De rics, burgesos i pencaires

Primer itinerari per Calella, per conèixer el centre històric.

D’unes poques masies al segle XI fins al desbordament turístic actual, Calella (ni de la costa, ni dels alemanys), al Maresme, ha passat èpoques molt pròsperes que han deixat la seva empremta. Al segle XIV va obtenir el privilegi de celebrar mercat, cosa que portà la prosperitat. Després s’independitzà de Pineda, obtenint més privilegis i dividint els habitants en acomodats (sense comentari), menestrals (artesans) i jornalers (tu i jo, vaja).

Drac de forja en una cantonada.
Els dracs campen arreu.

Acabada la guerra de Successió (1714) Calella torna a remuntar amb la construcció de vaixells i l’elaboració de puntes. En acabat vingueren els indians que van ajudar al desenvolupament econòmic de la vila. La indústria tèxtil suposà una altra gran empenta i quan va davallar, fou salvada el turisme (amb tot allò de bo i de dolent que comporta).

Ara, amagat entre botigues d’orientals que venen andròmines lletges i inútils, encara pots trobar el magnífic patrimoni que la ciutat conserva i que lluita per preservar.

Picaporta de ferro.
La grandesa dels petits detalls.

El rovell de l’ou

La millor manera per començar aquesta ruta és visitant el museu municipal. Més aviat sembla un arxiu (que ho és) de coses tan dispars com maquinària tèxtil, àmfores romanes, rajoles modernistes, minerals i vestits d’època. Però et donarà una idea de la importància que ha tingut aquesta ciutat.

Vestit d'encaix al museu municipal.
D’això s’en deia anar mudat.

Tanmateix, la joia és la farmàcia Barri, una estructura modernista del 1919 que trobaràs al segon pis. El mostrador, els prestatges amb els albarels dels segles XVIII i XIX són testimoni de l’art aplicat al comerç.

Mobiliari modernista de la farmàcia dins el museu municipal.
Un establiment ple d’art i de salut.

L’antiga plaça del mercat

Acosta’t a la plaça de la Constitució, on durant sis segles va tenir lloc l’important mercat setmanal. Qui gosava robar els marxants era castigat. Com pots veure pels edificis, aquí hi vivien les famílies importants. Veiem alguns.

Aquarel·la de la plaça de la Constitució de Calella.
Plaça de la Constitució.

Al costat del nou Ajuntament, i més enretirada, hi ha Can Galceran, també dita Can Giol per Albert Giol i Gaceran, l’historiador local que hi va viure. Aquesta casa pairal del segle XV conserva interessants elements gòtics. El matacà a la façana recorda aquells perillosos temps quan la costa era sovintejada pels corsaris i pirates i calia tenir la llar defensada.

Finestra gòtica de Cal Galceran. Itinerari per Calella
Fins i tot les cortines fan joc.

A l’altre extrem tens Can Salvador, un habitatge del segle XIV i un de les primers a formar el nucli urbà. Observa a la cantonada de la dreta les mènsules que sostenien un desaparegut matacà a la dreta. La majoria de cases en tenien, ja que, com he comentat abans, eren freqüents les invasions pirates. En veuràs més en aquesta passejada.

Balcó gòtic de Can Salvador.
Ara és una biblioteca.

Fent xamfrà tens l’Ajuntament Vell, que havia estat el primer hostal. També fou la seu del Consell de la Universitat al segle XVII i, com pots deduir del nom, acollí l’Ajuntament de Calella fins a final segle XX. A la façana hi ha en Mastegamosques, el capgròs creat el 1935 per acompanyar els gegants de Calella.

Escultura d'el Mastegamosques. Itinerari per Calella
Presenciant la vila des de la cadira.

Al seu costat pots veure Can Basart, una casa d’estil barroc -segle XVIII-. Els esgrafiats són d’una reforma duta a terme el segle XIX i demanen a crits una restauració. Sembla que en algun moment s’utilitzà com a extensió de l’hostal.

Façana amb esgrafiats barrocs.
La pàtina del temps.

Dels temps dels pirates

Al número 20 del carrer Bartrina destaca, no cal dir-ho, Can Bartrina, l’edifici que dóna nom al carrer i on visqué la família d’aquest cognom. Encara conserva la torre de defensa del segle XVI. Personatge il·lustre va ser Francesc d’Assís Bartrina, propulsor de la Mancomunitat de Catalunya a principi segle XX, institució que agrupà les quatre diputacions catalanes.

Torre de defensa de Can Bartrina. Itinerari per Calella
Avistant pirates.

Observa l’interessant símbol a la dovella central de la porta. Tot i que costa de llegir, està format per les lletres IHS entortolligades com una serp, que són el monograma de Jesús en grec. Més amunt hi ha l’escut municipal.

Escut damunt el portal de Can Bartrina.
Quedi clar qui hi viu.

Adossada a la Can Bartrina pots veure l’esgraonada capella de Sant Quirze. Al segle XV era dedicada a Sant Elm, patró dels mariners. Al segle XVIII s’hi traslladaren les relíquies de Sant Quirze i Santa Julita. La seva poc provada història explica que aquesta mare i el seu fill de tres anys eren a Turquia quan van ser morts per la seva fe. Se’ls venera com a protectors de pobres i nens.

Campanar de la capella de Sant Elm. Itinerari per Calella
La campana de Sant Elm.

Xino-xano arribaràs al final del carrer on veuràs Can Borràs, una residència eclèctica -que vol dir que barreja estils diferents- edificada a principi segle XX. Aquí cal veure la bonica galeria porxada que dóna al carrer d’Anselm Clavé. En aquest indret se situava una torre de defensa edificada al segle XVI.

Galeria porxada de Can Borràs.
Un romàntic lloc per prendre la fresca.

Vora el mar

Seguint aquest itinerari per Calella travessem les vies pel pas soterrat que hi ha aquí mateix. I ja seràs al passeig Manuel Puigvert, remodelat els anys vint del segle XX, quan s’hi afegiren les balustrades i fanals. Puigvert fou alcalde del municipi i va promoure un munt d’obres, sense mirar massa prim l’endeutament.

Va ser un personatge de llegenda que tothom el coneix com ‘el Soques‘, un rebel de les guerres Carlines, en què s’enfrontaren els conservadors seguidors de Carles Maria Isidre de Borbó i els lliberals partidaris d’Isabel II, qui finalment va guanyar.

Gerra del pedra del passeig Manuel Puigvert.
Art vora el mar.

Modernisme de nivell

Passeja amunt, direcció Girona, i no perdis de vista els edificis a primera línia de la via. Alguns encara conserven un cert aire mariner i d’altres, amb la vinguda dels rics indianos, esdevingueren rellevants habitatges modernistes.

Mira si no la torre del carrer d’Anselm Clavé, 86, residència d’un empresari que vivia a Manila (que llavors era colònia espanyola). Fou projectada per l’arquitecte Francesc de Paula Sellés i Vilaró i se la coneix amb el nom d’Els Filipinos, perquè el servei era d’aquell país. Nascut a Calella el 1860, Sellés treballà com a arquitecte titular de Santa Coloma de Gramenet. A la seva ciutat natal edificà o remodelà altres habitatges, com Can Bartrina, que has vist abans.

Façana modernista d'Els Filipinos.
Esplendor modernista.

Travessa la via a l’altura de la Torre Macaya, un xalet modernista amb un pavelló d’esbarjo que sembla extret d’un conte. El seu propietari, el reusenc Lluís Macaya i Gibert, que va fer fortuna a final del segle XIX, venia aquí a estiuejar. Se sap que el 1899 era regidor d’un districte de Barcelona. També era representant de Pathe, una indústria francesa de cinema, arribant a fundar una empresa de cinema. El cognom et sonarà per la Casa Macaya de Barcelona, on vivia el seu germà Romà, un reconegut metge. S’especula que l’arquitecte d’ambdues construccions podria haver estat el mateix Puig i Cadafalch.

Reixa de ferro de la Torre Macaya. Itinerari per Calella
Molt més que una tanca.

L’eixample

A continuació, en aquest itinerari per Calella, puja per Sant Joan per descobrir el que es coneix com a eixample, un entramat de carrers perpendiculars. El carrer Jovara, d’un quilòmetre i mig, travessa la població gairebé de punta a punta. Al número 166 pots veure la façana principal d’Els Filipinos.

Picaporta modernista a Els Filipinos. Itinerari per Calella
La distinció també quan truquen.

I al número 158 tens Els Menuts, una altra destacable obra modernista (amb els baixos destrossats). Enfront de la via hauràs vist la façana posterior. El nom prové de tres germans molt baixets que hi vivien. El seu pare era un empresari tèxtil que vingué d’Itàlia i es casà amb una noia de Calella.

Mènsula floral modernista a Els Menuts.
Delicades flors que suporten un balcó.

Un llarg carrer comercial

Arriba’t fins al carrer Església, ple de botigues. Tanmateix, molts dels comerços són orientals i de baixa qualitat i han fet fora el botiguer tradicional. Estaria bé acostar-te al número 139 per contemplar la façana d’obra vista de Ca l’Aleix Serra (1920), mestre d’obres que va fer edificar la seva pròpia casa.

Ves tornant pel carrer Església i, de pas, mirant les interessants edificacions, com la del número 84, Can Pedemonte, amb un destacable ràfec sota la teulada.

Tot seguit, fes una petita volta entrant pel carrer de les Creus i tombant per Jovara. Atura’t a la cantonada amb Batlle per veure Can Granell, del segle XVIII, amb una capelleta del que sembla Sant Joan Baptista. Aquí nasqué el 1922 el pintor Lluís Gallart especialitzat en figura clàssica. La seva obra la trobaràs al museu municipal.

Escultura al xamfrà de Can Granell. Itinerari per Calella
Batejant des de les altures.

Al número 96, molt ben situada davant del carrer Romaní, pots veure Can Boix, una casa noucentista que ens fa veure la importància que tenien aquests carrers.

Balcó blau a Can Boix. Itinerari per Calella
Veure sense ser vist.

Finalment, fent cantonada amb el carrer Romaní hi ha la casa de la família Cuadras, empresaris tèxtils que el 1900 van rebre el títol de barons de part de la reina Maria Cristina.

Drac de forja en una cantonada. Itinerari per Calella
El drac servia de corriola i de fanalet a Sant Josep.

L’església

Per acabar aquest itinerari per Calella, planta’t davant l’església de Santa Maria i Sant Nicolau. La història d’aquest temple és plena d’entrebancs. Es comença a construir al segle XVI quan Calella rep la butlla papal per fer-ho. Cinc mestres d’obres es van anar encarregant de la construcció dels quals dos van morir prematurament. Un d’ells fou el francès Jean de Tours qui deixà moltes obres a Catalunya, com el Palau de la Generalitat de Barcelona.

Façana de l'església de Santa Maria i Sant Nicolau. Itinerari per Calella
Les formes del barroc.

Així mateix, el portal barroc és obra seva. En realitat és el que es va salvar del primitiu retaule dels Apòstols després que al segle XVIII s’esfondrés el campanar. A l’esquerra hi ha sis caps (pots reconèixer a Sant Jaume amb el barret i Sant Joan perquè és el més jove) i a la dreta els altres sis.

Cap de Sant Joan a la portalada de l'església. Itinerari per Calella
Sant Joan vigilant qui entra.

Al damunt dins la fornícula s’aixopluga sant Nicolau, bisbe de Turquia (segle III) qui aconseguí que l’emperador Constantí reduís els impostos (com ara, vaja).

Això no s’acaba aquí, ja que encara hi ha més coses per veure. Descobreix-les al segon itinerari per Calella.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerariveure el mapa

Saber més

Què veure a prop

7 comentaris

  1. Gràcies per un resum tan interessant dels petits grans tresors que resten a Calella i que poc es promocionen per a la seva visita. Simplement m’agradaria anotar que m’ha semblat poc adequat i erroni el comentari “Ara, amagat entre botigues d’orientals que venen andròmines lletges i inútils, encara podem trobar el magnífic patrimoni que la ciutat conserva i que lluita per preservar.” Si bé és cert que tenim comerciants orientals (que han demostrat ser grans comerciants durant tota la història), també n’hi ha de calellencs que venen els mateixos productes que els dels comerciants orientals. Mireu si no l’origen dels productes de totes les botigues que es venen tèxtil o altres andròmines i no en trobareu cap fet a la comarca.

    • Moltes gràcies pel comentari. És cert que darrerament sembla que tot ve de fora (roba, fruita, mobles,…). És una opinió meva molt personal, però penso que la proliferació de determinats tipus de negoci no necessàriament generen benefici sinó que atreuen un públic que potser no és el més idoni. Per exemple, a Barcelona hi ha zones on em sento estranger i evito anar-hi.

  2. Rondaller,

    Em pensava que érem “Ciutat”. Sempre havia sentit explicar per part dels meus avis que Alfons XIII ens havia donat el títol de ciutat. Havia de venir, però va esclatar la República i ens vam quedar sense visita reial.

    • Jaume,

      Tens tota la raó. És curiós que la història que apareix a la pàgina de l’Ajuntament ignori aquest fet.

      Tot i què és ciutat des d’el 1925, he rectificat al meu article els llocs on apareixia la paraula ‘vila’ per evitar possibles confusions.

      Agraeixo molt la teva aportació.

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).