Arc de triomf. Barcelona

L’entrada a la fama

Quants cops hem passat per sota de l’arc de triomf de Barcelona! Aquesta impressionant porta d’entrada a l’Exposició Universal de 1888 és plena de detalls amb molt de simbolisme.

Sense pertànyer a l’avantguarda modernista que ja començava a treure el cap, Josep Vilaseca va utilitzar el maó, una clicada d’ull al llegat àrab. Aquest arquitecte, deixa traslluir la influència de les cultures exòtiques. Només cal veure la Casa dels Paraigües a la Rambla.

La corona reial a la part superior. Arc de triomf de Barcelona
La corona reial.

Els relleus que hi ha cada costat els van fer diferents escultors i cada un té un significat. Per no avorrir, us explicaré un.

Col·loqueu-vos a la banda orientada a mar i mireu el fris. És de Josep Llimona, un dels principals escultors modernistes catalans.

Representa el lliurament de premis a les persones que van ajudar a què l’Exposició fos un èxit.

Al mig, una figura femenina representa Barcelona repartint els premis. A la seva dreta (la nostra esquerra) es veuen persones de diferents cultures que probablement representen els països participants.

A la seva esquerra (dreta nostra), una senyora amb un lleó que podria ser Cibeles, la deessa de la Terra.

Fris simbolitzant la recompensa. Arc de triomf de Barcelona
El fris de “La recompensa”.

I els àngels?

En realitat, les figures alades que veieu enfilades a les columnes són “Fames“, probablement de Manel Fuxà i Pere Carbonell. Segons la mitologia romana, Fama era una divinitat que tot ho veia i tot ho sentia i escampava qualsevol notícia (sense preocupar-la si era certa o falsa). També es va relacionar amb la Victòria, ja que amb els seus capricis podia aconseguir derrotes o triomfs.

Unes duen una trompeta (potser per escampar les bones noves de l’Exposició) i les altres el llorer, que simbolitza la glòria.

Escultures de les Fames
Les Fames escampant notícies.

De drac a ratpenat

Al voltant de l’Arc de Triomf de Barcelona hi ha els escuts de les 49 províncies espanyoles. El més gran és el de Barcelona, al centre. Tancant l’arc tenim un ratpenat.

Jaume I el Conqueridor lluïa un casc amb forma de drac que més tard va ser adoptat pels reis d’Aragó i el comtat de Barcelona. Es va començar a utilitzar en l’heràldica barcelonina al segle XVII en forma de drac derivant més tard a ratpenat. Al modernisme va ser un element molt recurrent, però després va caure en desús per les seves connotacions medievals i monàrquiques.

escultura de ratpenat. Arc de triomf de Barcelona
És curiós que tingui les ales plegades.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Passeig de Lluís Companys, Barcelona

Saber més

Què veure a prop