Plagi? Còpia? Diferents versions d’un mateix disseny? Vés a saber! Al vestíbul de l’antic Cine Ideal ubicat al Poblenou, queden les malparades restes d’un arrimador modernista, que ha viscut temps millors. Aquest cinema, edificat el 1916, constava originalment de dues naus que es van unir, aixecant considerablement la coberta. Quatre anys més tard, l’arquitecte modernista Manuel Joaquim Raspall va realitzar una nova ampliació. Per tant, imagino que l’l’obra ceràmica és d’aquesta darrera reforma.
Aparentment, el motiu de l’arrimador està format per vuit rajoles diferents que es van repetint. Dic aparentment, perquè la casualitat ha volgut que uns dies més tard, hagi trobat un disseny molt similar en un rebedor d’Arenys de Mar. En aquest segon cas, els colors són molt més suaus -més fins- i a més, cada motiu el conformen quinze rajoles diferents.
A més, el dibuix està delimitat per unes vores en relleu, que li atorguen més prestigi. El del Poblenou, clarament realitzat en sèrie, presenta nombroses pífies de producció i de tintat. El mateix motiu el pots veure en un bloc de pisos del 1920, a la Gran Via de les Corts Catalanes (Barcelona).
I ja posats a trobar similituds, només cal donar una ullada a la Casa Vicente Cortés (1926), al carrer Mallorca, per descobrir que una de les rajoles de la façana, presenta el mateix motiu floral psicodèlic que la versió del Poblenou. La nova burgesia que s’havia enriquit durant la industrialització del segle XIX va ser molt receptiva a un tipus de decoració opulent, distingit i, fins i tot abarrocat.
Decorar i protegir
Un dels elements que els arquitectes van utilitzar amb escreix en els seus projectes, és precisament l’arrimador ceràmic. Es col·locava en llocs on el pas de la gent podia deteriorar la paret, com passadissos, rebedors, escales i menjadors. Era decoratiu, impactant i fàcil de netejar.
Els grans arquitectes com Domènech i Montaner, Bassegoda, Gaudí o Puig i Cadafalch van encarregar dissenys propis o d’artistes com Lluís Bru a prestigioses fàbriques, com la Pujol i Bausís d’Esplugues de Llobregat. Així doncs, qui va fer aquest arrimador modernista? Quina empresa el va produir? Em sap greu, però de moment no tinc més informació. Més avall proposo una possible resposta. En aquella època hi havia nombrosos artistes que podrien ser els autors i també eren molts els centres de producció on haver estat elaborades aquestes magnífiques peces.
Anant a la font
Al Museu del Taulell d’Onda (la Plana Baixa), es conserva una altra variant d’aquest disseny tan extraordinari. La principal diferència rau en la gamma de colors. No obstant això, hi ha petits detalls que fan pensar que potser va ser retocat o dissenyat per una altra persona. Tenint en compte que en aquells temps Onda era un dels principals productors de taulelleria, m’inclino a pensar que aquesta mostra, pulcrament executada, s’acosta més al seu possible origen.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Casa Vicente Cortés
- Pujol i Bausís: museus.esplugues.cat
- L’arrimador de la Gran Via
- Cinema Ideal: projecteicaria.blogspot.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: