Aquarel·la de la plaça Mossèn Cinto Verdaguer de Folgueroles.

La plaça dels quatre poders

La plaça Mossèn Jacint Verdaguer de Folgueroles (Osona) em va cridar l’atenció, no només artísticament, que també, sinó per veure com conviuen la mar de bé les representacions del que podríem dir ‘quatre poders’: cultural, religiós, civil i popular. Intentaré explicar-me.

Aquarel·la de la plaça Mossèn Cinto Verdaguer de Folgueroles.
Plaça Verdaguer.

El poder cultural

En primer lloc, més o menys al mig de la plaça, s’erigeix el monument a Verdaguer, conegut com a ‘pedró’. Va ser realitzat per l’arquitecte vigatà Josep Maria Pericas, el 1906, sis anys més tard de la mort del poeta, fill de Folgueroles i coincidint amb els actes del cinquantenari de la restauració dels Jocs Florals.

Detall del monument a Verdaguer

Molt influenciat per l’obra de Gaudí, Pericas va deixar un extens llegat, especialment a Barcelona i Osona, entre torres, esglésies i habitatges. També és l’autor del monument a Verdaguer a Barcelona.

Dalt d’una columna, veiem Sant Francesc, la Mare de Déu, Sant Jacint i el Sagrat cor, personatges molt vinculats al poeta. Aquestes escultures van ser fetes per Joan Carreras, destacat escultor i tallador modernista.

Monument a Verdaguer

El poder religiós

Acosta’t a l’església de Santa Maria que, amb els segles, ha perdut l’aire romànic a còpia de modificacions i afegits. La portalada romànica que hi havia a un dels costats, es va encastar a la nova façana barroca i els capitells es van col·locar en diferent ordre.

Campanar de l'església de Santa Maria. Plaça Verdaguer de Folgueroles

Un dels capitells representa una sirena agafant-se dues cues. Aquest personatge ve de lluny, dels mites sumeris que van passar als grecs. Homer va retratar les sirenes com éssers malvats que volien seduir i fer fracassar Ulisses. El temps les va convertir en éssers mig peix, mig dona.

Al segle XII l’església l’utilitzà amb finalitats educatives, com a exemple del pecat, luxúria i perdició. Les primeres sirenes eren representades amb un peix a cada mà. Més endavant es va anar transformant fins a obtenir les dues cues.

Capitell amb una sirena a l'església de Santa Maria.

El poder civil

Salvada de l’enderroc, Can Dachs llueix a l’altre extrem de la plaça, convertida en la seu de la Casa de la Vila. També anomenada Villa Esperanza, pel nom de la mestressa, aquest edifici modernista de finals del XIX va ser la residència d’estiueig d’una família benestant de Barcelona.

Tanca exterior de Can Dachs. Plaça Verdaguer de Folgueroles

El poder popular

Amb aquest nom denominaria les persones i les cases, importants i no, que han format el poble.

El costat obert de la plaça el presideix La Sala, un destacat mas que va ser remodelat al segle XVIII. Al portal barroc d’entrada pots veure el desgastat escut i una bola que, mira tu per on, és igual a les que hi ha al campanar de l’església, tots dos aixecats a la mateixa època.

Escut desgastat damunt el portal de La Sala. Plaça Verdaguer de Folgueroles

Totes les cases de la plaça Verdaguer de Folgueroles tenen el seu interès, però destacaré la del número 12. L’habitatge és conegut com a can Torrents del Pa, pel cognom del propietari i perquè hi ha hagut un forn de pa des que se’n té memòria.

A la façana, damunt la data 1928 pots llegir les inicials de l’antic propietari JT. Curiositats de la vida, la casa del costat es coneix com a Can Torrents del Vi.

Esgrafiat i rellotge de sol a Can Torrents del Pa. Plaça Verdaguer de Folgueroles

Per acabar, el rellotge de sol sembla haver estat corregit posteriorment. Així que ara serà difícil saber si les hores bones són les blanques o les vermelles. Sota el rellotge, un parell de dracs esgrafiats, es miren traient-se la llengua.

Així que ja veus que en aquesta plaça conviuen el poble, la religió, el govern i la cultura. Ah, i la gastronomia!

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça Mossèn Cinto Verdaguer. Folgueroles 

Saber més

Què veure a prop