El salvatge oceà

Després d’haver descobert el centre històric, anem a fer una volta per la costa de Cascais. Veuràs quin contrast!

Amor infernal

No podem sortir del nucli sense haver visitat l’atracció turística més propera: la Boca do Inferno. Aquest inquietant nom es refereix a una curiosa formació rocosa que l’erosió va acabar per foradar. Quan hi ha temporal, el mar s’escola violentament per la cavitat, provocant un rugit que, asseguren, és infernal.

Diu la llegenda que aquí hi havia un castell on vivia un bruixot. El vell fetiller s’enamorà d’una noia, que va fer presonera per tal de no perdre-la. Però el soldat que vigilava la cel·la també es va enamorar i va voler fugir amb la noia. Fent ús de la màgia, el bruixot va obrir aquest forat, per on van caure els dos enamorats, que es van ofegar.

Onada esclatant al forat de la roca a la Boca do Inferno.
A les portes de l’infern.

Llum en la foscor

Un parell de quilòmetres més avall, tenim el Farol da Guia. Amb els seus vint-i-vuit metres d’alçada, aquest estratègic far, ha estat un dels primers del país i dels més importants de la zona.

El 1537 es construí una torre on cremaven diversos llums d’oli, per tal de guiar els navegants per aquesta perillosa costa. Dos segles més tard, el terratrèmol la va deixar malmesa. A més de restaurar aquest far, es construïren sis més, un dels quals veurem després.

La costa de Cascais. Capvespre amb el Farol da Guia retallat contra el cel groc.
Assenyalant el camí.

Vent de sorra

Anem resseguint la costa de Cascais uns sis quilòmetres més. Pel camí anirem trobant antigues fortificacions, algunes de les quals ara són restaurants. Precisament, en arribar al que porta per nom Hotel do Guincho, deixem el vehicle i travessem la carretera. Anem a visitar la duna de Cresmina.

Durant anys, el vent de l’Atlàntic que constantment bufa amb força, s’emporta la sorra de les platges de Cresmina i Guincho i la diposita aquí. El resultat és una gran duna que sortosament s’ha preservat, convertint-la en espai natural. Una passarel·la de fusta permet recórrer-la, sense danyar aquest fràgil ecosistema. 

La costa de Cascais. Paisatge de la duna de Cresmina.
El desert vora el mar.

Una platja de cinema

A poques passes de la duna tenim la ventilada praia do Guincho, freqüentada pels amants del surf. Tot i que no us podreu banyar per la temperatura de l’aigua, les fortes onades i els perillosos corrents, paga la pena passar una estona en aquesta escenogràfica platja, que fins i tot sembla verge.

L’indret es va fer famós, quan el 1969 es va rodar una part de la pel·lícula 007 al servei secret de Sa Majestat. En la primera escena, George Lazenby, qui en aquest film va succeir Sean Connery, rescata una guapa Diana Rigg de morir ofegada a les fredes aiges de l’Atlàntic. Lazenby després faria més fortuna protagonitzant tota la saga d’Emmanuelle, però ja no passaria en aquesta platja, és clar.

La costa de Cascais. Panoràmica de la praia do Guincho amb dos surfistes.
Paradís surfista.

Onde a terra se acaba

Onze quilòmetres de tortuosa carretera que recorre la costa de Cascais, ens porten a un indret mític de la geografia portuguesa i europea. Al Cabo da Roca, la terra es desploma cent quaranta metres fins a arribar a l’agitat oceà. La vista no es pot sostreure a la màgia de l’entorn, on els penya-segats que semblen tallats amb ganivet, retallen la costa.

Aquest és el punt més occidental del continent europeu, que el poeta portuguès Luís de Camões va immortalitzar a Os Lusíadas, una descomunal epopeia medieval escrita el 1572.

El far va ser inaugurat el 1772, tot i que el que ara podem contemplar, és fruit de la remodelació duta a terme un segle més tard. Mar endins, la seva llum es pot veure fins a 46 quilòmetres (imagino que només a les nits clares). El 1917, el far s’alimentava amb gas, motiu pel qual es va haver de construir també un lloc al costat on fabricar aquest gas.

La planta que entapissa tot l’entorn és la que anomenem ungla de gat. Aquesta espècie invasora és originària del sud d’Àfrica i va arribar a aquest punt fa uns trenta anys, asfixiant les espècies autòctones.

Aquarel·la amb una panoràmica dels penyasegats del Cabo da Roca.
Cabo da Roca.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Altres articles sobre Portugal

2 comentaris

  1. Il.lusio i llastima de llegir-ho ara. Il.lusio per recordar les belleses que s’han gravat a foc a les meves retines. Llastima perque veig que m’he deixat coses importants q veure com la duna x exemple, o haver-li donat “mes vidilla” a Cascais.
    M’ha agradat especialment aquest article

    • Moltes gràcies! M’alegra saber que t’ha agradat. Em sap greu que t’hagis perdut alguna cosa.

      Mira la part bona: potser així tindràs l’excusa per tornar a aquesta zona tan interessant.

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).