Recreació de la façana de la discoteca Zeppelin d'Anglès.

Good times, bad times

La discoteca Zeppelin d’Anglès (la Selva).

Bocaccio, Pacha, Bikini, Maddox, Revolution, Palladium, Tiffany’s… Qui -de certa edat- no ha sentit a parlar d’aquestes discoteques que emplenaven les pistes de la música més capdavantera i feien ballar multituds? Doncs, encara que no t’ho sembli, a Anglès van coexistir dues grans sales que feren ballar a propis i forans. Però abans, cal remuntar-nos a molt abans de tot això.

Tot té un inici

Per començar, amb la industrialització de principis del segle XIX, té lloc un canvi en la societat. Comencen a sorgir petites associacions culturals i lúdiques, sovint gestades en els antics cafès. D’aquesta manera apareixen els casinos i ateneus on, segons la ideologia dels fundadors, s’hi feien festes, balls, teatre i xerrades.

Després de la Guerra Civil, l’ambient poc propici a la sociabilitat i a les iniciatives populars, sacsejà aquestes institucions. Les que van sobreviure hagueren de reorientar-se. El canvi en la manera de divertir-se comportà el naixement de les primeres discoteques i sales d’espectacle, sovint lligades al turisme.

Façana de la discoteca Zeppelin d'Anglès.
El record dels setanta.

Música i fum

A mitjans dels anys seixanta tenia lloc el fenomen nocturn de les discoteques, les quals comportarien nous models estètics. Les dones comencen a ballar soles al ritme del pop-rock estranger, tot plegat en un ambient de begudes alcohòliques i la fumera de les cigarretes. Les pistes sacsejaven la joventut amb llums psicodèliques i altaveus retronants.

Cal suposar que les autoritats del moment no van saber fer front a aquest imparable tsunami juvenil o bé van decidir fer com qui no veu per tal d’evitar enfrontaments majors.

Els anys setanta van ser encara més permissius i les discoteques perderen aquella aura d’exclusivitat. En canvi, aquests locals es popularitzaren i es convertiren en els llocs d’oci de la joventut. Ajudava el fet que les noies o no pagaven o bé tenien entrada reduïda.

Poble amb marxa

I ara sí, tornem a Anglès on resta l’impressionant edifici de la discoteca Zeppelin que un dia va fer tremolar els fonaments de la vila, fent a més la competència a la veterana sala La Gatzara. Per què un local com aquest aquí?

En primer lloc, Anglès es troba a divuit quilòmetres de Girona i a dotze de Santa Coloma de Farners. En aquell moment la població vivia un moment de bonança econòmica. Tant la indústria tèxtil com la de la fusta van motivar una allau migratòria, arribant als 4.700 habitants a la fi dels anys seixanta. Altres arribaren per treballar a les mines d’Osor i també a l’embassament de Susqueda. No és doncs estrany que la vila es convertís en un important centre d’oci amb quatre cinemes i dues sales de ball.

Tot va començar així

El 1974 els germans Gubau s’associaren amb diverses persones benestants de la vila per obrir una alternativa al lleure ofert per La Gatzara. L’entrada servia per a la discoteca i també per anar al cinema Paladium.

Per ambdues sales van passar artistes que ho petaven en aquella època. A La Gatzara actuaren entre altres, Camilo Sesto, Julio Iglesias, Demis Roussos i La Trinca. Sense oblidar Els Séllers, un grup de la Cellera de Ter que, malgrat la curta trajectòria, va gaudir d’un ampli ressò.

Pel Zeppelin, en canvi, Lluís Llach i Joan Isaac van deixar una empremta inesborrable. A més, feien actuacions de revista, tan pujades de to que fins i tot el mossèn va predicar contra “la indecència d’aquell niu de pecat”.

Logotip de la discoteca Zeppelin d'Anglès.
Logotip groovy.

Un grup històric

El nom de la discoteca Zeppelin d’Anglès no és gens casual. Era un homenatge al grup britànic de rock fundat el 1968: Led Zeppelin, considerada una de les bandes més importants i influents dels anys setanta. Aquesta formació musical va saber conjugar els gèneres més diversos, com el blues, rock and roll, música celta, reggae i molt més. 

El títol d’aquest article correspon a una de les seves cançons: “Good times, bad times”. Concretament, la que enceta el primer àlbum publicat per la banda i que és una barreja de blues rock psicodèlic. En aquesta peça Robert Plant va estrenar el seu característic falset que es convertiria en tot un clàssic de la banda.

Estil lliure

Para atenció al logotip de la discoteca Zeppelin. Cap a la fi dels seixanta i principis dels setanta les persones que dissenyaven decidiren trencar amb l’acotat estil que regnava fins llavors. Les lletres, dibuixades a mà, presentaven formes lliures i un traç gruixut i arrodonit. Sovint semblaven bombolles. D’això se’n diu estil groovy, paraula que, mira tu per on, en anglès significa genial.

La dècada dels setanta va estar marcada per un estil despreocupat i trencador que va envair-ho tot: el disseny, la moda, el cinema, l’arquitectura i, no cal dir-ho, la música. Llargues cabelleres, pantalons acampanats, faldilles fins als peus, sabates amb plataforma, estampats acolorits, grans ulleres de sol, àmplies solapes… Tot era possible!

Recreació de la façana de la discoteca Zeppelin d'Anglès.
Recreació de com havia estat.

Un món de colors

Iniciada els anys seixanta, la psicodèlia era una manera de veure el món a través de substàncies fumables, bevibles o injectables que ens van fer veure tot de mil colors i amb formes grans i canviants. Per exemple, només cal veure la impagable façana de la discoteca Zeppelin d’Anglès. En l’actualitat està pintada de colors oblidables. Per això he fet una simulació per veure l’impacte que devia tenir en el seu millor moment.

A més, em comenten de la pàgina “La Vila d’Anglès” que a les nits els cercles de la façana s’il·luminaven amb focus de colors. Tot un espectacle!

Esta actual de la façana de l'edifici, ocupat per un basar oriental.
Un trist final.

El pas del temps

L’activitat a les mines d’Osor cessà el 1979, L’embassament ja feia anys que s’havia acabat i el 2002 la fàbrica Burès feia fallida. A final de la dècada dels setanta i sota el nom d’Ítaca, la sala va passar a mans de Manel Santiago i de Josep Rovira, els quals també havíen reformat la discoteca Kaluga a Tordera. Tal com comenta Angel Bardia a la pàgina “La Vila d’Anglès”, per allà van passar grups i cantants del moment, com Los Pecos, Luz Casal o Los Pekenikes. Però l’ambient s’anà degradant amb la joventut provinent d’altres poblacions que provocaven constants aldarulls. La mala fama desanimà l’assistència i la sala hagué de tancar poc temps després.

A continuació, a principis dels anys vuitanta, una família d’Amer propietària d’una discoteca a Lloret de Mar i una altra a Salou, adquirí el local i el rebatejà com amb el mateix nom que tenia a ambdues poblacions: Happy Day. La carrera va ser curta i un parell d’anys després també tancava les portes.

Logotip dels anys vuitanta de la discoteca Happy Day.
Els anys vuitanta.

Etapa final

El 1991 la sala es reconvertí al nou públic i passà a nomenar-se Metro. La Gatzara havia tancat definitivament i aquesta era la única alternativa al jovent. Eren uns altres temps i s’escoltava música màkina punxada pels dj’s Pastis (David Pastillas) i Benja. El consum descontrolat de drogues, les baralles i les queixes del veïnat motivaren el definitiu tancament de la sala com a discoteca. Finalment, la joventut marxà tan de pressa com havia vingut.

En aquesta darrera etapa, un logotip en blanc i negre identificava la sala. Era d’aquells fets amb els primers ordinadors, conjugant anàrquicament les tipografies que hi havia per defecte a tots els dispositius. Tanmateix, qualsevol persona amb un ordinador es veia capaç de dissenyar.

Més tard, el cercle es tancà i la discoteca passà a ser una sala de ball per a persones jubilades. Potser, penso jo, eren els pares del jovent que havia anat quan es deia Zeppelin. En el moment d’escriure això, el local ha perdut tota la dignitat, convertit en un basar oriental. Adeu al glamur dels setanta.

Logotip de la discoteca Metro als anys noranta.
Logotip de la disco Metro.

Agraïment

Per acabar, vull donar les gràcies a Climent Pont i a totes les persones de la pàgina de Facebook “La Vila d’Anglès” que m’han facilitat informació i a les quals dedico aquest article sobre la discoteca Zeppelin d’Anglès. Sense elles no hauria pogut ni començar a escriure això.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer de la Verneda, 44. Anglès

Saber més

Què veure a prop