Figueres, Alt Empordà

Ciutat de genis (2)

Segon itinerari per Figueres: del carrer de Peralada al Teatre-Museu Dalí.

Continuem pel carrer de Peralada, probablement un dels camins més antics d’entrada a la vila i on, fins al 1973, tenia lloc un important mercat de tota mena de productes.

Al número 27 tenim la Casa Comet, un discret edifici noucentista de l’arquitecte figuerenc Pelayo Martínez. La seva obra la trobem escampada a l’Empordà. A Barcelona va projectar el Palau de les Arts Gràfiques -ara Museu d’Arqueologia de Catalunya- per a l’Exposició Universal de 1929.

Porta de la Casa Comet. Segon itinerari per Figueres, Alt Empordà.

Remei pel reuma

A continuació, al número 17 encara sobreviu un antic rètol d’una perruqueria, que demano sigui indultat i restaurat. A finals del segle XIX, Ramon Mandri va obrir aquí una farmàcia i va elaborar una fórmula per combatre el dolor reumàtic. El seu fill, també farmacèutic, la comercialitzaria amb marca ‘Cerebrino Mandri’.

Segon itinerari per Figueres, Alt Empordà. Rètol d'una antiga perruqueria.

Cal no passar de llarg del carrer Forn Baix. Rep el nom d’un antic forn comú per coure el pa, dels cinc que hi havia a la vila. Aquí trobem uns curiosos plafons ceràmics amb rodolins publicitaris que ens fan somriure.

Segon itinerari per Figueres, Alt Empordà. Plafó ceràmic amb rodolins publicitaris.

Plaça de mercats

Tombem pel carrer dels Tints, gremi que va tenir gran importància a la ciutat. I arribem a la plaça de les Patates, que ha sigut batejada mil vegades amb diversos noms.

Arcades de la plaça de les Patates de Figueres.

L’indret, que havia estat un amuntegament de pedres vora la muralla -visible parcialment-, va ser reclamat pels veïns al segle XIX. L’Ajuntament hi accedí a arranjar-ho i a posar un mercat de gra, amb la condició que els propietaris de les cases paguessin l’empedrat.

Segon itinerari per Figueres, Alt Empordà. Balcó a la plaça de les Patates, amb testos decorats amb petxines.

Una placa recorda Anicet de Pagès, poeta local del segle XIX, molt influenciat per temes bíblics, populars i amorosos. Al terra de la plaça podem llegir uns versos del poeta.

Versos d'Anicet de Pagès al terra de la plaça de les Patates de Figueres.

Refugi d’obres d’art

Seguim amunt fins al carrer de la Jonquera i ens trobem amb la Casa Romaguera. La particularitat d’aquest edifici neoclàssic de mitjans del segle XIX, és que té quatre façanes. Us podeu imaginar la importància en aquell moment. Va ser un dels llocs on es van dipositar obres d’art per preservar-les durant la Guerra Civil.

Segon itinerari per Figueres, Alt Empordà. Balcó de la Casa Romaguera.

Va ser projectat per Josep Roca i Bros, autor també del Teatre Principal i de la plaça que ara veurem.

Segon itinerari per Figueres, Alt Empordà. Fris decoratiu de la Casa Romaguera.

El més famós

Després pugem pel carrer Canigó o per les escales que hi ha a l’esquerra de l’edifici per anar a la plaça Gala i Salvador Dalí, ocupant el lloc on hi havia un antic cementiri. Situada en ple centre històric, antigament portava el nom de plaça del Teatre i també plaça del Peix, ja que als baixos de la Casa Romaguera hi havia peixateries.

Actualment la plaça és una extensió del Teatre-Museu Dalí i tot el conjunt més aviat cal considerar-lo com un immens ‘objecte surrealista’, segons paraules del mateix Dalí.

Entre altres creacions, dalt d’unes columnes formades per pneumàtics, trobem tres escultures d’Ernest Meissonier un pintor francès del segle XIX, molt acadèmic, que il·lustrà les obres de Balzac. Les escultures són reproduccions d’una altra realitzada per Antonin Mercié, també francès, a finals del mateix segle. Dalí, gran admirador de Meissonier, li va retre homenatge d’aquesta manera.

Monument al pintor Meissonier a Figueres.

De teatre a teatre-museu

Projectat el 1850 per Josep Roca, el Teatre Municipal no va arribar a cent anys de vida, quan els figuerencs van preferir la novetat del cinematògraf. Destruït durant la Guerra Civil, aquest edifici neoclàssic va reviure prop de quaranta anys més tard, quan Dalí el va triar per fer-hi un museu.

Costa d’entendre com es va fer un edifici d’aquestes proporcions per a una ciutat que en aquell moment només tenia 10.000 habitants. Tot i això, les representacions van tenir un gran èxit i el teatre es convertí en un gran aparador social.

Façana neoclàssica del Teatre Municipal de Figueres.

Restes medievals

Quan l’alcalde li va demanar a Dalí que convertís una de les sales enrunades en un museu, aquest va decidir convertir-lo totalment en una exposició de la seva obra. Aquest artista, irreverent i polifacètic, paradigma del surrealisme, va tenir una ambigua relació amb el dictador, fet pel qual va ser molt criticat.

Aprofitant uns elements decoratius de l’antiga façana, el podem veure retratat juntament amb Gala, la seva musa -i gestora econòmica-. Sigui com sigui, el museu es va convertir en un dels més visitats de Catalunya.

Cal donar la volta per contemplar tot el conjunt, ja que més tard es va annexionar al museu la torre i la casa Gorgot, actualment amb el nom de Torre Galatea, en honor a l’esposa de Dalí. Aquest és l’únic vestigi de la fortificació medieval de la ciutat. La resta va desaparèixer al segle XVI quan la ciutat va créixer extramurs.

Segon itinerari per Figueres, Alt Empordà. Façana de la Torre Galatea decorada amb pans.

Surrealisme decoratiu

Dalí va decorar tota la façana amb reproduccions de pans de tres crostons. Dalí sentia una gran atracció pel pa en general, que podia tenir el significat de puresa, religió o sexe.

La torre la va coronar d’un grapat d’ous, que també, dins les surrealistes explicacions de l’artista, feien al·lusió a temes sexuals i de reproducció.

Segon itinerari per Figueres, Alt Empordà. Torre del Teatre-Museu Dalí decorada amb grans ous.

Curiosament, un dels elements que ha esdevingut una icona de la ciutat i del museu és la cúpula que corona el conjunt. Sense entrar en els mil significats que Dalí en particular i cadascú en general li ha volgut donar, aquesta estructura va permetre tancar el sostre i donar llum a l’interior.

Tanmateix, l’enginyosa solució va ser obra de l’arquitecte valencià Emilio Pérez Piñero qui destacà especialment en l’estudi d’estructures mòbils i desplegables, la majoria de les quals ha desaparegut pel seu caràcter efímer. Una que encara es manté en peu és la que cobreix la necròpolis paleocristiana de Tarragona.

Segon itinerari per Figueres, Alt Empordà. Cúpula geodèsica del Teatre-Museu Dalí

Finalitzem aqué el segon itinerari per Figueres. Al següent article visitarem l’església de Sant Pere i farem una breu ullada a una de les zones més importants de creixement urbanístic de la ciutat.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop