Els retrats dels descobridors als Porxos d’en Xifré de Barcelona.
En un altre article he parlat dels edificis coneguts com a Porxos d’en Xifré, fent especial èmfasi en la variada decoració escultòrica que hi ha a les façanes. En aquesta ocasió, però, em centraré només en els sis medallons que hi ha al cos central del conjunt. Per començar, en cada una de les columnes que formen aquesta part de la porxada, pots veure sis personatges retratats —tots homes. Sortosament, l’artista, és a dir, Damià Campeny, va tenir el detall d’escriure el nom a cada un, de manera que ens ha estalviat la tasca d’esbrinar qui eren.
El basc
En primer lloc, començant per l’esquerra, pots veure “Del Cano”. Tot i que segurament el vas estudiar com a Juan Sebastiàn Elcano —o Elkano, nom d’un barri de Getaria—, el seu cognom seria més aviat Delcano o Del Cano. Fos com fos, en Juan Sebastián nasqué a Getaria —Guipúscoa— el 1486. Malgrat que se sap que aquest explorador basc completà la primera expedició que feu la volta al món —segle XVI—, es té ben poca informació fidedigna sobre la seva vida. Es creu que tant ell com la seva família es dedicaven al transport i comerç marítim.
El marquès
En canvi, tenim una mica més d’informació —tampoc gaire més— d’Hernán Cortés de Monroy y Pizarro Atamirano, Hernán Cortés a seques pels amics. Nascut a Medellín —Badajoz— el 1485, té el dubtós honor d’haver encapçalat l’expedició que motivà la caiguda de l’imperi asteca, per annexionar-lo a la Corona de Castella, així com bona part de Mèxic. Per aquestes gestes rebé el títol de marquès de la Vall d’Oaxaca. Tanmateix, s’alià amb alguns pobles indígenes per tal de fer front al governador de Cuba amb qui no hi tenia massa afinitat. Si t’agraden les xafarderies, et diré que s’endugué al llit a una nativa amb qui tingué un fill.
L’almirall
A continuació, entre els descobridors als Porxos d’en Xifré, tenim el controvertit Colom qui, per a bé o per a mal, no necessita gaire presentació. L’almirall, virrei i governador Cristòfol, Cristòfor, Christophorus, Cristoffa o com vulguis dir-li, nasqué en algun any indeterminat de mitjan segle XV en algun lloc que cadascú vol fer seu —Gènova, Catalunya, Balears, Galícia, Portugal… Aquest personatge ple de contradiccions històriques, algunes d’elles fonamentades per interessos polítics i religiosos, ha passat a la posteritat com el descobridor de què ell creia que eren les Índies occidentals i que resultà ser el continent americà.
El poeta
Alonso de Ercilla y Zúñiga no fou cap descobridor. Ni conqueridor. Agafat amb pinces podríem dir que va ser un explorador. Però, per damunt d’això, fou un poeta i escriptor que nasqué a Madrid el 1533. El seu pare era membre del consell de Carles V i la mare era dama d’Isabel de Portugal, així que la vida d’aquest xicot no devia ser complicada. Com que vivia al palau reial, tingué una bona educació i, com a patge del príncep —futur Felip II—, viatjà més que un guia turístic, de manera que conegué personalitats d’arreu. Interessat per les històries que escoltà del Perú i de Xile, cap allà que se n’anà i escriví la seva única obra mestra: L’Araucana. Aquest poema èpic descriu fidelment la història de la conquesta de Xile, tant pel que fa a les tropes espanyoles com a les indígenes.
El portuguès
Seguidament, tenim el portuguès Fernão de Magalhães —Fernando de Magallanes— entre els descobridors als Porxos d’en Xifré. Nascut cap al 1480, tenia la idea de trobar una ruta comercial per arribar a les illes de les espècies, és a dir, les illes Moluques que estan a Indonèsia, projecte que no va interessar al rei de Portugal. Amb l’amor propi ferit, el navegant oferí els seus serveis al rei d’Espanya —futur Carles V—, qui accedí a la proposta. D’aquesta manera, redescobrí el mític pas entre l’Atlàntic i el Pacífic que duu el seu nom i que permetria obrir una nova ruta de les espècies sense alterar les relacions amb Portugal. Dos anys de travessa, motins, malalties, naufragis i penúries més tard, Magalhães morí a mans dels indígenes d’una illa de les Filipines. El viatge el continuà Elcano, de qui ja he parlat més amunt.
L’extremeny
Per acabar, el darrer medalló mostra el bust de Francisco Pizarro González. Nasqué a Trujillo —Càceres— el 1478. Participà en diverses expedicions per l’Amèrica Central. Entre els principals fets, aquest extremeny és recordat com el descobridor de l’oceà Pacífic o Mar del Sud. Així mateix, embriagat per les històries de riqueses que escoltà sobre el Perú, comandà una expedició cap allà. Damunt d’ell pesa la poc honorable gesta d’haver conquerit aquell país després de capturar i ajusticiar l’inca Atahualpa i sotmetre aquesta civilització amb l’ajut d’altres cacics locals que estaven a mata i degolla amb ell. Morí a Lima durant una guerra civil entre espanyols que es disputaven la jurisdicció de Cuzco.
Invasions de tots els temps
Com hauràs vist, tots els medallons de conqueridors als Porxos d’en Xifré fan esment d’homes que adquiriren notorietat per les gestes obrades principalment durant el segle XV. Coneguda com l’era dels Descobriments, durant aquest període històric tingueren lloc les més importants exploracions d’ultramar. Aquestes expedicions, primerament foren liderades per espanyols i portuguesos, i seguidament, per holandesos, anglesos i francesos, els quals es repartiren la pràctica totalitat del planeta.
D’una banda, aquestes conquestes ampliaren les fronteres europees. De l’altra banda, contribuïren a un important mercat de riqueses. Això sí, a costa de sotmetre persones i cultures que mai més s’han recuperat d’aquella explotació. Ara les expedicions són de turistes que desembarquen disposats a fer-se un selfie al costat d’un nadiu disfressat qui ha perdut la dignitat a canvi de diners.
Dones empoderades
No hi havia cap dona aventurera? És clar que sí! Però en una època com aquella les tripulacions eren masculines, amb poca o cap cultura i incapaces d’admetre un comandament femení. Les poques dones que capitanejaren alguna nau es guanyaren fama d’inhumanes i insensibles, fins i tot més violentes que els homes. Era l’única manera de sobreviure entre tanta testosterona. Per exemple, tot i que molt anterior, tens Artemísia de Cària, comandant de la flota persa al segle V a.n.e. Laskarina Bubulina fou una comandant naval i heroïna durant la guerra d’independència grega al segle XIX. Finalment, l’anglesa Mary Read esdevingué una llegenda al segle XVIII com a pirata femenina.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: passeig d’Isabel II, 12. Barcelona
Saber més
- Juan Sebastián de Elcano: realinstitutoelcano.org
- Hernán Cortés: historia-hispanica.rah.es
- Cristòfol Colom: enciclopedia.cat
- Alonso de Ercilla: historia-hispanica.rah.es
- Fernando de Magallanes: historia-hispanica.rah.es
- Francisco Pizarro: cvc.cervantes.es
- Dones navegants: navegandoporgrecia.com
Quan baixi vora mar tornaré a mirar els porxos d’en Xifré amb uns altres ulls. Gràcies. Gràcies també per teva la pinzellada valorativa sobre el “mercat de riqueses”!
Gràcies a tu per llegir-ho i apreciar-ho! 😘