Good times, bad times
La discoteca Zeppelin d’Anglès (la Selva).
Bocaccio, Pacha, Bikini, Maddox, Revolution, Palladium, Tiffany’s… Qui -de certa edat- no ha sentit a parlar d’aquestes discoteques que emplenaven les pistes de la música més capdavantera i feien ballar multituds? Doncs, encara que no t’ho sembli, a Anglès van coexistir dues grans sales que feren ballar a propis i forans. Però abans, cal remuntar-nos a molt abans de tot això.
Tot té un inici
Per començar, amb la industrialització de principis del segle XIX, té lloc un canvi en la societat. Comencen a sorgir petites associacions culturals i lúdiques, sovint gestades en els antics cafès. D’aquesta manera apareixen els casinos i ateneus on, segons la ideologia dels fundadors, s’hi feien festes, balls, teatre i xerrades.
Després de la Guerra Civil, l’ambient poc propici a la sociabilitat i a les iniciatives populars, sacsejà aquestes institucions. Les que van sobreviure hagueren de reorientar-se. El canvi en la manera de divertir-se comportà el naixement de les primeres discoteques i sales d’espectacle, sovint lligades al turisme.
Música i fum
A mitjans dels anys seixanta tenia lloc el fenomen nocturn de les discoteques, les quals comportarien nous models estètics. Les dones comencen a ballar soles al ritme del pop-rock estranger, tot plegat en un ambient de begudes alcohòliques i la fumera de les cigarretes. Les pistes sacsejaven la joventut amb llums psicodèliques i altaveus retronants.
Cal suposar que les autoritats del moment no van saber fer front a aquest imparable tsunami juvenil o bé van decidir fer com qui no veu per tal d’evitar enfrontaments majors.
Els anys setanta van ser encara més permissius i les discoteques perderen aquella aura d’exclusivitat. En canvi, aquests locals es popularitzaren i es convertiren en els llocs d’oci de la joventut. Ajudava el fet que les noies o no pagaven o bé tenien entrada reduïda.
Poble amb marxa
I ara sí, tornem a Anglès on resta l’impressionant edifici de la discoteca Zeppelin que un dia va fer tremolar els fonaments de la vila, fent a més la competència a la veterana sala La Gatzara. Per què un local com aquest aquí?
En primer lloc, Anglès es troba a divuit quilòmetres de Girona i a dotze de Santa Coloma de Farners. En aquell moment la població vivia un moment de bonança econòmica. Tant la indústria tèxtil com la de la fusta van motivar una allau migratòria, arribant als 4.700 habitants a la fi dels anys seixanta. Altres arribaren per treballar a les mines d’Osor i també a l’embassament de Susqueda. No és doncs estrany que la vila es convertís en un important centre d’oci amb quatre cinemes i dues sales de ball.
Tot va començar així
El 1974 els germans Gubau s’associaren amb diverses persones benestants de la vila per obrir una alternativa al lleure ofert per La Gatzara. L’entrada servia per a la discoteca i també per anar al cinema Paladium.
Per ambdues sales van passar artistes que ho petaven en aquella època. A La Gatzara actuaren entre altres, Camilo Sesto, Julio Iglesias, Demis Roussos i La Trinca. Sense oblidar Els Séllers, un grup de la Cellera de Ter que, malgrat la curta trajectòria, va gaudir d’un ampli ressò.
Pel Zeppelin, en canvi, Lluís Llach i Joan Isaac van deixar una empremta inesborrable. A més, feien actuacions de revista, tan pujades de to que fins i tot el mossèn va predicar contra “la indecència d’aquell niu de pecat”.
Un grup històric
El nom de la discoteca Zeppelin d’Anglès no és gens casual, tot i que hi ha dues possibles hipòtesis. D’una banda, pot haver estat un homenatge al grup britànic de rock fundat el 1968: Led Zeppelin, considerada una de les bandes més importants i influents dels anys setanta. Aquesta formació musical va saber conjugar els gèneres més diversos, com el blues, rock and roll, música celta, reggae i molt més.
El títol d’aquest article correspon a una de les seves cançons: “Good times, bad times”. Concretament, la que enceta el primer àlbum publicat per la banda i que és una barreja de blues rock psicodèlic. En aquesta peça Robert Plant va estrenar el seu característic falset que es convertiria en tot un clàssic del grup.
De l’altra banda, el nom del local també pot haver estat una clicada d’ull al cinquantè aniversari del primer vol del Graf Zeppelin sobre l’Atlàntic, gesta que va tenir lloc el 1924. El fet que els adhesius publicitaris del local fossin ovalats, pot ser-ne una prova.
Estil lliure
Para atenció al logotip de la discoteca Zeppelin. Cap a la fi dels seixanta i principis dels setanta les persones que dissenyaven decidiren trencar amb l’acotat estil que regnava fins llavors. Les lletres, dibuixades a mà, presentaven formes lliures i un traç gruixut i arrodonit. Sovint semblaven bombolles. D’això se’n diu estil groovy, paraula que, mira tu per on, en anglès significa genial.
La dècada dels setanta va estar marcada per un estil despreocupat i trencador que va envair-ho tot: el disseny, la moda, el cinema, l’arquitectura i, no cal dir-ho, la música. Llargues cabelleres, pantalons acampanats, faldilles fins als peus, sabates amb plataforma, estampats acolorits, grans ulleres de sol, àmplies solapes… Tot era possible!
Un món de colors
Iniciada els anys seixanta, la psicodèlia era una manera de veure el món a través de substàncies fumables, bevibles o injectables que ens van fer veure tot de mil colors i amb formes grans i canviants. Per exemple, només cal veure la impagable façana de la discoteca Zeppelin d’Anglès. En l’actualitat està pintada de colors oblidables. Per això he fet una simulació per veure l’impacte que devia tenir en el seu millor moment.
A més, em comenten de la pàgina “La Vila d’Anglès” que a les nits els cercles de la façana s’il·luminaven amb focus de colors. Tot un espectacle!
El pas del temps
L’activitat a les mines d’Osor cessà el 1979, L’embassament ja feia anys que s’havia acabat i el 2002 la fàbrica Burès feia fallida. Entre el 1979 i el 1982 i sota el nom d’Ítaca, la sala va passar a mans de Manel Santiago i de Josep Rovira, els quals també havíen reformat la discoteca Kaluga a Tordera. En aquesta ocasió, l’interior del local estava ambientat amb tonalitats blaves i motius mariners. Tal com comenten Angel Bardia a la pàgina “La Vila d’Anglès”, així com el mateix propietari Josep Rovira, per allà van passar grups i cantants del moment, com Los Pecos, ángela Carrasco, Eugeni, Luz Casal, Los Pekenikes i també el presentador de ràdio i televisió Quique Guasch.
Però l’ambient s’anà degradant amb la joventut provinent d’altres poblacions que provocaven constants aldarulls. La mala fama desanimà l’assistència i la sala hagué de tancar poc temps després. A continuació, el 1983 una família d’Amer propietària d’una discoteca a Lloret de Mar i una altra a Salou, adquirí el local i el rebatejà com amb el mateix nom que tenia a ambdues poblacions: Happy Day. La carrera va ser curta i cap al 1987 també tancava les portes.
Etapa final
El 1991 la sala es reconvertí al nou públic i passà a nomenar-se Metro. La Gatzara havia tancat definitivament i aquesta era la única alternativa al jovent. Eren uns altres temps i s’escoltava música màkina punxada pels dj’s Pastis (David Pastillas) i Benja. El consum descontrolat de drogues, les baralles i les queixes del veïnat motivaren el definitiu tancament de la sala com a discoteca. Finalment, la joventut marxà tan de pressa com havia vingut.
En aquesta darrera etapa, un logotip en blanc i negre identificava la sala. Era d’aquells fets amb els primers ordinadors, conjugant anàrquicament les tipografies que hi havia per defecte a tots els dispositius. Tanmateix, qualsevol persona amb un ordinador es veia capaç de dissenyar.
Més tard, el cercle es tancà i la discoteca passà a ser una sala de ball per a persones jubilades. Potser, penso jo, eren els pares del jovent que havia anat quan es deia Zeppelin. En el moment d’escriure això, el local ha perdut tota la dignitat, convertit en un basar oriental. Adeu al glamur dels setanta. Com cantava Led Zeppelin: Good times, bad times.
Agraïment
Per acabar, vull donar les gràcies a Climent Pont, a Josep Rovira, a Ángel Bardia i a totes les persones de la pàgina de Facebook “La Vila d’Anglès” que m’han facilitat informació i a les quals dedico aquest article sobre la discoteca Zeppelin d’Anglès. Sense elles no hauria pogut ni començar a escriure això.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de la Verneda, 44. Anglès
Saber més
- La noche en Platja d’Aro: setsailcostabrava.com
- A una hora de cotxe, per Pau Lanao
- Casinos, cafè i cultura, per R. M. Gil i Tort
- Manel Santiago i Jordi Rovira: radiotordera.cat
- Led Zeppelin: wikiwand.com
- Letras retro populares en los 70, per L. Keung
- Els Séllers: fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com
- Pàgina La vila d’Anglès
Bones Alfons!!!crec que ara es podria dir que quasi és idèntic a l’original,no recordo sí hi havia alguna floritura al voltant pro és bastant exacte… molt bon treball.crec que estás fent una excel·lent feina de recerca, ànims!!!
Moltes gràcies! 😉
Per cert,en el començament d’aquest informe, parles de discoteques prou importants de Barcelona i de la costa brava,pro aquí a l’interior també vam tenir discoteques que van atraure a gent de tota la província multitudinàriament per exemple, La Gatzara d’anglès,Dallas,Blau a Banyoles, La Pèrgola de Sils,Sansburg i kraters a Olot,Keops a Santa Coloma de Farners,piscis, Maquina,don Carlo a Girona …totes ellas van tenir una vida més o menys llarga.A part queden totes les discos de la costa on tots els nois de l’interior anàvem tots per a veure si lligavem amb alguna extrangera, principalment anàvem a Lloret,platja d’Aro i Blanes sobretot a l’estiu,ja que totes les discos esmentades tancaven durant tot aquest període…
Caram, quin ambient! Sé que hi havia més, però he nomenat uns pocs exemples de les que més poden sonar. Jo tot això m’ho vaig perdre perquè era poc discotequero i a més, mai tenia un duro a la butxaca ;-D
Sobre l’entrada que has trobat, és d’una altre sala amb el mateix nom,per una sencilla raó, els Obrint Pas encara no existían en el temps de Zeppelin…sap greu 😥😥 jo també buscaré a veure que trobo….
Ah, vaja. Jo també continuaré fent cerques.
Bona tarda Alfons, dir-te que no disposo de lenganxina publicitària de Zeppelin,ja que parlem de més de 40 anys,pro l’he intentat reconstruir mentalment i per això he fet un esbós en el que originàriament el nom era amb las mateixas lletres de la façana, així tipo psicodèlia, Jo no ho he pogut fer-ho amb ellas pro bueno,el demés era com és veu a la foto… també volia afegir que a la part que fa cantonada del edifici i que hi ha una persiana, només quan va ser Zeppelin hi havia instal·lat un petit bar de cara a la gent de fora i on només hi havien uns taburets pel públic.Com diu algun company també vaig veure a en Quique Guasch on feia shows on feien pujar a la gent, fent-li preguntes i on hi havien premis i hostesses lleugeras de roba.Tambe va venir vàries vegades en Paco Basso primer com a cantant de rock and Roll Damm i després com a locutor d’èxit de una radio de Girona.Per últim dir que la famosa cançó “Rivers of Babylon”de Boney M,la vaig escoltar per primera vegada el dia de la inauguració de Itaca per això ho situo al any 1978.
Ángel,
Caram, quantes vivències! Realment aquest local va fer història.
Pel que fa al logotip, intentaré fer el disseny a partir del teu esbòs, a veure si entre tots li tornem a donar vida.
Acabo de trobar una entrada a internet tot i que la tipografia de Zeppelin no és la mateixa de la que hi havia a la façana: https://www.todocoleccion.net/musica-coleccion/flyers-invitacion-entrada-discoteca-sala-zeppelin-valencia-pulpos-obrint-pas~x215822457
Potser es van fer diverses versions o bé aquesta entrada pertany a un altre local amb el mateix nom.
Alfons
Ángel,
He afegit el disseny que comentes. Creus que era així o cal modificar alguna cosa?
Gracies Alfons l’article esta molt be pero si es per l’edifici que es espectacular per una Sala de festas o discoteca tambe es pot dir que despues de la Metro al cap de uns anys ba se el local dels juvilats d’Angles i es feien balls de salo tots els diumenges a la tarda durant uns cuants anys dels 2000 inclos un any es ba fe tots els balls de la Festa major d’Angles jo anabe de tecnic de so de l’orquestra Setson i barem actuari qui u avia de dir que tornaria a aquesta Sala. Gracies. Molt bona feina rondaller.
Moltes gràcies, Josep, pel teu comentari. Sempre em sap greu que un indret que ha tingut tanta vida durant anys, acabi oblidat. Per això intento rescatar aquestes “restes arqueològiques”.
A més, en aquesta ocasió he vist que la gent conserva bons records i vivències d’aquest local i això és impagable.
Si, pero en aquet article li falta una epoca desde Zepelin fins que es digue Metro es va dir Itaca 79-82 una Sala de festas discoteca amb estil marine un barca xarxes tota de blau mari despues Hapy Day 83 fins el 86 o 87 no recordo be, Itaca i ban actuar Pequeniques Angela Carrasco Pecos Eugeni i a vegades i venia el Quique Guas que estaba a Radio Barcelona i ara esta a TV1 i montaba el seus xous tambe recordo un grup de Girona que es deie Rok and Roll Dam aixo va se als 80 90 gracies per recordar aquells anys bona feina!.
Josep,
Moltíssimes gràcies per la puntualització. He actualitzat l’article amb aquesta informació. De pas, aprofito per demanar si tens alguna imatge del logotip d’Ítaca o bé de l’interior.
Alfons Martín
Hola, només volia fer un petit incís en aquest article…el primer és l’origen del nom, que suposo que és bastant raonable el que és diu, que ve dels Led Zeppelin,pro no sé si realment prové d’ells, perquè jo havia tingut enganxinas publicitarias on és llegia Zeppelin en lletres grosses i Anglès a sota..i tot això en una enganxina en forma d’un Zeppelin ovalat o dirigible.. aquí ho deixo…. d’altre banda en aquest article es parla de la continuació de la discoteca cap a Metro,pro hi van haver altres etapes al llarg de varis anys…hi van ésser disco Ítaca,disco Happy Day,Metro i finalment va convertir-se en La sala de ball dels jubilats i actualment bazar xinès.. moltes gràcies
Ángel,
T’agraeixo molt el teu comentari. La veritat és que he escrit l’article a partir del que m’anaven explicant les persones que ho van viure i de la poca informació que hi ha a internet. Em seriviria molt si tens alguna mostra d’aquest logotip que comentes. A les xarxes només he trobat el que hi havia al rètol de l’edifici.
Pel que fa als altres noms de la discoteca, he completat els continguts amb aquestes èpoques que esmentes. Si creus que hi manca cap altra dada o hi ha alguna d’incorrecte, t’agrairé m’ho facis saber, per corregir-ho. Reconec que, des del dia que vaig descobrir l’edifici, mai m’hagués pogut imaginar l’interès que despertaria aquest article.
Alfons Martín
Molt bé
Gràcies!
M’ha encantat el post, Rondaller!!!
I l’edifici és espectacular! Esperem que el conservin.
Moltes gràcies! Seria fantàstic que li retornessin l’aspecte que tenia, perquè pràcticament no queden edificis així.
Enhorabona per aquest article tan interessant. Fa uns dies vaig passar pel costat de la disco Atlàntida (Sitges), ara en procés de demolició parcial; els meus companys m’explicaren la rellevància i projecció que va tenir per al jovent de la comarca. Zeppelin m’hi ha fet pensar! Gràcies per compartir.
EsPorqueret
Sí, també la vaig veure -ja tancada- i vaig pensar que devia tenir el seu passat gloriós. Com la també desapareguda Liben’s de Terrassa. Penso que un dia ens lamentarem de totes aquestes pèrdues. Moltes gràcies pel teu comentari.