Geni i figura fins a la sepultura

Símbols funeraris al cementiri del Poblenou.

La nostra cultura acostuma a evitar paraules i representacions al·lusives a la mort. Per exemple, en comptes de mort, diem traspàs, que queda més fi.

Relleu al mur exterior del recinte, amb una corona de flors i una torxa.
Només entrar ja ens avisen.

Ens les empesquem per donar la volta i parlar del tema sense nomenar-lo directament, utilitzant una extensa simbologia, que varia segons els temps, les creences i la personalitat del difunt.

Relleu amb un rellotge de sorra, envoltat d'una serp i creuat amb dues dalles.
Queda clar quin és el final.

Cal tenir en compte, que a finals del segle XIX apareix el simbolisme, un moviment que retorna a la idea del mite, ple d’al·legories. El mot al·legoria ens ve del grec i vol dir “de manera figurada”. És a dir, que es refereix a la manera de representar una idea per mitjà de formes humanes, d’animals o bé d’objectes que ens són més familiars.

Barana d'un panteó amb la representació dels tres claus de Crist.
Record de la passió.

El cementiri de Poblenou és un bon lloc per comprovar-ho. Malgrat això, no esmentaré la iconografia més obvia de les creus, sants, àngels, dalles i calaveres, que imagino que tens més per la mà. Tampoc parlaré de símbols que identifiquen l’activitat del difunt: llibres, vaixells, escuts, etc. L’article l’he dividit en dues parts: la relacionada amb el món vegetal i la resta. Si et sembla bé, comencem per aquesta darrera.

Relleu de pedra amb una corona de flors.
El premi del guanyador.

Ulls en la foscor

El mussol era l’animal sagrat d’Atena, la deessa grega de la saviesa, de qui pren el seu nom científic Athene noctua. En un relat que només la mitologia grega és capaç de justificar, se’ns explica que Atena és el fruit de la unió entre Zeus i Metis, deessa de la prudència. Com que Zeus no volia cap altra divinitat més poderosa que ell, s’empassà Metis en el moment que aquesta donava a llum. Just en aquell moment, passava per allà Hefest el déu del foc i de la forja, qui, amb un cop de destral, obrí el cap de Zeus. De l’obertura nasqué Atena -vestida i armada-. La idea de saviesa prové precisament perquè la noia sortí del cap d’aquest déu tan important. Rocambolesc, ho admeto.

Escultura de mussol amb una branqueta d'olivera a les potes.
Compte, que et vigilo.

L’imaginari popular ha atorgat al mussol significats contraposats, tant de malastruga com de bona sort. Tanmateix, a partir del Romanticisme, és comú trobar-lo esculpit als recintes funeraris. La seva capacitat de veure en la foscor és molt indicada per a qui ja és en una altra dimensió on pot veure més enllà de la vida i per fi ha arribat al ple coneixement.

Mausoleu de marbre amb el relleu d'un mussol. Símbols funeraris al cementiri del Poblenou
Visió del més enllà.

Llum i alegria

Celestino Barallat va ser un advocat del segle XIX que va estar especialment interessat en la simbologia funerària i va escriure un llibre on especificava quins colors eren més adients. Segons ell, les tombes han de ser de color blanc, símbol de pau i puresa, però també per fugir d’idees tètriques.

Aquarel·la amb una vista de l'interior del recinte funerari.

El sepulcre més clàssic

Continuem descobrint més símbols funeraris al cementiri del Poblenou. Les piràmides d’Egipte eren tombes per a grans personatges. Aquesta construcció, també present en altres cultures, representa els raigs del sol de ponent (el final del dia, la mort). Al segle XIX es va convertir en un element de moda. La forma triangular li va venir molt bé al cristianisme, ja que representa la Trinitat.

nínxol amb un paisatge amb piràmide i palmeres. Símbols funeraris al cementiri del Poblenou
La piràmide del nínxol 751.

No obstant això, cal tenir en compte que els militants maçons, tenien el triangle com a símbol distintiu: passat, present i futur, emblema del Gran Arquitecte de l’Univers. Pot ser, o no, que la seva presència sigui indicador que el difunt pertanyia a aquesta lògia.

Tomba amb una piràmide. Símbols funeraris al cementiri del Poblenou
Com un faraó.

La flama de la vida

Una altra imatge cristiana que es repeteix és la de la flama. De vegades és una llàntia d’oli, símbol de la prudència, segons la paràbola de les deu verges. Tanmateix, també simbolitza l’Esperit Sant que ens il·lumina i dissipa les tenebres.

fornícula amb una llàntia d'oli. Símbols funeraris al cementiri del Poblenou
La llum que tot ho il·lumina.

En canvi, la torxa cap per avall, ens parla de la vida que s’apaga. Aquest símbol és una herència de la mitologia grega. Tànat -o Tànatos- era la personificació de la mort no violenta. D’aquí prové el mot tanatori. Se’l solia representar amb una torxa cap per avall.

Relleu de torxa cap per avall. Símbols funeraris al cementiri del Poblenou
Vida que s’estingeix.

La fugacitat de la vida

Per acabar, com que només pot mesurar un període de temps determinat i finit, el rellotge de sorra és una bona metàfora del pas de la vida, essent la mort l’únic fi possible. És conegut amb el nom de Tempus fugit, és a dir, el temps que fuig o que passa volant i hi ha qui creu que prové d’un vers de Virgili. Aquest símbol sorgeix al segle XV, quan la burgesia comença a millorar el seu nivell de vida i veu la mort més com una fi que no pas com l’entrada a la vida eterna. Això no obstant, és al segle XIX quan el rellotge amb ales prolifera als cementiris, probablement per la influència de la iconografia maçona.

Pany d'un panteó amb forma de rellotge de sorra amb ales. Símbols funeraris al cementiri del Poblenou
Temps que passa volant.

Finalment, si t’interessen aquests temes, no et perdis l’article on parlo de la simbologia botànica als cementiris.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Avinguda d’Icària, 204. Barcelona

Saber més

Articles relacionats

7 comentaris

  1. Acabo de trobar-me amb aquest blog, fantàstic. Molt interessant tot el que dius…
    Però no em queda clar, aquestes fotografies corresponen al cementiri del Poblenou ? perquè després poses la situació gràfica del cementiri dels caputxins…

    gràcies. Seguiré aquest blog

    • Ida,

      Tens tota la raó: l’adreça estava equivocada. L’acabo de corregir. Disculpa la confusió. Moltíssimes gràcies per comentar-ho i també per la teva valoració del blog.

      Alfons Martín

  2. Aquest Cementeri vaig anar qual jo tenia uns set anys, i ho vaig passar molt malament, va ser la meva avia que em va portar a fer un tom…. quin lloc !!!, era cap la tardor i s’estava fent fosc, en alguna tomba, vaig sentir surolls,… i al terra que havia plogut,,, unes llums fluorecents…. varem corra per no quedar tencats !!! NO, hi he tornat mai mes …

    Salutacions

    • Entenc que vas tenir tots els ingredients per no voler tornar. Però hi pots anar a ple dia, ara que hi ha molta llum i ja veuràs com no fa por, o un diumenge al matí que potser hi ha més gent. Descobriràs moltes històries, algunes tristes, altres d’amor, però totes interessants.

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).