Enginyers d’ànimes (1)

Arquitectura socialista a Varsòvia.

No ho negaré: els edificis de ciment dels anys 50, 60 i 70 són lletjos amb avarícia. Però, encara que probablement no estàs d’acord amb mi, penso que tenen un misteriós atractiu.

Per començar, quan el 1932 l’implacable Iosef Stalin va promulgar un decret que regulava tota manifestació artística a la Unió Soviètica, va començar un llarg període de prop de seixanta anys que no només marcaria profundament l’art d’aquell país, sinó de tots els que d’una manera o altra, van estar sota la seva influència. Polònia en va ser un.

En acabar la Segona Guerra Mundial, després de la total destrucció de Varsòvia per part de les tropes alemanyes, els soviètics van tenir-ho la mar de bé per construir una ciutat al seu estil, racional i pràctic.

Tot seguit, descomunals i repetitius blocs de ciment, amb elements prefabricats i sense cap mena de decoració s’aixecaren ràpidament damunt els terrenys destruïts. Era una manera de garantir entre la població, la igualtat que el govern publicitava.

No obstant això, la planificació urbanística d’aquells anys té alguns punts interessants. Cada àrea destinada a habitatge havia de ser autosuficient, incorporant serveis culturals, socials i d’abastiment, així com carrers amples i àrees verdes.

Arquitectura socialista a Varsòvia. Finestres d'un bloc.
Eixam socialista.

Regal enverinat

Stalin volia deixar constància de les bondats del règim amb grans construccions, que representessin la grandesa del proletariat. Quina contradicció, oi?

Projectat el 1952 a imatge dels principals edificis de la capital soviètica, el Palau de la Cultura i de les Ciències entraria dins del que s’anomena gòtic estalinista. Algunes de les estrictes condicions que havia de complir aquest “regal” dels soviètics a la capital polonesa, era que havia d’estar construït amb materials russos, estar ubicat un lloc de gran impacte visual i estar acabat en un màxim de tres anys.

Amb els seus 223 metres, es convertiria en aquell moment en l’edifici més alt d’Europa. Segons paraules del seu arquitecte, el grandiós bloc “actuaria com una illa en la ciutat destruïda”. Dins hi havia teatres, cinemes i sales de congressos entre altres. Millor no pregunteu què n’opinen actualment els varsovians d’aquest regal.

Arquitectura socialista a Varsòvia. Edifici del Palau de la Cultura i de les Ciències.
Gòtic estalinista.

Escenari de poder

A continuació, des d’aquell punt s’obrí a finals dels anys cinquanta, el carrer Marszalkowska (mariscal). La urbanització d’aquesta zona comprenia carrers de vianants, habitatges, hotels i botigues. Podeu imaginar que, per molta igualtat que pregonés el partit, aquest barri era per a gent de més nivell.

La plaça Konsztitucji, dedicada a la Constitució de la República Popular de Polònia, era on finalitzaven les grans desfilades patriòtiques, en especial la del primer de maig. És un magnífic exemple de l’arquitectura socialista a Varsòvia.

Amagats sota les arcades dels habitatges que emmarquen la plaça, hi ha quatre interessants mosaics. Van ser realitzats per la ceramista varsoviana Hanna Żuławska i representen les estacions de manera molt personal, segons els ideals del règim del moment. En aquest cas es tracta de l’estiu.

Mosaic al sostre d'unes voltes que representa uns personatges amb vestits populars.
Mosaic d’estiu.

Glorificar el poder

Escriptors, músics, artistes i arquitectes s’havien convertit en treballadors de l’estat que, d’una manera ben idealista, Stalin va batejar com a “enginyers de l’ànima”. Tanmateix, l’anomenat realisme socialista estava orientat a enaltir i glorificar la lluita del proletariat pel progrés socialista.

S’havien de representar escenes realistes amb tocs folklòrics, fàcilment comprensibles per la gent treballadora. Així doncs, pels carrers trobem relleus i mosaics amb pagesos i treballadors musculats, cadascun amb les eines que els caracteritzen, mares felices amb els seus fills i també soldats lluitadors.

Tot i que lluny dels circuits turístics, el barri MDM (inicials en polonès de Complex Residencial Marszalkowska), mereix una passejada per entendre millor els corrents artístics d’aquella època. D’una banda, observa, per exemple, els monumentals fanals.

Fanal al barri MDM.
Il·luminant la plaça.

De l’altra banda, unes gegantines escultures amb els personatges abans mencionats flanquegen l’ample carrer Marszalkowska, en un edifici semi abandonat i que genera controvèrsies entre els varsovians sobre un passat no tan llunyà.

Arquitectura socialista a Varsòvia. Escultura gegantina d'un soldat.
Defensant la pàtria.

Per altra banda, una sèrie de relleus mostren el cicle de creació d’aquest imponent barri. Pots veure els arquitectes, constructors, escultors, fusters i paletes aixecant el que serà el barri dels privilegiats. Tot molt edificant.

Arquitectura socialista a Varsòvia. Relleu que mostra la creació del barri MDM.
Planificant el barri privilegiat.

Recordant el passat

Per acabar l’itinerari per l’arquitectura socialista a Varsòvia, ens n’anem a l’avinguda Jerozolimskie (Jerusalem), on hi ha una plaça amb una enorme -i lletja- palmera artificial. És aquí on hi ha un altre mosaic de tons vermellosos realitzat per Władysław Zych, un artista que tant et pintava uns frescos en una església com feia creacions artístiques amb vidre.

Al costat d’un soldat amb una granada de mà i un altre amb un fusell, hi ha una noia disparant amb una pistola. Altrament, l’escena commemora els soldats de la Guàrdia Popular que el 1943 van atacar la cafeteria on només es reunien soldats alemanys, en represalia per l’execució massiva de presoners.

Arquitectura socialista a Varsòvia. Mosaic que recorda l'atac a una cafeteria el 1943.
Venjança al cafè.

L’avinguda és impagable, amb altres edificis amb relleus més que notables, com l’antiga seu del Partit Comunista que ara és una entitat bancària. Però només faré esment al descomunal edifici del ministeri de navegació i comerç interior, un gran rectangle de ciment, ple de finestres i amb un gran pati interior. 

Arquitectura socialista a Varsòvia. Edifici de l'antiga seu del Partit Comunista.
Finestres igualitàries.

Avui, com ahir

Però el més curiós de tot és comprovar com els nous edificis que es construeixen actualment a Varsòvia, segueixen el mateix model: cubs de vidre i ciment, sense creativitat ni gens d’interès arquitectònic. Potser els arquitectes encara no han trencat tabús.

Al proper article donarem una volta per Cracòvia, on també hi ha interessants mostres d’arquitectura del realisme socialista.

Aquarel·la amb una panoràmica del barri de Marszałkowska.
El barri de Marszałkowska.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Altres articles sobre Polònia

2 comentaris

  1. Les fotos molt bones i l’article com sempre. Sembla mentida com el socialisme en els països de l’est i de l’antiga URSS encara segueixin amb llinatge en la construcció. Entre el fred i els edificis es crea una àtmosfera depriment! Però val la pena visitar-los i conèixer la seva cultura i el seu passat!

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).