Calella

De rics, burgesos i pencaires

Primer itinerari per Calella, per conèixer el centre històric.

D’unes poques masies al segle XI fins al desbordament turístic actual, Calella (ni de la costa, ni dels alemanys), al Maresme, ha passat èpoques molt pròsperes que han deixat la seva empremta. Al segle XIV va obtenir el privilegi de celebrar mercat, cosa que va portar prosperitat. Després es va independitzar de Pineda i obtingué més privilegis, dividint els habitants en acomodats (sense comentari), menestrals (artesans) i jornalers (tu i jo, vaja).

Drac de forja en una cantonada.
Els dracs campen arreu.

Acabada la guerra de Successió (1714) Calella torna a remuntar amb la construcció de vaixells i l’elaboració de puntes. En acabat vingueren els indians que van ajudar al desenvolupament econòmic. La indústria tèxtil va suposar una altra gran empenta i quan va davallar, la va salvar el turisme (amb tot allò de bo i de dolent que comporta).

Ara, amagat entre botigues d’orientals que venen andròmines lletges i inútils, encara podem trobar el magnífic patrimoni que la ciutat conserva i que lluita per preservar.

Picaporta de ferro.
Això és tenir cura fins al més petit detall.

El rovell de l’ou

La millor manera per començar aquesta ruta és visitant el museu municipal. Més aviat sembla un arxiu (que ho és) de coses tan dispars com maquinària tèxtil, àmfores romanes, rajoles modernistes, minerals i vestits d’època. Però us donarà una idea de la importància que ha tingut aquesta ciutat.

Vestit d'encaix al museu municipal.
D’això s’en deia anar mudat.

Tanmateix, la joia és la farmàcia modernista que trobareu al segon pis.

Mobiliari modernista de la farmàcia dins el museu municipal.
Un establiment ple d’art i de salut.

L’antiga plaça del mercat

Ens acostem a la plaça de la Constitució, on durant sis segles va tenir lloc l’important mercat setmanal. Qui gosava robar els marxants era castigat. Com podem veure pels edificis, aquí hi vivien les famílies importants. Veiem alguns.

Al costat del nou ajuntament, i més enretirada, tenim Cal Galceran, també dita Can Giol per l’historiador local que hi va viure. Aquesta casa pairal del segle XV conserva interessant elements gòtics.

Finestra gòtica de Cal Galceran. Itinerari per Calella
Fins i tot les cortines hi fan joc.

A l’altre extrem, Can Salvador, del segle XIV, va ser una de les primeres a formar el nucli urbà. Observeu les restes d’un matacà a la dreta. La majoria de cases en tenien, ja que eren freqüents les invasions pirates. En veureu més en aquesta passejada.

Balcó gòtic de Can Salvador.
Ara és una biblioteca.

Fent xamfrà tenim l’Ajuntament Vell, que havia estat el primer hostal. A la façana veiem en Mastegamosques, el capgròs creat el 1935 per acompanyar els gegants de Calella.

Escultura d'el Mastegamosques. Itinerari per Calella
Presenciant la vila des de la cadira.

Al seu costat, una casa d’estil barroc (XVIII) amb uns esgrafiats, que primer va ser un hostal i després la Casa del Consell.

Façana amb esgrafiats barrocs.
La pàtina del temps.

Dels temps dels pirates

Al número 20 destaca l’edifici que dóna nom al carrer i on visqué la família Bartrina. Encara conserva la torre de defensa del segle XVI. Personatge il·lustre va ser Francesc d’Assís Bartrina, propulsor de la Mancomunitat de Catalunya a principis del XX, institució que agrupà les quatre diputacions catalanes.

Torre de defensa de Can Bartrina. Itinerari per Calella
Avistant pirates.

Observeu l’interessant símbol a la dovella central de la porta. Està format per les lletres IHS, que són el monograma de Jesús en grec. Tinc la sospita que l’artesà es va equivocar, ja que la S apareix a l’inrevés.

Escut damunt el portal de Can Bartrina.
Quedi clar qui hi viu.

Adossada a la casa Bartrina tenim l’esgraonada capella de Sant Quirze. Al segle XV era dedicada a Sant Elm, patró dels mariners, però al XVIII s’hi traslladaren les relíquies de Sant Quirze i Santa Julita. La seva poc provada història, comenta que aquesta mare i el seu fill de tres anys eren a Turquia quan van ser morts per la seva fe. Se’ls venera com a protectors de pobres i nens.

Campanar de la capella de Sant Elm. Itinerari per Calella
La campana de Sant Elm.

Arribem al final del carrer per veure Can Borràs (1911), una residència eclèctica (que barreja estils diferents) on cal veure la bonica galeria porxada que dóna al carrer Anselm Clavé.

Galeria porxada de Can Borràs.
Un romàntic lloc per prendre la fresca.

Vora el mar

Seguim el nostre itinerari per Calella i aquí mateix travessem les vies pel pas soterrat i arribem al passeig Manuel Puigvert. Aquest senyor va ser alcalde del municipi i va promoure un munt d’obres, sense mirar massa prim l’endeutament. Va ser un personatge de llegenda que tothom el coneix com ‘el Soques’, un rebel de les guerres Carlines, en què s’enfrontaren els conservadors seguidors de Carles Maria Isidre de Borbó i els lliberals partidaris d’Isabel II, qui finalment va guanyar.

Gerra del pedra del passeig Manuel Puigvert.
Art vora el mar.

El passeig va ser remodelat als anys 20 quan s’hi afegiren les balustrades i fanals.

Passegeu amunt, direcció Girona, i no perdeu de vista els edificis a primera línia de la via. Alguns encara conserven un cert aire mariner i d’altres, amb la vinguda dels rics indianos, es van convertir en destacables habitatges modernistes. Mireu si no la d’Anselm Clavé 86, residència d’un empresari que vivia a Manila (que llavors era colònia espanyola). Va ser projectada per l’arquitecte Francesc de Paula i Sellés i se la coneix amb el nom d’Els Filipinos, perquè el servei era d’aquell país.

Façana modernista d'Els Filipinos.
Esplendor modernista.

Travessem la via (compte, que aquesta vegada és per damunt) a l’alçada de la Torre Macaya, un xalet modernista amb un pavelló d’esbarjo que sembla extret d’un conte. El seu propietari, Lluís Macaya, que va fer fortuna a finals del XIX, venia aquí a estiuejar.

Reixa de ferro de la Torre Macaya. Itinerari per Calella
Molt més que una tanca.

L’eixample

A continuació, pugem per Sant Joan per descobrir el que es coneix com l’eixample, un entramat de carrers perpendiculars. El carrer Jovara, d’un quilòmetre i mig, travessa la població gairebé de punta a punta. Al número 166 podreu veure la façana principal d’Els Filipinos.

Picaporta modernista a Els Filipinos. Itinerari per Calella
La distinció també quan truquen.

I al 158, teniu Els Menuts, una altra destacable obra modernista (amb els baixos destrossats). Enfront de la via haureu vist la façana posterior. El nom prové de tres germans molt baixets que hi vivien. El seu pare era un empresari tèxtil que vingué d’Itàlia i es casà amb una noia de Calella.

Mènsula floral modernista a Els Menuts.
Delicades flors que suporten un balcó.

Un llarg carrer comercial

Pugem fins al carrer Església, ple de botigues, malgrat que molts dels comerços són orientals i de baixa qualitat i han fet fora el botiguer tradicional.

Estaria bé arribar-nos al número 139 per contemplar la façana d’obra vista de Ca l’Aleix Serra (1920), mestre d’obres que va fer edificar la seva pròpia casa.

Aneu tornant pel carrer Església i mirant les interessants edificacions, com la del número 84, Can Pedemonte, amb un destacable ràfec sota la teulada.

Tot seguit, farem una petita volta entrant pel carrer de les Creus i tombant per Jovara. A la cantonada amb Batlle ens aturem per veure Can Granell, del segle XVIII, amb una capelleta del que sembla Sant Joan Baptista. Aquí nasqué el 1922 el pintor Lluís Gallart especialitzat amb figura clàssica. La seva obra la trobareu al museu municipal.

Escultura al xamfrà de Can Granell. Itinerari per Calella
Batejant des de les altures.

Al número 96, molt ben situada davant el carrer Romaní, tenim Can Boix, una casa noucentista que es fa veure la importància que tenien aquests carrers.

Balcó blau a Can Boix. Itinerari per Calella
Veure sense ser vist.

A continuació, fent cantonada amb el carrer Romaní trobem la casa de la família Cuadras, empresaris tèxtils que el 1900 van rebre el títol de Barons per la reina Maria Cristina.

Drac de forja en una cantonada. Itinerari per Calella
El drac servia de corriola i de fanalet a Sant Josep.

L’església

Acabarem l’itinerari per Calella davant l’església de Santa Maria i Sant Nicolau.

La seva història és plena d’entrebancs. Es comença a construir al segle XVI quan Calella rep la butlla papal per fer-ho. Cinc mestres d’obres es van anar encarregant de la construcció, dels quals dos van morir prematurament. Un d’ells va ser el francès Jean de Tours que va deixar moltes obres a Catalunya, com al palau de la Generalitat de Barcelona.

Façana de l'església de Santa Maria i Sant Nicolau. Itinerari per Calella
Les formes del barroc.

Així mateix, el portal barroc és obra seva. En realitat és el que es va salvar del primitiu retaule dels Apòstols després que al segle XVIII s’esfondrés el campanar. A l’esquerra veiem sis caps (podem reconèixer a Sant Jaume amb el barret i probablement Sant Joan perquè és el més jove) i a la dreta els altres sis.

Cap de Sant Joan a la portalada de l'església. Itinerari per Calella
Sant Joan vigilant qui entra.

Al damunt dins la fornícula, tenim a sant Nicolau, bisbe de Turquia (segle III) que aconseguí que l’emperador Constantí reduís els impostos (com ara, vaja).

Encara hi ha més coses per veure. Descobriu-les al segon itinerari per Calella.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerariveure el mapa

Saber més

Què veure a prop