La ciutat dels taulells

Una mostra de les rajoles de Manises que trobem a peu de carrer.

L’indret es trobava damunt una elevació del terreny per sobre del riu Túria. I els àrabs, que a originals no els guanya ningú, el van batejar com a ‘lloc elevat’ –manâzil-, que amb el temps derivaria cap a Manises.

Els terrissaires musulmans crearen tallers especialitzats en la producció de ceràmica. Al llarg dels segles XIV i XVI aquesta tradició coneixeria el seu moment d’esplendor, tant per la varietat com per la qualitat de les peces, destacant de manera especial la ceràmica de reflexos metàl·lics.

Rajola amb reflexos que recorda el II centenari de la Traslació a l'església de Sant Joan Baptista.
Reflexos dins l’església.

En un principi, es fabricaven bàsicament gerres, pots, vaixelles i revestiments de paret o de terra. Més endavant, el repertori s’amplia a altres elements. Així doncs trobem plafons amb representacions de sants, arrambadors, escales, brancals de portes, altars i molt més.

Rajoles que es col·locaven als graons de les escales, on es veu un poble, arbres i un conill.
Decorar les escales també és art.

De tots els estils

Amb el barroc, els taulells -que és com aquí anomenen les rajoles-, s’omplen de colors i d’una gran diversitat de motius. Després vindrà la decadència, fins que amb la industrialització, el mercat s’inunda de peces seriades, que no per això tenen menys prestigi. 

Rajola dels anys vint amb dos flamencs, pertanyent al Museu de la Ceràmica de Manises.
Museu de la Ceràmica de Manises.

Modernisme, art-déco i orientalisme són alguns dels molts estils on la ceràmica va demostrar que sabia posar-se al dia. Fins i tot es va atrevir amb la publicitat!

Publicitat art-déco damunt ceràmica de Cubitos de Caldo Otto, al Museu de Ceràmica de Manises.
Qui es resisteix a un bon brou?

Avui farem un breu tomb pel centre històric d’aquesta població, que, a menys de 10 quilòmetres de la capital valenciana, s’ha fet un lloc al món de la ceràmica.

Només sortir de l’estació de trens enfilem pel passeig Guillermo de Osma, arqueòleg i polític, nascut a Cuba a mitjans del segle XIX i que va ser ministre d’hisenda d’Alfons XIII.

Entrades distingides

Observa els brancals enrajolats dels portals de les cases. Aquesta moda va sorgir a finals del segle XIX entre la classe mitjana i mitjana-alta i ha acabat convertint-se en un element emblemàtic de la zona de L’Horta. Era un moment de bonança econòmica i la nova burgesia volia enriquir els seus habitatges i a més, fer pública la seva dignitat.

Brancal ceràmic d'una porta decorat amb un acolorit guacamai i altres elements florals.
Ocells a la porta.

Travessem l’avinguda Blasco Ibáñez, polític, periodista i escriptor nascut a València el 1867. Va conrear la narrativa històrica, però va destacar especialment en la novel·la regional, com ‘Canyes i fang‘ o ‘La barraca‘. Al llarg d’aquest passeig hi ha plafons ceràmics que immortalitzen la seva obra.

Plafó ceràmic que recorda la novel·la La Barraca de Vicente Blasco Ibáñez escrita el 1898..
La Barraca.

Continuem pel carrer Sant Joan, que ens durà fins a l’església de Sant Joan Baptista, que conté una bona mostra de rajoles de Manises. L’edifici del segle XVIII va haver de ser reconstruït després de les destrosses de la guerra civil. Per aquest motiu, els artesans de la vila van realitzar la decoració imitant l’estil barroc original del temple.

Rajoles de Manises amb una inscripció que recorda el trasllat del Sagrament al nou temple el 1791.
Notícia d’un trasllat.

Tot i això, alguns taulellets encara són els originals. Cal que t’apropis per jutjar l’extraordinària bellesa d’aquestes peces, siguin o no les originals.

Rajola barroca de l'interior de l'església amb un ocell i diversos ornaments florals.
Potser no és barroc, però és meravellós.

Visita obligada

Visita imprescindible per descobrir les rajoles de Manises, és el Museu de la Ceràmica. La varietat i la qualitat de les peces exposades sobrepassen les expectatives que tinguis abans d’entrar. Fins i tot si no ets un enamorat d’aquesta tècnica.

Només entrar ja caus per terra en veure la reproducció d’una típica cuina del segle XVIII. Els plafons ceràmics es deuen al taller de José Gimeno Martínez, prestigiós ceramista qui a principis del segle XX va recuperar la manera de fer la taulelleria valenciana barroca.

Rajoles de Manises. Detall d'un mural ceràmic de José Gimeno Martínez on es veu una dona cuinant una paella.
Així es feia una paella.

El museu dedica una planta al procés de fabricació de ceràmica, on destaca una maqueta en què no falta ni un detall. A les plantes superiors hi ha un recull de peces des del segle XIV al XX. Potser per la curiositat del tema, reprodueixo una llosa sepulcral del segle XIX. N’hi ha que artísticament són més reeixides, però aquesta m’ha semblat molt especial en tractar-se d’un infant.

Làpida de ceràmica amb una inscripció dedicada un infant. Museu de Ceràmica.
Despreci al món ‘falás’.

Apoteosi ceramista

Ens acostem a l’avinguda dels Tramvies, on trobem, un al costat de l’altre, els tres darrers llocs que visitarem.

El 1922, el ceramista Juan Bautista Huerta va crear la fàbrica de ceràmica “El Arte”. La façana és plena de mosaics en blanc i blau on hi ha un bon grapat de referències al comerç, com el déu Hermes. També hi ha cornucòpies o corn de l’abundància, però en comptes de fruites o diners, d’aquestes surten peces de ceràmica.

Rajoles de Manises. Detall de l'antiga fàbrica de ceràmica El Arte, creada per Juan Bautista Huerta.
L’art blau.

Més tard s’afegí un segon cós a l’edifici, inspirat en les decoracions de l’Alhambra. La façana, tot un deliri d’arabescs, imagino que es va concebre com a una mena de catàleg de prestigi. Una manera de dir “mireu tot el que sé fer”.

Decoració amb arabescs de ceràmica de les finestres i el balcó de l'edifici annex de la fàbrica El Arte.
Exotisme a la façana.

Al seu costat s’aixeca el mercat municipal, decorat amb panells ceràmics que, seguint l’estil autòcton del segle XVIII, representen com eren els mercats valencians d’aquell temps. L’obra va ser realitzada pel taller de José Gimeno, de qui ja hem vist alguna cosa al museu.

Rajoles de Manises. Mural ceràmic de José Gimeno amb persones amb vestits tradicionals venent al carrer.
Ai xiquet, que has vessat el cistellet!

Un parc de còmic

Finalment entrem al Parc dels Filtres. El 1850 es va construir una planta per potabilitzar l’aigua del Túria. D’aquí ve el nom dels Filtres. La idea era subministrar aigua potable a València i rodalia. Però, un cop es va posar en marxa, s’adonaren que el mètode emprat no funcionava com s’esperava i s’abandonà la infraestructura.

El 2003 es remodelà l’espai per tal de convertir la zona superior en un parc i la inferior en un espai per a exposicions. El parc es va decorar amb un bon grapat de panells ceràmics amb il·lustracions que narren la història de la Comunitat Valenciana des de la prehistòria fins a l’actualitat.

La peculiaritat d’aquests dibuixos és que els personatges històrics estan representats pel gat Pumby i els seus amics. Si saps qui és Pumby, vol dir que fa temps que has fet la primera comunió. Juntament amb la gateta Blanquita i el professor Chivete, la vida d’aquest personatge de còmic, creat el 1954 pel valencià José Sanchís Grau, s’allargaria fins al 1981.

Rajoles de Manises. Plafó ceràmic que representa els ibers amb personatges del còmic Pumby.
La cultura ibero-Pumby.

I aquí donem per acabat aquest recorregut descobrint les rajoles de Manises. Naturalment hi ha més coses per veure, però la intenció és que t’agafin ganes de visitar aquesta població que, juntament amb la propera Paterna, ha deixat una empremta inesborrable en la història de la ceràmica.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Altres articles sobre València i rodalia

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).