La Font de l’Avi de la Colònia Jorba de Viladecavalls de Calders (Moianès).
L’avi
El 1849 naixia a Calaf en Pere Jorba Gassó. De ben jovenet treballà com a barber i també en el sector tèxtil. Més tard, juntament amb la seva esposa Teresa es dedicà a fabricar productes tèxtils, arribant a obrir fins a tres botigues a Manresa. El 1843 a més d’inaugurar un establiment més gran, fundava l’empresa P. Jorba i Fills i la Colònia Jorba a Calders. Tenia cinquanta-cinc anys quan inaugurava uns grans magatzems a Manresa que han esdevingut emblemàtics. Poc després, deixava el negoci en mans de quatre dels seus fills —només dels homes— i s’obria una sucursal a Barcelona i una altra a Brussel·les.
Treballar i viure
La Colònia Jorba està situada en un meandre del riu —o riera— de Calders. A més de les naus industrials, la resclosa, el canal i la turbina, hi havia els habitatges pels treballadors, així com botigues i diversos serveis. També comptava amb una capella, una escola i els despatxos. En canvi, el director, que de cap de les maneres no es podia barrejar amb la gent treballadora, tenia la seva residència tres-cents metres més amunt. L’edifici disposava d’una escalinata i d’un espai enjardinat. Al seu costat hi ha un grup de cases on vivien altres directius de la fàbrica.
La font
El 1934, set anys després de la mort del fundador, la Colònia Jorba li retia homenatge amb la construcció d’una font monumental: la font de l’Avi de la Colònia Jorba. L’espai triat fou en una de les terrasses al costat de la casa del director. Ignoro a qui encomanaren el projecte, tot i que hi ha documentació gràfica del procés de les obres. El conjunt consisteix en un alt mur de pedra amb cinc arcades. La part central és una gran fornícula que conté el brollador amb forma de peix, la pica i un banc a cada costat on pots llegir sengles refranys relacionats amb l’aigua: ’L’aigua fa la vista clara’ i ‘L’aigua que corre no porta verí’.
Damunt hi ha un gran plafó ceràmic amb la composició de l’aigua analitzada pel joveníssim doctor manresà Antoni Esteve i Subirana, qui llavors tenia vint-i-tres anys i només feia un que s’havia llicenciat en Farmàcia. A les altres quatre arcades hi ha sengles plafons ceràmics amb escenes populars que anem a veure de més a prop.
De cacera
Començant per l’esquerra, el primer plafó està dedicat a la caça. Més ben dit, estava, ja que en aquest moment —maig 2025— només resten unes poques rajoles. Des dels temps de les farinetes que la caça ha estat una activitat de subsistència. A partir de l’edat mitjana adquirí prestigi i s’associà més amb l’aristocràcia. Reis i nobles tenien reserves exclusives on gaudir d’aquesta pràctica. Fixa’t com l’únic personatge que es pot veure, va vestit fins i tot amb camisa i corbata!
Menjar al camp
Malgrat que arreu nomenen el segon plafó com el berenar, en realitat penso que hem de parlar d’un àpat en tota regla. Un home manté el foc viu, mentre una dona cuina quelcom en una fumejant cassola de terra. Una noia prepara l’allioli amb un morter i al seu costat un jove amb el setrill a la mà se la mira embadalit. Un home assegut beu de la bota al costat d’unes estovalles on hi ha pa, fruita, embotits i plats. Finalment, un gos empaita una nena perquè li vol prendre una costella de la mà. Darrere hi ha l’ase que segurament ha hagut de traginar els estris i el menjar. Actualment, això d’encendre foc al bosc pot semblar impensable, però amb el bon temps els dies festius les famílies anaven de pícnic.
Dia de festa
Antigament, un aplec era una celebració religiosa, sovint a la vora d’una ermita o santuari. Amb el temps, el mot aplec ha passat a designar una trobada, generalment festiva, tot i que també pot tenir un caire reivindicatiu. Els aplecs de sardanes solen celebrar-se un cop l’any i reunir més d’una cobla.
Al tercer plafó ceràmic de la font de l’Avi es pot veure un grup de tres parelles ballant mentre la cobla toca damunt d’una plataforma decorada amb la bandera catalana. Uns infants també han fet una rotllana tot imitant els adults. A l’esquerra, una parella d’avis asseguts en un pedrís semblen comentar la festa. Observa els pentinats i les robes típiques de l’època.
Vora el riu
Si el primer plafó estava dedicat a la caça, el darrer mostra una tranquil·la escena de pesca. El mateix any, Uró feia una obra pràcticament idèntica per la font de Cal Cisquet a la població de la Riba —Alt Camp. Un home assegut a les roques està pescant, mentre un segon desenganxa de la canya un peix que acaba de pescar. Al seu costat, una dona allunya de l’infant tot de peixos capturats.
A la part dreta, un nen i una nena es distreuen agafant granotes. Si t’hi fixes, veuràs que a les quatre escenes s’ha representat de manera igualitària dones, homes i infants. Cal recordar que amb l’arribada de la república es reconegué la igualtat d’ambdós sexes i el rol de la dona passà de ser mestressa de casa i cuidadora d’infants a tenir dret de vot i d’ocupar càrrecs públics. Tanmateix, la masculinitat preponderant mai arribaria a desaparèixer.
La restauració
El 2005 un dels plafons ceràmics de la font de l’Avi hagué de ser restaurat, ja que la humitat havia malmès les rajoles. La tasca fou encomanada a Maria Gelabert Tañà ceramista de Sant Fruitós de Bages. Nascuda el 1954, Gelabert es graduà en Arts Aplicades a l’Escola Massana i més tard s’especialitzà en ceràmica a l’Escola d’Arts i Oficis de Vic. Després de participar en nombrosos esdeveniments arreu d’Europa, actualment combina l’activitat com a ceramista amb la de docència. Agraeixo l’amabilitat que ha tingut de confirmar-me que ella restaurà el plafó corresponent a la ballada de sardanes per encàrrec del senyor Lluís Jorba. Em comenta que el de la cacera probablement està en procés de restauració a cura d’una altra persona.
El ceramista
El 1903 naixia a Manresa Lluís Uró i Servitja, qui esdevindria un polifacètic artista, tot i que tindria una vida molt breu. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa on conegué el dibuixant Joan Vilanova amb qui acabaria compartint estudi. Durant els anys trenta del segle XX Uró feu un munt d’exposicions, convertint-se en un artista de renom. També impartí classes de dibuix i pintura en una acadèmia. A més, entrà a treballar als Magatzems Jorba dins de la secció de publicitat, on dibuixava i dissenyava els anuncis d’aquest comerç. Una de les seves obres més reconegudes fou, precisament, l’execució el 1934 dels plafons ceràmics que decoren la font de l’Avi.
L’any següent feu un viatge a París per ampliar els estudis artístics i on adquiriria experiència amb el treball amb metalls i joies, així com en diverses tècniques, com el pirogravat i, de manera especial, amb la terracota. Gran part de la seva obra es troba al Museu Comarcal de Manresa. Però tot arriba a la seva fi i el 1938 seria abatut a la batalla de l’Ebre. Tenia trenta-cinc anys i estava en el punt més àlgid de la seva carrera artística. Mai sabrem que hagués estat capaç de fer.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Veure el mapa
Saber més
- La Colònia Jorba. Una colònia industrial al riu Calders, per Jaume Perarnau
- Restauració de la font: mariagelabert.com
- Maria Gelabert: mariagelabert.com – ca.wikipedia.org
- Font de l’Avi o del Manganell: patrimonicultural.diba.cat
- Lluís Uró: historiesmanresanes.cat
- Pere Jorba Gassó: 1.memoria.cat
- Fotografies antigues: 1.memoria.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: