Esoterisme turístic (2)

Esoterisme turístic (2)

Segona part de la visita a la Quinta da Regaleira a Sintra.

Seguim descobrint més símbols amagats a l’espectacular Quinta da Regaleira de Sintra.

Un nou coneixement.

L’obsessió pel tema de la regeneració i del nou naixement, ens porta a un dels punts més importants de la finca: el pou iniciàtic. Segons he llegit, la manera més apropiada de visitar-lo és arribant per algun dels sinuosos i foscos túnels excavats a la roca i que menen al peu d’aquesta torre ensorrada a les profunditats de la terra.

Unes escales de caragol pugen nou pisos i vint-i-set metres més amunt, ens deixen novament a l’aire lliure. L’escala en espiral i el nombre de graons també tenen una explicació metafísica, però per a no avorrir, ho deixo aquí.

Els nou pisos sovint s’han relacionat amb els nou nivells de l’infern descrit per Dante, qui al seu torn es va basar en el pensament aristotèlic. Cada nivell representa un tipus de pecador, com els avars, golafres, mandrosos, violents, hipòcrites, etc.

Segons he llegit -i simplificant-ho-, el significat és que l’iniciat entra a un lloc desconegut i fosc on deixa enrere la seva anterior vida i, un cop a la superfície i alliberat de tota càrrega dolenta, arriba al coneixement. En cas que l’iniciat faci com la majoria de turistes, jo inclòs, d’entrar per la superfície i baixar a la foscor, significa que s’allunya del coneixement.

Baixar o pujar?

Culte a la natura.

Un peculiar indret és l’hivernacle. Com ha passat des de sempre, la natura té un lloc important en els rituals iniciàtics i religiosos.

El lotus, la rosa, l’olivera, el vesc, o l’heura són algunes de les plantes que contenen un gran simbolisme. L’acàcia, de la qual s’extreu la goma aràbiga i a la qual pertany l’espècie que coneixem com a mimosa, ja era considerada sagrada a les escriptures bíbliques. I si pels hebreus era tan especial, els maçons no van dubtar a atribuir-li també propietats sagrades, ja que ve a simbolitzar la immortalitat de l’ànima. Les flors fan esment a la fugacitat de la vida.

A la façana de l’hivernacle apareix un relleu amb Flora, la deessa romana responsable de fer florir les plantes. Al seu damunt, un plafó ceràmic amb tonalitats blaves representa diverses sacerdotesses realitzant una ofrena a alguna divinitat, de la qual només veiem els peus.

Hi ha un tapís del segle XVIII que recorda vagament aquesta composició. Hi ha qui diu que es tracta de Demèter -o Ceres pels romans-, deessa de l’agricultura, però em fa dubtar la presència d’animals. Suggereixo que potser es tracta d’Àrtemis -Diana pels romans-, deessa dels boscos, la caça i del regne animal.

Ofrena variada.

Conservar el coneixement.

La capella està dedicada a la Santíssima Trinitat. El nombre tres representa allò que és diví i, per tant, és el ‘top ten’ dels motius maçons. L’edifici conté tantes referències a elements simbòlics, que és impossible detallar-los tots. 

Per posar un exemple, tenim la representació de l’arca de Noè. Dins la filosofia esotèrica del gnosticisme, l’arca representa la preservació del coneixement dins un món de maldat, que després del diluvi, s’escamparà com una llavor per a convertir les persones en éssers civilitzats. Veient en què ens hem convertit, ja us dic que l’enginy va fracassar.

La nau del coneixement.

Guardar l’entrada.

No són poques les llegendes relacionades amb guardians que custodien les entrades o sortides de llocs importants. Segons la mitologia grega, Cerber, el gos de tres caps protegia l’entrada de l’infern i segons el cristianisme sant Pere vigila la porta del cel, no sigui cas que algun espavilat vulgui entrar sense permís.

Al que jo en dic parc esotèric de Regaleira, tenim dos animals que semblen sortits de la pel·lícula de Godzila. Diuen que són dos tritons. Si es tracta del tritó real que és un amfibi, ja us dic que no s’hi assembla. Si, en canvi, fa esment al tritó mitològic, doncs, tampoc té res a veure. Sigui com sigui, aquests dos bitxos amb cara de pocs amics, es troben a l’entrada d’un dels túnels que porten fins al pou iniciàtic.

Amb les potes sostenen un caragol de mar. Segons la mitologia, Tritó era una divinitat marina que, quan bufava la closca del caragol, provocava les onades del mar o bé les calmava. Al voltant, hi ha peixos, petxines obertes i tancades i fulles de lotus, tot plegat, naturalment, amb el seu convenient significat, només apte per als qui volen arribar al coneixement màxim.

Jurassic Park.

La gran família i algú més.

Sota el balcó principal del palau, hi ha una bucòlica escena amb les netes i nets del senyor Carvalho. Cada personatge duu un element simbòlic. Per exemple, els coloms representen l’Esperit Sant i l’anyell fa esment a la revelació secreta del llibre de l’Apocalipsi.

A més de les quatre figures, el recarregat motiu escultòric presenta un entramat de sogues, nusos, fulles i carxofes. La carxofa, molt utilitzada en l’estil manuelí, és el símbol de la regeneració i de la resurrecció. Una antiga tradició -imagino que portuguesa- consistia a cremar carxofes durant la festa de Sant Joan (un altre element amb molta simbologia), per veure com tornaven a brotar l’any següent.

No sé si té o no alguna cosa a veure, però us explico una llegenda. Segons la mitologia grega, Zeus s’enamorà de la guapa Cynara. Avorrida de viure al cel diví, la noia va tornar a casa seva. L’indignat déu es venjà, fent que li apareguessin escates a la pell i convertint-la així en una carxofa. Aix, aquests déus!

Com he dit, aquesta mena de Disneyland esotèrica té moltes més coses per a descobrir. Siguin certes o no i tant si ets creient -del que sigui- com si no, resulta ben entretingut anar trobant totes aquestes peces d’un gran trencaclosques que em penso -una altra opinió molt personal-, que ni qui ho va fer sabia com resoldre.

La família carxofera.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Quinta da Regaleira. Sintra

Saber més:

Altres articles sobre Portugal: