La repetició de les quatre columnes a diversos edificis catalans (del segle XVI al segle XIX).
Els prínceps observadors
Vet aquí que una vegada hi havia tres prínceps que vivien a l’illa de Serendib, que hi ha qui l’identifica amb l’actual Sri Lanka. Un dia que es devien avorrir de valent, competiren per veure qui dels tres era més intel·ligent. Observant i relacionant petits detalls pel camí, cadascú va endevinar amb casualitats accidentals que per allà havia passat un mercader amb un camell coix i borni i la dona embarassada —mare meva, quin panorama! Arribats a una ciutat veieren el mercader qui els confirmà tot el que havien descobert. Però la gent els confongué amb uns lladres i foren condemnats. Tanmateix, la casualitat els va salvar de la mort.
Troballes inesperades
Aquest conte persa del segle XVIII és l’origen del mot serendipitat, és a dir, un descobriment casual o imprevist durant una recerca. Per exemple, el cultiu accidental de bacteris que motivà la descoberta de la penicil·lina. Doncs bé, mentre observava edificis a Barcelona em vaig adonar que n’hi ha uns quants que presenten quatre columnes a la façana. Moltes d’elles són prou similars a les que Puig i Cadafalch plantà a Montjuïc simbolitzant la bandera catalana.
Serà casualitat? Es tractarà d’una demostració reivindicativa de catalanitat en uns temps poc o gens tolerants? Tot és possible. Però millor anem-ho a veure de prop i després ja decidirem si és una casualitat buscada. Així doncs, et proposo fer un repàs en ordre cronològic a alguns edificis que he trobat amb aquesta peculiar característica. Però abans cal un parell d’aclariments.

Polèmica quadribarrada
En primer lloc, i sense voler entrar en polèmica, cal apuntar que l’origen de la bandera catalana no queda clar. Gens ni mica. L’heroica i romàntica llegenda que assegura que Lluís el Pietós impregnà els dits amb sang de la ferida del compte Guifré el Pilós i creà les quatre barres, sembla més aviat un invent patriòtic. Entre altres raons, perquè Lluís morí el mateix any que naixia Guifré.
Una teoria apunta l’any 795 quan Lleó III és ordenat papa i Carlemany, més papista que el papa, comença a usar els colors dels estats pontificis —vermell i groc— com un distintiu de cristiandat. Tot pot ser. Fos com fos, els comtes de Barcelona ja tenien aquests colors heràldics el 1150. A partir de Jaume I es conegué com a senyal reial —i caldria afegir “dels reis d’Aragó”. També s’ha de dir que cada rei posava les faixes —les barres— que li semblava. Trobaràs escuts de tres, quatre… fins a vuit pals! Al segle XIX s’adoptaren les quatre barres —o pals, o faixes o com li vulguis dir— com a bandera de Catalunya. Tanmateix, no seria fins al 1933 quan esdevindria oficial.
Pròstil tetràstil
No t’espantis, això no té res a veure amb malalties d’homes. El mot tetràstil ve del grec i vol dir sostingut per quatre columnes. I pròstil, que també és una paraula grega, significa que té columnes només a la part del davant. Aquesta és una de les moltes versions que presenten els temples grecs. Per tant, tots els exemples que et mostraré són d’edificis que tenen quatre columnes a la façana. De vegades estaran col·locades equidistants i en altres ocasions hi haurà dos a cada costat del portal. Però sempre seran quatre.

Destriant
En fer la tria he descartat les esglésies, ja que el nombre quatre pot referir-se tant als evangelistes com a la idea de l’àmbit terrenal, en contraposició amb la cúpula que representa el cel. Així mateix, no he pres en compte aquells edificis en els quals dues de les columnes són pilastres sense cap funció de suport. Tampoc considero aquells casos on hi ha altres columnes al darrere de la primera filera formant part del conjunt, com els porxos amb sis columnes. Malgrat que hi havia altres exemples que entrarien de ple en aquest recull, no he inclòs aquells que han desaparegut sota l’especulació, com el Laboratori Municipal que hi havia al carrer Wellington i que fou enderrocat el 1995. Finalment, deixo fora de la llista les columnes amb la secció quadrada, és a dir, que no tenen el fust rodó. I ara sí, amb això al cap, comencem!
1597
El Palau de la Generalitat s’edificà el 1400. Això no obstant, la façana renaixentista que pots veure actualment és d’un projecte dut a terme uns dos-cents anys més tard —1597— per Pere Blai. Ara bé, fixa’t que a la porta principal hi ha quatre columnes. Persones enteses diuen que provenen del Temple d’August de Tarragona. Les columnes haurien anat a parar a una església que, en ser destruïda, es negocià el permís per incorporar-les a la nova façana. Per què quatre i no dos o sis? Casualitat?

1790
Dos-cents anys després, Juan Miguel de Roncali —enginyer militar i ministre d’hisenda de Carles IV—, projectava un grandiós edifici neoclàssic per ser la duana de Barcelona. En aquells temps els territoris espanyols eren força extensos, tant a Europa com a l’altre costat de l’Atlàntic. Així que es feia necessari un lloc com cal on controlar degudament les mercaderies que arribaven al port i cobrar el que toqués.
Hi ha la sospita que hi col·laborà el mestre d’obres Josep Marc Ivern i Ribes, autor pocs anys abans d’un edifici al carrer Abaixadors per una societat de comerç marítim. A la façana principal s’obren tres grans portals i —endevina—, cadascun flanquejat per dues columnes a cada costat. Tants grups de quatre columnes, foren una casualitat sense més transcendència o bé l’arquitecte català que intervingué va fer una jugada mestra?

1847
A continuació, tenim que uns cinquanta anys després Josep Mas i Vila projectà la façana neoclàssica de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta discutida reforma, que pretenia el total enderrocament de l’anterior façana gòtica, incorporà quatre columnes monumentals amb capitells jònics que arriben fins al coronament i que emmarquen la balconada presidencial. Serà casualitat que hi hagi quatre com el seu veí el Palau de la Generalitat?

1882
Aquest any el mestre d’obres Pere Puig Poch bastia un bloc que, malgrat trobar-se dins de l’Illa de la Discòrdia, ha quedat eclipsat pels seus companys modernistes. Es coneix com a Casa Mumbrú i, de fet, només resta la meitat, ja que una part fou completament reedificada per la Casa Lleó i Morera. L’altra meitat la reformà el 1912 Juli Maria Fossas i Martínez, autor d’un bon grapat d’edificis a Barcelona, el Maresme i Tarragona. Segurament, en aquell moment li afegí les quatre columnes als baixos del carrer Consell de Cent i dues més al xamfrà. Així que, en aquesta ocasió, potser la serendipitat que estic intentant defensar, està una mica agafada pels pèls. Però aquí la deixo com a possible evidència.

1883
Tot i que la construcció de l’edifici conegut com a Borsí o Casino Mercantil s’inicià el 1881, les obres finalitzaren dos anys més tard. El nom li ve perquè aquí hi tenia la seu una associació de corredors de borsa. Aquesta obra és d’estil neoclàssic, és a dir, que remet a construccions dels temps de la pastanaga. Després de la Guerra Civil allotjà l’Escola de Belles Arts i més tard la Llotja, l’escola d’arts aplicades més antiga d’Europa. Fou projectat per Tiberi Sabater Carner, arquitecte nascut a Vilanova i la Geltrú qui es delia a utilitzar estils passats. D’ell potser hauràs vist el Palau Marcet que anys més tard fou reconvertit en el cinema Comèdia. Quatre columnes ben contundents sostenen la balconada del primer pis.

1887
Tanmateix, continuem, que encara queden més exemples bons. En aquesta ocasió, pots visitar el Palau de Justícia de Barcelona, un monumental conjunt projectat pel prolífic Enric Sagnier i Vilavecchia, autor de prop de tres-cents edificis a la ciutat. Com que no té cap estil definit, se li ha penjat la llufa d’arquitectura eclèctica, que ve a ser una barreja d’estils. L’obra s’emmarca dins dels treballs de reurbanització que tingueren lloc amb motiu de l’Exposició Universal de 1888. La gran avinguda on s’ubica el palau era, juntament amb l’arc de triomf, l’entrada al recinte firal. Així doncs, què menys que dotar-lo amb quatre columnes que recordin la senyera.

Aquí finalitza la primera part d’aquest recull d’edificis amb quatre columnes. Al següent article descobriràs que al segle XX, aquesta passió per incorporar catalanitat a l’arquitectura no només continuà molts anys, sinó que fins i tot es manifestà durant la dictadura!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Els tres prínceps de Serendip: contesillegendes.wordpress.com
- Serendipitat: wikiwand.com
- Tetràstil: glosarioarquitectonico.com
- Palau de la Generalitat: presidencia.gencat.cat – magradacatalunya.cat
- Duana: ca.wikipedia.org
- Casa de la Ciutat: wikiwand.com
- Casa Mumbrú: barcelofilia.blogspot.com
- Palau de Justícia: justicia.gencat.cat
- Origen de la bandera catalana: wikiwand.com – inh.cat






De nou la incansable curiositat del Rondaller ens sorprèn i també em connecta, doncs encara que en una curta experiència, però em recorda uns llunyans dies d’examens per accedir a la “Escuela de Bellas Artes de San Jorge” (eren temps del sanguinari dictador) a voltants de 1965, en l’edifici de Plaça de la Verònica.
Molt agraït !!!
Jordi,
Amb deu anys de diferència, però veig que vam passar pel mateix edifici, tot i que jo vaig fer uns altres estudis i aquell sonat ja s’havia anat a can Pere Botero ;-D
Alfons
Segur que gratant, encara en trobaràs més!
I tant! Espera a veure el pròxim article 😘