Al segle XV es va decidir unificar tot un seguit de centres hospitalaris en un de sol, sempre amb la missió d’atendre pobres i pelegrins segons la caritat cristiana. Així és com es creà l’Hospital de la Santa Creu que durant cinc-cents anys va ser l’únic hospital de Barcelona i província, fins que a finals del segle XIX va ser substituït pel recinte modernista que sembla gaudir de més fama que aquest.
El centre, que es finançava amb almoines i donatius privats, també ensenyava medicina i es formaren metges que van adquirir un gran prestigi. Així mateix, s’acollien infants orfes que rebien un ensenyament per entrar a treballar als diversos gremis o bé un dot -les nenes- si es casaven.
Històries pètries
Per començar, i abans d’entrar pel carrer del Carme ens fixem amb els grafits que hi ha als carreus de la porta. Hi ha qui assegura que fan esment a diversos fets ocorreguts als segles XVII i XVIII. Ho pots llegir en aquest article.
Per altra banda, a la llinda del portal hi ha unes pintades de color vermell, una de les quals sembla una V, anomenada ‘víctor‘. Durant els segles XVII i XVIII era comú que els estudiants que havien acabat amb èxit la carrera universitària, estampessin el seu nom en llocs destacats com aquest, juntament amb el ‘víctor‘, que vol dir victòria o triomf. En pots trobar en altres indrets de la ciutat.
En primer lloc, només passar el portal hi ha la seu de la Reial Acadèmia de Medicina, institució creada el 1770. Davant tenim l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), corporació que s’ocupa de totes les disciplines del coneixement a les terres de parla catalana.
Un ric que va tornar a ser ric
L’IEC ocupa l’edifici del segle XVII corresponent a l’antiga Casa de Convalescència que té una peculiar història. A finals del segle XVII en Pau Ferran tenia una flota de vaixells amb què comerciava amb Amèrica. Pots imaginar que estava forrat. Un dia va rebre la notícia -falsa- que totes les embarcacions havien naufragat i s’havia perdut el carregament. Ensorrat en la misèria i abandonat per tothom, va caure malalt i va ser ingressat a l’Hospital de la Santa Creu.
Un cop recuperat hagué de viure de la caritat, fins que un dia li van notificar que tant els vaixells com la càrrega havien arribat a bon port. En Pau Ferran, que ara tornava a ser ric, va decidir llegar la seva fortuna per construir la Casa de Convalescència. Si t’hi fixes, veuràs que el pany de la porta duu una ferradura, que representa l’escut personal dels Ferran.
A continuació entrem al claustre gòtic, al voltant del qual s’organitzaven diversos pavellons. Aquest pati porticat es construí per etapes durant més d’un segle. Tanmateix, un dels costats mai s’acabà. Va ser projectat per Guillem Abiell, mestre d’obres barceloní que va treballar també a l’església del Pi, la del Carme i a la catedral de Girona, entre altres.
El pati inacabat
Alguns dels capitells sembla que es deuen a la mà de Jordi de Déu. Nascut a Sicília i venut com a esclau a un escultor, aviat es convertí en el seu ajudant i acabà treballant pel seu compte. En destaquen alguns capitells que va fer a Ripoll, imatges per a la catedral de Barcelona i diversos sepulcres reials.
Seguidament, observa els capitells amb motius vegetals i figuratius. A les claus de volta del sostre hi ha medallons amb escenes de la vida de Jesús.
Sortint del claustre trobem dues grans edificacions del segle XVI amb unes escales monumentals. Entre un i l’altre hi ha la creu enfilada damunt una columna salomònica. D’aquesta peculiar obra barroca es va fer una còpia el 1931 per col·locar-la al pati del nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Reixa farmacèutica
A continuació, als baixos d’un d’aquests edificis s’hi allotjà la farmàcia. És fàcil identificar el lloc per la gran reixa renaixentista (1696), on hi havia el despatx del farmacèutic. A les dependències, actualment ocupades per la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, es conserven diversos estris, documents i mobiliari original.
Per acabar, sortim del recinte per la portalada renaixentista del carrer de l’Hospital. A la part superior destaca l’escut del centre, que es repeteix als brancals i que avui dia encara és vigent. Aquest emblema mostra a parts iguals les armes corresponents a la Catedral de Barcelona i al Consell de Cent. El motiu és degut al fet que tant l’organisme religiós com el civil van proporcionar els centres hospitalaris que formarien l’Hospital de la Santa Creu.
Avui dia aquest destacat espai resta mig abandonat, amb indigents que s’hi aixopluguen i utilitzen les cantonades per buidar la bufeta, amb un tuf que fa difícil la visita. Segurament esperen que l’hospital torni a funcionar com el que havia estat: un lloc d’acolliment i curació per als qui no tenen res.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer del Carme, 47. Barcelona
Saber més
- Casa de Convalescència: desantacreuasantpau.blogspot.com
- Història de l’hospital: desantacreuasantpau.blogspot.com
- Jordi de Déu: wikiwand.com
- Aproximació a l’estudi de l’Hospital de la Santa Creu …, per N. Castejón
- Els edificis de l’Hospital de la Santa Creu: publicacions.iec.cat
- La farmàcia: rafc.cat
- La Santa Creu: desantacreuasantpau.blogspot.com
- L’escut de l’Hospital: desantacreuasantpau.blogspot.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: