Aquarel·la del laberint fet amb pedres al bosc de Cabrils, al Maresme.

Un laberint per meditar

El laberint de Cabrils (Maresme).

Fa uns 4.000 anys, és a dir, abans d’ahir, els nostres avantpassats van dibuixar, gravar i construir laberints. Per què? Es creu que van ser pensats com a ‘trampes’ dels mals esperits.

És curiós que aquesta representació es dóna molt aviat arreu del món i amb un traçat molt similar: una via única circular, delimitada per vuit parets que rodegen el punt central. Només té una entrada que també és la sortida.

A l’època medieval es van convertir en una metàfora del camí cap a Déu, potser perquè el traçat es genera a partir d’una creu. També pot ser perquè el recorregut s’inicia a la part exterior, arriba al punt central més amagat -el pecat?- i altra vegada surt a fora -resurrecció?-. Més tard van passar a representar el camí del pecat i els van esborrar de moltes esglésies.

Esquema d'un típic laberint prehistòric on, a partir d'una creu es forma el passadís.
A partir d’una creu es forma el laberint.

Significat incert

El mot laberint hi ha qui diu que prové del grec, tot i que no està clar del tot. Si fos així, vindria a significar una cavitat que no té sortida. Hi ha una altra teoria que planteja un altre origen, però és una mica complicada d’explicar aquí.

Pels entesos resulta difícil datar aquests dibuixos, ja que la majoria són dissenys tallats a les roques, a l’entrada de les tombes. S’especula que els més antics s’haurien realitzat a partir del 2500 aC a Irlanda i Sardenya.

Laberint de Cabrils

Més tard, els egipcis van realitzar laberints arquitectònics, com el de la tomba del faraó Amenemhat III.

Per cert, malgrat la seva fama, el de Creta no va ser el primer i pel que sembla, tampoc va ser un laberint. Es pensa que va ser una construcció plena d’habitacions que va suggerir aquest mot. També, com que es van trobar destral de dos talls anomenades ‘labrys‘, podría derivar d’aquí el nom del palau.

La mitologia s’encarregà de donar fama a aquests dèdals. Segons s’explica, al mig vivia el terrible Minotaure. Teseu, va entrar i el matà, troban després la sortida gràcies al fil que Ariadna li va donar.

Aquarel·la del laberint fet amb pedres al bosc de Cabrils, al Maresme.

Meditació al bosc

Imitant el traçat dels primers laberints, a Cabrils (Maresme) també hi ha un. Bé, en realitat crec que per pocs metres, encara pertany a Òrrius. Tot i ser actual, el fet de trobar-se envoltat de natura, li confereix un especial atractiu.

De fet, és un lloc de trobada per a meditar. Àlex Costa, qui és professor de ioga, em comenta que n’és l’autor i el va batejar com a Laberint del Bosc de Cabrils.

estàtua de Buda. Laberint de Cabrils

Al costat hi ha un gran símbol del yin i el yang. Dins la filosofia taoista significa el moviment constant de la dualitat cercant l’harmonia. No és que estigui gaire relacionat amb el concepte del laberint, però és propi de la nostra cultura barrejar conceptes diferents.

L’Àlex m’ha explicat, que la seva intenció era crear un lloc agradable per a seure en rotllana i fer tertúlia i no pas per a fer rituals o deixar figuretes.

Ying i Yang fets amb pedres. Laberint de Cabrils

Et proposo anar al laberint de Cabrils i aprofitar per caminar també per l’ombrívol camí que porta a la Roca d’en Toni, un vestigi prehistòric (real) dels molts que hi ha en aquestes muntanyes.

Naturalment, també pots fer el camí del laberint meditant. Sempre serà positiu.

Indicadors al bosc

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situacióveure el mapa

Saber més

Què veure a prop