Rondaller

Et dono la benvinguda a Rondaller.

Fa molts anys que m’agrada voltar, veure món, descobrir racons que no apareixen a les guies: sempre hi ha alguna cosa maca o interessant per veure.

Per què rondaller?

La meva mare sovint em deia “ets un rondaller”, referint-se al fet que mai parava a casa. Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, una de les accepcions d’aquesta paraula és “que té afició o costum de rondar, d’anar d’un lloc a l’altre“. Doncs bé, així soc jo.

Continguts breus

La meva intenció és donar un parell de pinzellades dels llocs que m’han semblat interessants i animar-te a visitar-los. De cap manera es tracta d’informació rigorosa. No és la finalitat d’aquest espai donar explicacions exhaustives amb dades i paraules tècniques que et poden avorrir i amb tota seguretat, tampoc domino. Al final de cada article hi ha enllaços externs per si vols saber-ne més.

Quan dic que et dono la benvinguda a Rondaller, vull dir també que desitjo que et sentis lliure per comentar el que escric, estiguis o no d’acord. Si m’he equivocat, et donaré les gràcies i corregiré l’escrit.

Sobre les fotografies

Totes les imatges i il·lustracions que apareixen en aquest bloc són fetes pel mateix autor dels articles (que soc jo, vaja), amb alguna excepció que indico convenientment. Em sembla fantàstic si les comparteixes, sempre que no siguin utilitzades amb finalitats comercials. Només et demano que, per fer justícia (i per ètica) anomenis la font: rondaller.cat. Cas contrari, et tocaré el crostó, com ja he fet amb altres que o han intentat.

Qui sóc?

Em dic Alfons Martín i, després de viure a diversos llocs, ara resideixo a Vilassar de Mar. Soc dissenyador gràfic i aficionat a la història de l’art, l’arquitectura i molt més. La informació per redactar els articles la cerco a internet i, si la feina em deixa temps, a les biblioteques. També demano el consell de professionals els quals m’han donat valuoses opinions.

Quan escric defujo copiar. Detesto especialment aquells blogs en què els textos són fruit d’un descarat retallar-i-enganxar. També evito jutjar, malgrat que el meu punt de vista sempre el deixo traslluir i de vegades ha motivat alguna reacció negativa.

Tot i això, l’important aquí no és qui escriu, sinó els llocs, l’art, el paisatge i les històries. Si això t’agrada, t’agradarà igual, sàpigues o no qui soc, d’on vinc i quina edat tinc, oi? Per això mai em veuràs en cap fotografia. L’espatllaria de segur 😉