria de Vic, et deixo altres exemples dels pocs comerços que van quedant.

Detall del rètol de la matalasseria de Vic, Osona.

Un gremi històric

Un gremi és una agrupació de persones amb el mateix ofici. Sovint a l’edat mitjana, els membres d’un gremi solien treballar al mateix carrer. D’aquí venen noms com carrer dels Traginers, Fusters o Serrallers. Els matalassers també tenen un carrer a Reus i una plaça a Mollet del Vallès.

El gremi de Matalassers va ser fundat el 1444 per tal de garantir la seguretat dels seus membres, protegir-los de l’especulació i regularitzar els preus i els productes. Els artesans experts del gremi ensenyaven l’ofici a un deixeble o aprenent qui, més tard, podia continuar treballant amb el mestre o bé obrir el seu propi taller.

No confondre amb l’equip de futbol Atlètic de Madrid que casolanament rep el nom de matalasser, per les ratlles blanques i vermelles de l’escut. Després de la Guerra Civil, els matalassos estaven recoberts per una tela de franges d’aquests colors i els rivals de l’equip madrileny els van començar a anomenar ‘colchoneros‘. Així mateix, la colla castellera dels Xiquets de Tarragona també es coneixen com a matalassers, per la camisa de franges vermelles i blanques que vesteixen.

Rètol d'una matalasseria al carrer Marià Aguiló de Barcelona.
Marià Aguiló, 89. Barcelona.

Amb bons ulls

Com tot bon gremi, els matalassers també tenen protecció divina. La seva patrona és santa Llúcia, o més ben dit, Llúcia de Siracusa. Per què?

Allà pel segle IV, la Llúcia era una noia cristiana que vivia en aquesta ciutat siciliana i a qui la mare la volia fer casar amb un pagà -coses de calés-. Però la mare va contraure una malaltia i, per intercessió de Santa Àgata -una altra siciliana-, es curà. Això feu reflexionar la mare la qual decidí deslliurar la filla de casar-se amb tan vil home.

El frustrat pretendent la denuncià. El guió que segueix és tan fantasiós com el de la majoria de màrtirs, on la intervenció divina la salvava de cada tortura. Al final ella mateixa es tragué els ulls, els posà en un recipient i li envià a l’expromès a veure si callava. El melodrama acaba amb la decapitació de la noia. Tanmateix, precisament pel detall dels ulls, la Llúcia es convertí en protectora de la vista i de totes les persones que necessiten veure-hi bé per treballar, com modistes, afiladors, escriptors i, no cal dir-ho, matalassers.

Rètol d'una matalasseria al carrer Joaquim Costa de Barcelona.
Joaquim Costa, 45. Barcelona.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: rambla de l’Hospital, 10. Vic

Saber més

Què veure a prop

2 comentaris

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).