Malaltia de rics, salut dels pobres (2)

Arquitectura d’estiueig a Argentona (segona part)

El passeig Baró de Viver i els carrers de la vora, formen part de l’Eixample de la vila, iniciat a finals del segle XIX i que va continuar uns quants anys del XX. És on la classe benestant barcelonina, passava els estius.

Ara ens centrarem en algunes notables edificacions d’aquest passeig de la fama.

Les primeres cases són més aviat discretes i, generalment, de planta baixa i pati al davant, però podem endevinar la fulgurant glòria que viuria aquest barri. Rajoles, tanques, reixes, finestres, jardineres… Petits detalls que embelleixen unes construccions que, si no fos per aquests elements, podrien passar desapercebudes.

Rajola en un pilar d'entrada d'una vil·la d'Argentona.

Inspiració exòtica

Al segle XIX, arran de diversos fets, com la campanya napoleònica a Egipte i de l’impacte de la guerra espanyola a l’Àfrica, s’estén el gust per les cultures exòtiques. Amb l’Alhambra al punt de mira, els artistes i arquitectes van inspirar-se en una idealització de la cultura hispanomusulmana.

Gràcies també al comerç amb l’antiga colònia espanyola a les Filipines, ens va arribar la influència del Llunyà Orient. Tot plegat va motivar un estil ostentós que li venia molt bé a la nova burgesia, que volia fer-se notar.

Detall decoratiu en una pilastra del mur exterior de la Torre Mercader. Arquitectura d’estiueig a Argentona
Torre Mercader.

En primer lloc, l’espectacular torre de Can Mercader -o Casa Mora-, és tota ella una obra d’art d’estil neoàrab. Poca cosa he trobat de qui l’habitava, però sembla que es pot tractar d’una família de l’alta burgesia industrial. Un dels darrers membres, va ser Ramon Mercader, comunista declarat, qui el 1940 assassinaria Leon Trotski, perquè s’oposava a la línia marcada per Stalin.

Reixa de la porta d'entrada a la Torre Mercader d'Argentona. Maresme.
Torre Mercader.

Poti-poti noucentista

Una mica més amunt i fent cantonada, trobem la casa Fontdevila. Tot i que des del carrer no es pot percebre completament, ens podem fer una idea veient els murs de maó vist i decoració de rajoles.

Antoni Fontdevila va ser un important empresari industrial, que tenia una fàbrica tèxtil a Mataró. També va ser propietari de la casa Coll i Regàs, destacada obra de Puig i Cadafalch a Mataró.

Detall d'una rajola a porta d'accés de la Casa Fontdevila. Argentona
Casa Fontdevila.

Esposa a la fuga

Acabem a Can Baladia, al número 56. Aquesta elegant mansió amaga la fascinant història d’una dona ben peculiar.

Jaume Baladia va heretar aquest casal i -suposadament- encarregà la remodelació a Puig i Cadafalch, amb qui tenia gran amistat. Fill i nebot d’industrials, ell mateix va ser un important empresari tèxtil de Mataró. En quedar orfe, va ser criat amb mà de ferro per la seva tieta.

Molt afeccionat a l’excursionisme i altres esports, va pujar l’Aneto acompanyat de la Teresa Mestre, la seva bella esposa, qui es convertiria en la primera dona espanyola a conquerir aquest pic.

Tanmateix, ja podem veure que aquesta dona era extraordinària, de la qual es va enamorar l’elit intel·lectual barcelonina, com Ramon Casas (qui la va pintar diverses vegades), Pompeu Fabra o Eugeni d’Ors, qui sembla que es va inspirar en ella per a escriure La Ben Plantada, que marcaria l’esperit noucentista.

Però la tieta era molta tieta, qui no aprovava la frívola vida de la parella i molt especialment de les maneres poc ortodoxes de la noia. Intervenia de tal manera en la seva vida que la Teresa va tocar el dos, deixant marit, tres fills i la insuportable tia. I es va fugar a l’estranger amb un home deu anys més jove. Apa!

Can Baladia. Arquitectura d’estiueig a Argentona
Can Baladia.

Per acabar aquesta visita a l’arquitectura d’estiueig a Argentona, podeu continuar fins a acabar el carrer. Si gireu a la dreta, arribareu en pocs metres a la Font del Mig i si aneu a l’esquerra, trobareu la Font Picant, tot el que queda dels dos balnearis que van atreure la ‘jet set’ barcelonina a Argentona.

També podeu anar a descobrir altres detalls modernistes i noucentistes que la vila sembla voler amagar al visitant.

Banc amb un enrajolat modernista. Arquitectura d’estiueig a Argentona.
Carrer Sant Sebastià de Baix, 2.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop

Encara no hi ha comentaris

  1. Per a qui vulgui aprofundir en la història de la família Baladia, recomano el llibre “Abans que el temps ho esborri” de Javier Baladia, que Mireia Ros va adaptar al cine i la va convertir en una deliciosa i molt interessant pel.lícula “Barcelona, abans que el temps ho esborri” que és un retrat magnífic de la vida de l’alta burgesia a començaments del segle passat.

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).