Primer itinerari per Nou Barris, que passa per La Guineueta.

Primer itinerari per Nou Barris: de la plaça de la República a l’Institut Mental.

Quan el 1984 es va fer la divisió de Barcelona en deu districtes, fou necessari fusionar-ne alguns. Nou Barris, com el nom indica, estava format per nou zones que, amb el temps han sigut tretze. Tot i això, s’ha mantingut aquesta denominació sorgida els anys setanta de la revista de la primera associació de veïns.

Costa d’imaginar que, on ara hi ha una estesa de blocs que no semblen obra de cap arquitecte imaginatiu, fa un segle hi havia fèrtils camps de conreus, torrents, boscos i masies disseminades.

Camps de ciment

A final segle XIX, amb la revolució industrial, la població augmentà considerablement i s’establiren les primeres fàbriques. A principis del segle XX, un imparable corrent migratori, va motivar la massiva edificació de blocs per a la població obrera, que va deixar la zona pràcticament sense un pam de verd.

Actualment, gràcies a les reivindicacions veïnals, es pot veure una millora en aquest aspecte. En aquests curts itineraris et proposo visitar alguns punts emblemàtics, que abasten des de l’edat mitjana fins a l’actualitat.

Porxades de l'Institut Mental. La Guineueta. Primer itinerari per Nou Barris. Barcelona

De Mallorca a la República

La plaça de Llucmajor fa referència a un municipi de Mallorca. Sense que ningú conegui el motiu, el 1950 es batejaren una dotzena de carrers del barri amb noms de pobles d’aquesta illa. De fet, ara porta el nom de plaça de la República, amb el disgust del poble mallorquí que no ha entès el canvi. Aquesta transitada plaça on conflueixen quatre barris, fou projectada el 1936, tot i que no es va dur a terme fins vint anys més tard.

Al bell mig hi ha una obra escultòrica, executada per diversos autors. Damunt una estructura metàl·lica fa equilibris l’escultura d’una dona nua representant la República, obra de Josep Viladomat. Coses de la vida, Viladomat va ser també l’autor d’una escultura del dictador muntat a cavall.

En un principi, la senyora formava part de la columna que hi ha a la confluència de passeig de Gràcia i avinguda Diagonal, però el 1939 va haver de ser retirada. El 1990 es recol·locà aquí i s’inaugurà el 14 de juliol, dia de la Revolució Francesa.

Aquarel·la amb una vista de la plaça de la República de Barcelona. — Plaça de la República.

El símbol del barri

Entra als jardins, que en aquest moment i per embolic del respectable els trobaràs, segons el mapa consultat, sota els noms de Llucmajor, de la Segona República i de la Guineueta. Aquest espai es va crear als anys setanta, quan sembla que algú va pensar que no tot podien ser blocs. El nom prové de l’antic torrent de la Guineu, que travessava aquest indret.

Per fer-ho més evident, Julià Riu i Serra va crear l’escultura d’una guineu guaitant al mig del parc, que s’ha convertit en tot un símbol del barri. Aquest escultor nascut el 1921 a Molins de Rei executà nombroses il·lustracions per contes i revistes infantils. També són d’ell els rellotges de sol del Mirador de l’Alcalde de Barcelona.

Escultura d'una guineu de Julià Riu. La Guineueta. Primer itinerari per Nou Barris. Barcelona

Les columnes andaluses

A prop, veuràs dues escultures dedicades a Blas Infante. Polític i escriptor andalús, Infante és considerat el ‘pare de la pàtria andalusa’, ja que va remoure cel i terra per defensar la identitat d’aquesta regió. Les vuit columnes trencades representen les províncies andaluses. Aquest monument conceptual no va agradar als centres andalusos de Catalunya i catorze anys més tard Xavier Cuenca creà un bust més clàssic.

Monument a Blas Infante. La Guineueta. Primer itinerari per Nou Barris. Barcelona

Vendre amb gust

Per continuar aquest primer itinerari per Nou Barris, surt del parc, travessa el passeig de Valldaura, nom d’un antic monestir a Cerdanyola del Vallès, per anar a veure el llampant mercat de la Guineueta. Una original gelosia de peces hexagonals de ceràmica, projectada per l’arquitecte Daniel Mòdol, amaga l’antic i gris edifici de formigó. Pel meu gust, les descomunals lletres vermelles trenquen l’interessant disseny minimalista del conjunt.

Primer itinerari per Nou Barris. Mercat de la Guineueta. . Barcelona

Malalts d’esperit

Dona la volta a l’edifici per veure la capella de Sant Rafael, més coneguda per església del Mental, ja que formava part d’aquest recinte que t’explicaré tot seguit. L’advocació a l’arcàngel Rafael és molt adient, pel fet que en hebreu, aquest nom significa ‘Déu sana‘.

Projectat el 1859 per Josep Oriol Bernadet, aquest temple d’estil neoromànic, va ser abandonat el 1986 i es trobava en estat ruïnós tal com mostra la imatge. El 2017 fou totalment restaurat.

Primer itinerari per Nou Barris. Rosassa de l'Església del Mental. La Guineueta. Barcelona

Malalts de ment

Des d’aquí pots veure la part del darrere de l’Institut Mental de la Santa Creu, popularment conegut com a Manicomi d’Horta. Aquest edifici de pedra i maó vist, que et pot semblar molt gran, és només un dels dotze pavellons que formaven el complex.

Primer itinerari per Nou Barris. Façana de l'Institut Mental. La Guineueta. Barcelona

Es va construir a final segle XIX als camps cedits per un benefactor. L’arquitecte Josep Oriol i Bernadet el projectà segons les indicacions del doctor Pi i Molist, qui volia un centre hospitalari avantguardista. Estava convençut que la recuperació dels malalts es veuria afavorida per un entorn acollidor, amb bones vistes i ben ventilat. El doctor i cirurgià Emili Pi i Molist era director de l’Hospital de la Santa Creu. Va escriure nombrosos tractats, alguns relacionats amb les malalties mentals.

Un segle més tard, el centre va tancar i els malalts foren acollits en diversos centres. Però les alarmes saltaren quan, sospitosament, un anormal nombre de malalts va morir en ser traslladats.