El temps és una imatge mòbil de l’eternitat

El rellotge dels Porxos d’en Xifré i altres detalls curiosos.

Fa uns dos mil quatre-cents anys de res, Plató, qui no devia tenir res a fer i a més, segur que fumava alguna substància poc recomanable, escriví una obra que duu per títol “Timeu”. Escrita en forma d’un llarg monòleg, l’home comença a filosofar —mai més ben dit—, sobre el temps com una imatge mòbil de l’eternitat. Ens diu Plató que el temps va néixer amb l’univers i imitant el món ideal —que és etern—. En fi, ho deixo aquí.

El Pare Temps

Plató era grec, nascut a Atenes. Com també era grega la mitologia que parla de Cronos. Era fill d’Urà, un dels déus primordials qui personifica el cel. La mare, en canvi, era Gea, la divinitat que representa la terra i la fertilitat. Així doncs, ja tenim que el xicot tenia propietats celestials i terrenals. Tanmateix, no entraré a explicar la vida d’aquest déu que és prou rocambolesca, però ara aquí no ens aporta res. Tant ell com la seva mare tenien el do del coneixement del futur. Com que en grec el nom de Cronos i la paraula temps s’assemblen molt, aquest déu passà a personificar el temps.

No va ser fins a final de l’edat mitjana, cap al segle XV, que esdevingué el Pare Temps, sovint representat nu, amb ales, sostenint una dalla i un rellotge de sorra. D’una banda, la dalla simbolitza el cicle agrícola que acaba amb la collita, que representa la fi del cicle de la vida. De l’altra banda, aquest instrument també li serveix per segar vides. Un pèl macabre, ho sé. Evidentment, el rellotge de sorra representa l’inexorable pas del temps. Més tard, també se li afegirà un bastó, simbolitzant la vellesa.

La musa de l’astronomia

Cal tornar novament a consultar la mitologia grega. En aquesta ocasió ens trobem que Zeus tingué nou filles amb Mnemòsine, la deessa de la memòria i filla d’Urà —és a dir, germana de Cronos. Aquestes nou muses foren la inspiració dels artistes i les protectores de les arts, com la poesia, la comèdia, la dansa o la tragèdia. A la més petita de les germanes, Urània, li fou assignada la protecció de l’astronomia i l’astrologia que, certament, a mi tampoc em semblen cap art. Però les mitologies tenen aquestes coses.

Generalment, se sol representar Urània vestida de blau, com el cel, sostenint el globus que representa l’univers i un compàs a la mà amb el qual pren mesures —no em facis dir quines. Als seus peus solen aparèixer instruments matemàtics i de mesura.

Això no obstant, hi ha versions que diuen que la xicota era filla d’Urà i de Gea. Així doncs, segons la font consultada, Urània tant pot ser neboda o bé germana de Cronos. Com pots veure, l’univers és ple de misteris.

Rellotge no marquis les hores…

Doncs bé, tot això ve a tomb d’un estrany rellotge del qual, ni que l’arribis a veure amb prismàtics, mai esbrinaràs l’hora. En primer lloc, perquè l’aparell és al capdamunt de l’edifici conegut com a Porxos d’en Xifré. En segon lloc, perquè no funciona. L’esfera, que ningú sap si només conté unes poques hores per motius esotèrics o perquè s’han perdut la resta de nombres, per no tenir, no té ni les busques.

A l’esquerra del rellotge dels Porxos d’en Xifré pots veure Urània. La senyora, ben embolicada amb una túnica, mira els vianants amb cara de pansa. En un gir del braç potser un pèl forçat, sosté quelcom que cadascú ha interpretat com els déus li han donat a entendre. Hi ha qui diu que són les busques del rellotge que les sosté per demostrar que ella amb el temps fa el que li sembla. Així mateix —i que sembla més raonable de pensar— pot tractar-se del compàs amb el qual sempre es vincula aquesta musa.

Atributs d’observació

Urània recolza l’altra mà damunt d’una ullera de llarga vista —catalejo en castellà. Al seu darrere, un parell d’infants nus amb ales —amorets— semblen jugar amb el que pot semblar el globus terraqüi o també una esfera armil·lar, estri inventat pels grecs que permetia esbrinar les coordenades celestes. Una mica més a l’esquerra, hi ha dos nanos més petits que miren encuriosits quelcom que no he pogut esbrinar què és.

Com sabem que és Urània? Bàsicament per tots els atributs que l’envolten. I també perquè a sota del rellotge dels Porxos d’en Xifré, hi ha una inscripció —en llatí perquè tothom l’entengui— que ve a dir que “Urània escruta el moviment del cel i les estrelles”.

Passant el temps

A la dreta tenim Cronos o, millor dit, el Pare Temps. Una mà la recolza damunt d’un gran rellotge de sorra. L’home està a punt de desnucar-se de tant que gira el cap per veure les hores. O potser té la mirada clavada en la Urània, ves a saber. La figura té els principals atributs que he comentat més amunt: ales, dalla, rellotge de sorra i una capa que no tapa ni els pensaments.

Més enllà hi ha una senyora asseguda que sembla estar llegint el diari i preocupada especialment per les notícies polítiques. Un amoret al seu davant li fa companyia. Hi ha qui creu veure en aquesta dona una al·legoria de la història. Tot pot ser. Al costat mateix i pràcticament il·legible, hi ha una inscripció que indica que el 1983 fou reconstruit per l’escultor Carles Miró, de qui no he trobat enlloc ni així d’informació.

El rellotge dels Porxos d’en Xifré ha estat objecte de tota mena d’opinions. No són poques les persones que hi volen veure simbologia maçona i alquímica en cada un dels elements que el conformen. Però no entraré a explicar-ho perquè ho trobo agafat pels pèls.

Per acabar, i ben relacionat amb la musa Urània, si afines molt bé la vista, descobriràs els dotze signes zodiacals a la façana de l’edifici. De la resta d’elements decoratius, ja n’he parlat en un article anterior.

Per cert, casualitat —o no—, a pocs metres d’aquí pots veure una altra representació d’Urània. Es troba a la façana de l’edifici de Correus i en aquesta ocasió, la noia sosté el globus mentre mesura ves a saber què.

Mataroní neoclàssic

He llegit que Campeny va projectar, que no executar, el conjunt del rellotge dels Porxos d’en Xifré. Aquesta teoria em quadra més, tenint en compte que les escultures s’allunyen una mica de les exquisides obres que sortiren de les mans d’aquest escultor. Pots comparar aquest Cronos amb la Font del Vell que hi ha a la plaça de Sants. O bé la inexpressiva Urània amb la meravellosa Lucrècia conservada a la Llotja de Mar.

Fill d’un sabater, Damià Campeny i Estrany nasqué a Mataró el 1771. Estudià a l’Escola de la Llotja de Barcelona, on arribaria a ser professor d’escultura. Quan, després de treballar amb diversos escultors, obrí el seu propi taller, començà executant figures de sants encarregades per parròquies de Barcelona. Tenia vint-i-sis anys quan guanyà una pensió per anar a Roma on visqué divuit anys i treballà al taller del Vaticà. Altra vegada a Barcelona, exercí com a professor de la Llotja i alhora feia obres pel seu compte. 

Entre altres distincions, fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts San Fernando de Madrid, càrrec que refusà. Ferran VII el nomenà escultor de cambra del rei. Però tanta nomenada no li impedí morir de disenteria i pobre quan tenia vuitanta-quatre anys a Sant Gervasi de Cassoles, que encara era poble independent. És considerat un dels escultors més importants del neoclassicisme. 

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: passeig d’Isabel II, 12. Barcelona

Saber més

• El temps com a imatge mòbil de l’eternitat, extret de Timeu, de Plató
• Cronos: wikiwand.com – asociacionfunerarte.com
• Urània: manueldelmonte.wordpress.com – wikiwand.com
• Maçoneria a la casa Xifré: lascronicasdethot.blogspot.com
• El rellotge: provisionals.blogspot.com
• Damià Campeny: wikiwand.com

Què veure a prop

• Els Porxos d’en Xifré
• Medallons dels desobridors als Porxos d’en Xifré
• Basílica de la Mercè
• Barri del Born