Preparada per a la defensa (II)

Segon itinerari per Bonifacio (Còrsega).

Seguim passejant per aquesta ciutat carregada d’història.

Segon itinerari per Bonifacio. Còrsega. Rosassa de l'església de Sainte-Marie-Majeure.

El son dels emperadors

Unes poques nits que van passar aquí Napoleó i Carles V -cadascú al seu moment- va servir per donar nom a la Rue des Deux Empereurs.

La més interessant és la Maison Filippo Cattacciolo, que conserva una llinda reinaixentista profusament decorada. Als extrems, dos àngels sostenen l’escut familiar. A continuació tenim les inicials del propietari, que totes les guien em volen fer creure que són una P i una C, quan jo només veig una I i una A. Finalment, al centre apareix l’acrònim de Crist: IHS.

Aquest senyor, que va viure al segle XVI, va ser comte de Bonifacio. Un segle més tard, els seus descendents s’emparentarien amb els Bonaparte. Quan l’emperador Carles V (i I d’Espanya) va tornar de la derrota d’Argel, es refugià en aquesta ciutat a veure si recuperava forces.

Diu la llegenda que, quan l’emperador va marxar, el comte va fer matar el seu cavall, ja que “l’animal que havia dut un home tan ilustre, no podia ser muntat per cap altre”. Apa.

Segon itinerari per Bonifacio. Llinda gravada amb escuts a la Maison Filippo Cattacciolo. Còrsega.

Els alcaldes

Passem per un estret carreró fins a la Rue du Palais. Aquí trobem la Maison des Podestats, és a dir, dels alcaldes. Probablement és del segle XIII. Si poseu de la vostra imaginació, us podreu fer una idea de com eren les cases abans del segle XVIII, quan tenien una planta baixa, dos pisos i un graner a la part superior.

També veureu altres cases similars, anomendades cases de patricis, famílies nobles acomodades, descendents d’importants llinatges de Roma.

Maison des Podestats. Còrsega

Mirant amunt descobrim nombrosos arcbotants, que en realitat formen part d’una intrincada xarxa d’aqüeductes que servien per recollir l’aigua i canalitzar-la cap a una cisterna que es troba sota la ‘loggia’, la porxada de davant l’església. Molt útil en cas de setge.

Segon itinerari per Bonifacio. Arbotants i aqüeductes damunt un estret carrer.

L’església

L’església de Sainte-Marie-Majeure és la més antiga i majoritàriament d’estil romànic, situada al centre de la ciutadella. El notable i ben treballat campanar mostra la represa de poder dels genovesos al segle XIV.

Malahuradament, quan els partidaris del retorn de Napoleó van penjar la bandera tricolor al capdamunt, els contraris van bombardejar el campanar, deixant-lo ben malmés. Com criatures.

Segon itinerari per Bonifacio. Campanar de Sainte-Marie-Majeure.

A l’interior trobem una bonica pica baptismal de marbre amb la data 1463. Les piles o piques baptismals es troben ja a les catacumbes cristianes. En un principi eren uns forats rectangulars al terra per poder-s’hi submergir. Al segle XIV gairebé va desaparéixer el baptisme per immersió i les piques es van fer més petites.

Bonifacio. Còrsega. Saint-Marie-Majeure. Pica

També destaca, damunt una altra pica, un petit retaule renaixentista del segle XV. La part superior representa Crist sortint de la tomba. Al mig, vuit àngels la mar de contents de veure’l viu, sostenen una creu del tipus patriarcal, amb dos creuers. Aquesta creu és la que apareix a l’escut de la ciutat i fa esment al papa Honori III qui, per acabar amb les protestes de Pisa, el 1217 va adjudicar Bonifacio a la protecció de l’arquebisbe de Gènova, i fóra el problema.

Segons indica una inscripció, el retaule va ser donat per un -poc humil- Bartolomeu Restoro. L’escut que aguanta l’àngel, que haureu vist en un altre lloc, probablement li correspongui.

Retaule renaixentista de Saint-Marie-Majeure. Còrsega

Mil detalls

Seguiu passejant arbitràriament pels carrerons, pujant i baixant escales i amb els ulls ben oberts per no perdre detall.

Segon itinerari per Bonifacio. Carota de pedra damunt la porta d'una casa.

Fins i tot, les intervencions contemporànies ténen la seva gràcia.

Segon itinerari per Bonifacio. Grafit en una paret.

Finalitzem aquí aquest segon itinerari per Bonifacio. Al final del carrer Fred Scamaroni, hi ha l’oficina de turisme. A l’esquerra, unes escales cobertes amb volta, baixen vertiginosament resseguint un tram de la muralla. Abans de baixar, penseu que després les haureu de pujar, tal com les famoses escales del Rei d’Aragó.

Segon itinerari per Bonifacio. Escales interiors de la muralla.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a Còrsega

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).