Reial Col·legi de Sant Jaume i sant Maties de Tortosa (Baix Ebre).
Per començar, em fa tot l’efecte que passejar actualment pels carrers de Tortosa deu ser molt similar a fer-ho nou-cents anys enrere, quan la ciutat era sota la dominació àrab. Ho dic perquè, en una recent visita, ben poques persones d’aquí he trobat. La ciutat ha tornat a ser aquella Turtuixa conquerida pels exèrcits sarraïns que hi romangueren quatre segles de res. Actualment, sembla haver esdevingut la delegació d’algun país nord-africà.
Expulsió dels vençuts
En primer lloc, és necessari situar-nos en el temps. Ens trobem al segle XVI, concretament el 1502. Han passat deu anys des de la conquesta de Granada quan es decreta l’expulsió de tots els musulmans que viuen en territori de la Corona de Castella. A continuació, després d’un segle de diversos intents d’assimilació forçosa de la població musulmana, Felip III ordenaria la total expulsió dels moriscs que encara vivien als regnes de la monarquia. Amb això al cap ens plantem a la Tortosa de l’any 1545.
Cristianitzar a la força
Els dominics ja tenien presència a Tortosa. De fet, la diòcesi s’estenia fins al nord del País Valencià, on hi havia importants comunitats de moriscos. Et recordo que una persona morisca era aquella d’origen musulmà i de creences islàmiques a qui s’havia forçat a batejar-se en la fe cristiana a canvi de permetre que visqués en territori de la Corona de Castella.
En aquell temps es pretenia incorporar plenament aquesta comunitat a la societat cristiana. El dominic Baltasar Sorió tingué la pensada de crear un col·legi on instruir algunes persones suposadament converses. La idea semblava bona, ja que es creia que així els nous alumnes educarien —millor dit, evangelitzarien— al seu torn els sarraïns que vivien a la zona i que, siguem sincers, continuaven practicant la seva religió d’amagatotis. Aquest fou l’embrió del Reial Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties.
El dominic
Després d’haver estudiat Teologia a París i d’haver exercit a Barcelona, el frare valencià Baltasar Sorió s’establí a Tortosa on tingué un important paper intel·lectual. Sembla que la idea de bastir un col·legi per a moriscos fou una iniciativa seva. El dominic, que comptava amb algú a la cort que l’aplanà el camí, aconseguí convèncer l’emperador Carles I per fundar —i finançar— aquesta institució. Però no tot ho pagà el rei. De fet, els nous conversos hagueren de pagar un delme —un impost, vaja— per sufragar les despeses de construcció del col·legi.
Presència reial
Les obres del Reial Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties començaren el 1545 i s’allargaren més de quaranta anys. L’edifici passa per ser una destacada obra arquitectònica del Renaixement català. El fet d’haver estat en part finançat per la monarquia, justifica la iconografia que veuràs dins i fora d’aquesta magnífica construcció.
Per exemple, la treballada portalada mostra l’escut on apareixen tots els territoris sobre els quals governava l’emperador Carles I, que no descriuré en detall. Només et diré que, a part de les corones de Castella, Lleó, Navarra i Aragó, abasten, entre altres, també els ducats que tenia per Europa, les possessions de Sicília, Sardenya, Nàpols i Rosselló, així com les del nord d’Àfrica, Carib i Centreamèrica. Mig món era seu!
L’àliga bicèfala que corona l’escut és el símbol heràldic del Sacre Imperi. Aquesta agrupació política fou creada al segle X pels governants alemanys sota la pretensió de continuar amb la tradició de l’imperi carolingi i reviure el títol d’emperador. En el moment de màxima expansió, abastava tot el territori de l’Europa central i part del sud. La broma durà fins a principi segle XIX.
Monarques aparellats
Un fris esculpit a l’ampit de la segona galeria del claustre presenta les efígies de dinou parelles reials. Començant per Ramon Berenguer IV i la seva esposa Peronella, el fris recorre la història monàrquica d’aquest país fins a arribar a Felip II. Bé, hi ha més monarques, però encara no regnaven en el moment de finalitzar l’obra. Al mig de cada parella de consorts hi figura un escut partit amb les armes de cada cònjuge. Tot i això, els blasons d’algunes esposes apareixen en blanc i sovint coincideixen amb aquelles que no provenien d’una família reial. Els escuts mostren únicament les armes corresponents al Casal de Barcelona, en una clara tria per mostrar la continuïtat de la dinastia des de Ramon Berenguer.
Fins a Ferran II sembla que l’escultor podia haver pres com a model el pare i la veïna per fer els retrats, ja que poc o res s’assemblen amb els personatges reals que representen. Se sap qui són pels atributs que llueixen i, especialment, pel nom que hi ha gravat al damunt.
Quan s’arriba a Carles I, hi ha afegit “Imperator V” darrere el nom –perquè era el cinquè del Sacre Imperi–, no fos cas que algú el confongui amb qualsevol mort de fam. Com els Felips, vaja, que la feina és teva per saber si és el II o el III. Amb alguna excepció on no hi hagué descendència, darrere de cada parella apareix el seu fill.
Sobirans pendents
Però —sempre hi ha un però— resulta que les escultures foren executades el 1563 i llavors encara no se sabia qui caram seria l’hereu de Felip IV i de Mariana d’Àustria. Et faré espòiler i et diré que seria Carles II. És així com l’escultor feu dos busts inventats, prenent alguna facció comuna de la família i si l’encerto, l’endevino. De fet, els darrers retrats ni tan sols presenten el nom. Total, amb la definitiva expulsió dels moriscos el 1609, el col·legi deixava de tenir sentit. Si vols saber més sobre les parelles de monarques del fris, és imprescindible que llegeixis la recerca feta per Emeteri Fabregat que indico al final de l’article.
Vents i gent
Però al claustre del Reial Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties encara hi ha més per veure. Per exemple, a les cantonades de la planta baixa hi ha unes mènsules que representen els quatre evangelistes. En canvi, al primer pis pots veure unes carasses bufant que són la personificació dels principals vents.
Entre aquestes cares bufadores hi ha setze medallons amb caps esculpits. Dotze corresponen als apòstols. Els quatre restants són són profetes bíblics.
Alumnat
Als espais entre els arcs —carcanyols, si ho hem de dir com cal— de la part baixa també hi ha caps, però en aquesta ocasió resulta sorprenent veure que poden ser jueus o musulmans —o millor dit, moriscos. No estan representats amb faccions grotesques com potser hauràs vist en esglésies, on són considerats com l’encarnació del mal. En aquest cas són retrats, sovint coberts amb barrets típics d’aquestes cultures.
Es pensa que poden tractar-se d’alumnes que estudiaren aquí. O potser, penso jo, són rostres genèrics per fer veure quin tipus de persones venien a aprendre. Fixa’t també que en algunes columnes hi ha grafits, potser —opinió meva— fets pels mateixos alumnes, els quals van gravar animals, noms i també jocs, com el de tres en ratlla.
Per què Jaume i Maties?
El col·legi es posà sota l’advocació de sant Jaume i de sant Maties. Quina fou la raó? Francament, la ignoro, però diré la meva i potser faig diana. Al segle IX, gràcies a una llegenda, durant la inexistent batalla de Clavijo, Jaume el Major es convertí en el protector dels exèrcits cristians que lluitaven contra els musulmans. Així doncs, sembla prou adient confiar la institució a un apòstol que tenia la mà trencada a vèncer aquesta mena d’enemics.
En canvi, Maties —o Macià— fou l’apòstol triat per substituir el desagraït de Judes Iscariot qui traí Jesús. Després de predicar a Etiòpia, morí martiritzat. Potser la raó d’aquesta segona advocació l’hem de trobar en el fet d’haver predicat en terra d’infidels. O també perquè és el patró dels arquitectes i paletes —els qui edificaren el col·legi— o bé perquè se’l sol invocar el primer dia d’escola, per tal que el curs vagi bé —i no em preguntis la raó—. A Catalunya és poc freqüent trobar indrets dedicats a aquest sant.
Sigui com sigui, ara el Reial Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties és una relíquia que, coses de la vida torna a estar envoltada dels descendents d’aquells que fa nou segles habitaren Tortosa i l’han fet seva aprofitant els buits legals d’aquest país.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: costa del Castell, 30. Tortosa
Saber més
- El fris dels reis del Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, per Emeteri Fabregat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: