El Casal Taurinyà de Ripoll.
Temps era temps, quan allà pel segle IX, entre unions, llegats i conquestes, l’antic comtat de Conflent s’estenia fins a Barcelona, incloent-hi l’actual Rosselló, Empúries, part de la Garrotxa i el Gironès. Déu n’hi do!
No és estrany, doncs, trobar per aquí cognoms originats al Conflent. I més si tenim en compte que la repoblació de l’anomenada Catalunya Vella, va tenir lloc amb colons vinguts de les superpoblades terres del nord.
Un d’aquests peculiars cognoms és Taurinyà, que precisament correspon a una població del Conflent. Perquè us situeu, a només dos quilòmetres de Taurinyà trobem Sant Miquel de Cuixà, emblemàtic monestir de qui la població va dependre durant l’Edat Mitjana. A quatre quilòmetres, tenim Prada, capital del Conflent.
L’escut de Taurinyà està format pel cap d’un toro sobre les quatre barres. El mot toro ve del llatí. En realitat la paraula és més antiga i ve del grec. Segons el gran Coromines, el nom prové d’un nom de persona -antropònim que diuen els entesos-, probablement d’algun romà a qui li agradaria el lloc i es quedaria a viure. Per tant, no vol dir necessàriament que en aquest indret hi hagués toros.
Cap al segle XVI era aquesta una zona poc tranquil·la, on hi havia freqüents baralles amb les armades franceses i les guerres de religió entre catòlics i protestants. A causa d’aquesta inestabilitat, la gent acostumava a tocar el dos cap a les muntanyes. Molts van decidir passar a l’altre costat, a treballar com a pastors o bracers en una Catalunya despoblada.
De bon rotllo amb l’abat
El Casal Taurinyà de Ripoll el trobem fent cantonada amb el carreró que duu al Pont del Raval. A la dovella d’una porta tapiada, apareix l’escut familiar. En un altre lloc hi ha la data 1698, que ens dóna una idea de l’antiguitat, tot i que l’edifici ha patit reformes posteriors.
Els Taurinyà de Ripoll van ocupar diversos càrrecs públics, dependents de l’abat del monestir de Santa Maria. Durant alguns enfrontaments de la vila contra la jurisdicció de l’abat, la família es va posar de part del monestir i va patir les conseqüències.
Se sap que al segle XVI, els Taurinyà són un llinatge modest de menestrals. Un menestral era qui feia feines manuals o mecàniques, una classe social diferenciada dels artistes i considerada com una petita burgesia.
En aquest cas, diversos membres de la família eren traginers, sastres o sabaters. Tot i no ser dels més rics de Ripoll, en aquella època van fer una bona donació per a sufragar les despeses de l’hospital i del col·legi.
Segurament les coses anaven millorant i al segle XVII ja trobem un Taurinyà que era cirurgià i un altre que era jutge i que es va casar amb la filla d’un apotecari. Aquest darrer sembla que és qui es va establir a la plaça Nova, on trobem la dovella amb l’escut familiar.
El confiscador
Un tal Josep Taurinyà va ser procurador d’un ‘segrestador reial’, és a dir qui, entre altres funcions, confiscava -apropiava- els béns d’algú que no podia pagar. Més o menys el que actualment fa hisenda o els bancs.
El fet curiós és que cap Taurinyà es presentà a les reunions per presentar plet contra l’abat, ja que no estaven interessants en enfrontar-se contra el monestir.
A la part inferior de la dovella pengen un parell de borles. Dins l’heràldica eclesiàstica, el nombre de borles indica la categoria. Per exemple, un cardenal ostentava trenta borles i un canonge sis.
Dues borles podrien correspondre a un prior, fet que ens indicaria que, o bé a la casa hi vivia un o bé era la manera de demostrar la fidelitat de la família cap al monestir. Però no em preneu seriosament, que només són cabòries meves.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer del Pont del Raval, 2. Ripoll
Saber més
- Història dels comtats catalans, per dulonder2000
- El Conflent: enciclopedia.cat
- Taurinyà (població): wikiwand.com
- Casal de Taurinyà: invarquit.cultura.gencat.cat
- Antroponímia, poblament i immigració … Per J. Peytaví
- Ripoll: menestrals i monjos en el marc feudal, per M. Arévalo
- La immigració francesa a Catalunya en els segles XVI i XVII, per V. Moreno
Molt interessant!! La història és interminable! Sempre aprenent!
Moltes gràcies! És cert, sempre hi ha alguna cosa per aprendre.