Repoblant el territori

L’església de Sant Esteve de Tavèrnoles (Osona).

Per començar, al segle X dC Osona era poc menys que un descampat. Després d’anys de guerres entre cristians i sarraïns, no quedava una ànima. Era perillós tant espai buit, així que el comte Guifrè va començar una campanya per a repoblar la zona amb habitants de la Cerdanya.

Aquarel·la amb una panoràmica de Tavèrnoles.
Tavèrnoles.

Cada nucli havia de tenir un castell (defensa i vigilància de la població) i una església parroquial, així tot estava sota control. Va ser l’inici del feudalisme, cobrant impostos per tot (de què em sona això?). Tavèrnoles va ser una d’aquestes parròquies, amb el castell de Savassona i l’església de Sant Esteve, una magnífica mostra del romànic llombard.

Entre la pesta negra del XIV i els terratrèmols del XV, el poble va quedar pràcticament buit i no es va recuperar fins dos segles més tard, que és quan l’església es va ampliar en estil barroc.

Arcuacions cegues. Sant Esteve de Tavèrnoles
Perfecció romànica a l’absis.

El sant que va fer ploure

Sant Esteve es considera el primer màrtir cristià, mort apedregat al segle I dC per ser molt crític amb les creences jueves.

Al segle IV, en una campanya per enfortir el catolicisme, es van començar a “trobar” màrtirs a tot arreu. Descobert el lloc on (suposadament) descansava el cos del sant, el van portar a una església, moment en el qual començà a ploure, després d’una llarga sequera. Es va considerar un miracle i des de llavors, és venerat per la pagesia. Tu diràs!

Inscripció al portal. Sant Esteve de Tavèrnoles
Esteve va veure el cel obert. I entrà.

Una ullada a l’edifici

Cal fixar-se en els petits arcs que hi ha sota la teulada. Aquestes arcuacions van ser introduïdes pels mestres llombards i la seva raó és més aviat decorativa. Aquí resulten especialment interessants per la seva mida i fondària.

Arcuacions cegues. Sant Esteve de Tavèrnoles
Això és obre d’un mestre llombard.

Al terra de l’entrada principal hi ha unes lloses sepulcrals del segle XIX que semblen correspondre a un rector i a l’oncle de Jacint Verdaguer, tot i què no hi ha manera de confirmar aquesta dada.

Llosa funerària.
Mort i enterrat

Finalment, el què dona veritable atractiu al conjunt és el magnífic campanar. Puja pel carreró del darrere per observar-lo millor. D’aquest mateix estil en pots veure uns quants per la comarca, dels quals el més conegut és el de Vic.

Campanar romànic
No cal anar lluny per veure bonics campanars.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situacióveure el mapa

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).