Un laberint per meditar
El laberint de Cabrils (Maresme).
Fa uns 4.000 anys, és a dir, abans d’ahir, els nostres avantpassats van dibuixar, gravar i construir laberints. Per què? Es creu que van ser pensats com a ‘trampes’ dels mals esperits.
És curiós que aquesta representació es dóna molt aviat arreu del món i amb un traçat molt similar: una via única circular, delimitada per vuit parets que rodegen el punt central. Només té una entrada que també és la sortida.
Més tard va derivar en diversos tipus de laberint amb més o menys complexitat. Quadrats o rodons, de pedra o amb arbusts, amb un itinerari clar o bé amb carrers sense sortida.
A l’època medieval es van convertir en una metàfora del camí cap a Déu, potser perquè el traçat es genera a partir d’una creu. També pot ser perquè el recorregut s’inicia a la part exterior, arriba al punt central més amagat -el pecat?- i altra vegada surt a fora -resurrecció?-. Més tard van passar a representar el camí del pecat i els van esborrar de moltes esglésies.
Significat incert
El mot laberint hi ha qui diu que prové del grec, tot i que no està molt clar. Si fos així, vindria a significar una cavitat que no té sortida. Hi ha una altra teoria que planteja un origen diferent, però és una mica complicada d’explicar aquí.
Pels entesos resulta difícil datar aquests dibuixos, ja que la majoria són dissenys tallats a les roques, a l’entrada de les tombes. S’especula que els més antics s’haurien realitzat a partir del 2500 aC a Irlanda i Sardenya.
Més tard, els egipcis van realitzar laberints arquitectònics, com el de la tomba del faraó Amenemhat III.
Per cert, malgrat la seva fama, el de Creta no va ser el primer i pel que sembla, tampoc va ser un laberint. Es pensa que va ser una construcció plena d’habitacions que va suggerir aquest mot. També, com que es van trobar destrals de dos talls anomenades ‘labrys‘, podría derivar d’aquí el nom del palau.
La mitologia s’encarregà de donar fama a aquests dèdals. Segons s’explica, al mig vivia el terrible Minotaure. Teseu, va entrar i el matà, trobant després la sortida gràcies al fil que Ariadna li va donar.
Meditació al bosc
Imitant el traçat dels primers laberints, a Cabrils (Maresme) també hi ha un. Bé, en realitat crec que per pocs metres, encara pertany a Òrrius. Tot i ser actual, el fet de trobar-se envoltat de natura, li confereix un especial atractiu.
De fet, és un lloc de trobada per a meditar. Àlex Costa, qui és professor de ioga, em comenta que n’és l’autor i el va batejar com a Laberint del Bosc de Cabrils. En aquest indret realitza passejades meditatives amb petits grups.
Al costat hi ha un gran símbol del yin i el yang. Dins la filosofia taoista significa el moviment constant de la dualitat cercant l’harmonia. No és que estigui gaire relacionat amb el concepte del laberint, però és propi de la nostra cultura barrejar conceptes diferents.
L’Àlex m’ha explicat, que la seva intenció era crear un lloc agradable per a seure en rotllana i fer tertúlia i no pas per a fer rituals o deixar figuretes.
Et proposo anar al laberint de Cabrils i aprofitar per caminar també per l’ombrívol camí que porta a la Roca d’en Toni, un vestigi prehistòric (real) dels molts que hi ha en aquestes muntanyes.
Naturalment, també pots fer el camí del laberint meditant. Sempre serà positiu.
Teràpia laberíntica
El 2016 es va inaugurar el Laberint Terapèutic de l’Hospital de Santa Caterina. Es troba al municipi gironí de Salt, dins el recinte del Parc Hospitalari Martí i Julià. L’execució és molt similar a la del Laberint del Bosc de Cabrils, tot i que l’indret és menys glamurós, ja que no és dins un bosc.
Forma part d’un interessant projecte ideat per Christine Coveney qui va fer un treball previ de familiarització amb joves l’Hospital Psiquiàtric i de l’Hospital de Dia d’Adolescents. Aquesta artista anglesa realitza pintura, ceràmica, escultura i defensa els mètodes holístics com a teràpia de diversos trastorns.
Segons comenta Coveney, recórrer el laberint “és una metàfora pel viatge al centre del nostre ser més profund i tornar al món amb un enteniment més ampli de qui som.”
Laberints arreu
Aquests no són els únics laberints. Moltes altres persones han cregut en aquesta idea terapèutica. Una altra mostra propera és el que Anna Bordonada ha fet a Camallera.
Al Figaró hi havia un altre, ubicat en un entorn privilegiat, conegut com a “Laberinto del Petirrojo“. Em comenta en Ramon, el seu autor, que precisament després de visitar el laberint de Cabrils, va voler tenir-ne un a prop d’on vivia. Així ho va fer i el va batejar amb el nom dels ocells que sobrevolaven l’indret mentre l’estava construint. Hi anava regularment per netejar les herbes i arreglar les destrosses dels senglars i de les bretolades de la gent. Fins que un dia va canviar de lloc de residència i el laberint va desaparèixer per sempre més. Una llàstima.
Però si encara en vols més, pots entrar a la pàgina The Labyrinth Locator on, des del 2004 han anat documentant tots els laberints que han trobat. Tot i això, veig que el de Cabrils no hi és. Imperdonable oblit.
Altres models
Com he comentat al principi, hi ha diversos tipus de laberint. Fixa’t per exemple, en el que hi ha esculpit a la façana del duomo de San Martino a la ciutat italiana de Lucca. En realitat, és més aviat un enrevessat camí que et fa recórrer onze anelles abans no arribes al centre.
En aquest cas pot venir a representar la vida i els constants canvis de direcció que ensenyen la persona fidel a perseverar. Resulta curiós que aquí el camí primer s’acosta molt al centre i després es torna a allunyar, com per posar a prova la fe de la persona creient.
Una inscripció al costat remet al mite clàssic indicant que és el laberint construït per Dèdal, del qual ningú pot sortir excepte Teseu i només gràcies al fil d’Ariadna. Per sortir d’aquest laberint cal desfer el camí.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Els laberints: labolab.net
- Etimologia de laberint: etimologias.dechile.net
- Laberint de Creta: wikiwand.com
- El laberint a la història de l’art: oculusart.blogspot.com
- Laberintos ancestrales: reydekish.com
- Laberintos sagrados: psicogeometria.com
- Àlex Costa – tallerdeiogapremia.cat
- Yin i yang: centregeo.com
- Laberint Terapèutic de Salt: elcamidellaberint.wordpress.com
- Laberint de Camallera: annabordonada.com
- The Labyrinth Locator
Què veure a prop
- Ruta megalítica per Vilassar de Dalt
- Itinerari per Cabrils primera part
- Itinerari per Cabrils segona part
- Itinerari per Cabrils tercera part
- Cova de les Encantades
- Castell de Jaumar
Molt interessant, la simbologia associada als laberints.
Gràcies!
Francesc,
Moltes gràcies pel teu comentari. M’alegra saber que t’ha agradat. Sempre he trobat que els laberints tenen un estrany magnetisme.
Conec personalment a la Christine Coveney (https://www.christinecoveney.com/) que ara viu a Anglaterra. Li envio el teu post que, tant si el coneix com si no, segur que li fará molta il·lusió.
Bon i creatiu any nou!
Penso que ha de ser tot un privilegi conèixer una persona tan creativa com la Christine. Fa un temps vaig visitar la seva pàgina i em va sorprendre molt gratament. T’agraeixo molt que comparteixis amb ella aquest article.
La simbologia que li dedico al laberint és simplement caminar cap al seu centre, amb un pas lent i una ment atenta i calmada, com a metàfora del camí d’interiorització cap al CENTRE d’un mateix; “Des del nostre centre s’il·lumina la consciència cap a les realitats de la Vida”
Una altra cosa important son les pedres utilitzades pel laberint: Als voltants encara es conserven petits murs de “pedra seca” que en temps llunyans els agricultors feien com a marges per aplanar els terrenys de cultiu. Aprop del laberint hi havia zones on aquests murs s’havien trencat de forma natural. En cap moment vaig treure una sola pedra d’un mur per col·locar-la al laberint. Més al contrari, vaig fent un delicat manteniment per intentar conservar aquesta bonica emprenta que varen deixar els nostres avantpassats.
Durant els primers anys em dedicava a “netejar” el bosc dels alrededors del laberint: branques seques, brossa humana, etc, procurant mantenir intactes les plantes vives.
És curiós veure com els munts de llenya seca que s’arrepleguen van desapareixent amb pocs anys fent compost natural per la terra.
Últimament ho tinc una mica oblidat, però, si tothom ens responsabilitzessim en cuidar un racó de bosc, la Natura ho agrairia molt.
Caram, a partir d’ara s’ha de canviar el nom: “Laberint del bosc d’Òrrius” i no de Cabrils. Això crearà certa confusió.. però ho crec convenient.
Gràcies, Rondaller!
Gràcies a tu per les teves aportacions, al bosc … i al meu blog! 😉
La figura del Yin yan no és meva. A un amic se li va ocórrer pintar les pedres de blanc i negre. És clar, amb el temps desapareixen els colors.
Però, vaig posar un cercle de pedres per seure en rotllana. Un bon lloc per descansar i fer tertúlia
Per cert, hi ha qui deixa la seva empremta amb mandales, figuretes i altres. La idea no és aquesta. S’agraeix si les anem traient
…Volia dir que el vaig anomenar laberint del bosc de Cabrils perquè…
Em fa il·lusió veure el laberint que vaig crear. El vaig anomenar perquè és la població per on jo accedia. Però, fa temps que tinc dubtes de si la seva situació correspon a Cabrils, Òrrius o un altre terme. Si algú sap verificar-ho, ho agrairia
Àlex,
M’alegra moltíssim conèixer l’autor de les obres que ‘descobreixo’. Sento una especial fascinació pels laberints i aquest es troba en un lloc realment encertat. El nom també és molt adient.
He mirat els límits del municipi i em sembla que, per pocs metres, però l’indret pertany a Òrrius
És un lloc curios en mig de la natura, que cada un pensi el que vulgui…, El Rodaller i Jo, us animem a fer hi un passeig per aquest lloc…..
Divertido el post
¡Gracias! Mi intención es no aburrir, sino motivar para visitar estos sitios.