Cementiri Caputxins. Mataró

El més enllà és aquí (I)

El cementiri dels Caputxins de Mataró (Maresme).

Els cementiris són un bon lloc per a descansar. Excepte durant la diada de Tots Sants. I ho dic de veritat: mai se sent una ànima i et pots concentrar per llegir o pensar. O admirar l’art funerari, unes obres que ens parlen dels qui ja no hi són i ens donen pistes per esbrinar qui van ser.

Cúpula blava al Cementiri dels Caputxins de Mataró
Molt mediterrà.

Inaugurat el segle XIX, el cementiri dels Caputxins de Mataró (Maresme) ha tingut una convulsa història. El nom li ve d’un convent que, entre la guerra i la desamortització del segle XIX, no en va quedar res. A continuació, es va passar el projecte d’un cementiri a Miquel Garriga i Roca. Qui? L’arquitecte que va construir el Teatre del Liceu. Ahhh!

Plànol del cementiri dels Caputxins de Mataró
Itinerari suggerit.

Per començar, si entreu per dalt (1), creuareu diversos recintes, cada un inicialment amb una finalitat: militars, no catòlics i d’altres que són ampliacions.

Quan passeu pel mig de l’esplanada superior, fixeu-vos amb una petita rajola a terra (2). És el lloc on el 1936 van afusellar el Dr. Josep Samsó, rector de Mataró.

Placa commemorativa al lloc on va ser afussellat el Dr. Josep Samsó. Cementiri dels Caputxins de Mataró
Aquí afusellaren a Mossèn Samsó.

La seva situació dalt d’un turó fa que les vistes arribin fins a l’horitzó del mar, malgrat que els seus residents no les puguin gaudir.

Panoràmica des del Cementiri dels Caputxins de Mataró
Amb vistes al Paradís.

A continuació, una llarga escalinata (3) vertebra to l’espai i salva el pronunciat pendent.

Escales del Cementiri dels Caputxins de Mataró
Per baixar tots els sants ajuden.

Els rics també moren

Mentre baixem, ja comencem a veure els primers panteons a banda i banda, que, un cop a la terrassa principal, es converteixen en impactants monuments que rivalitzen entre ells, com volent demostrar que la mort no és igual per a tots.

Cúpula amb àngel. Cementiri dels Caputxins de Mataró
Esperant i vigilant.

Com que seria massa llarg parlar de tots, faré una selecció dels que m’han semblat més interessants (opinió purament personal). Comencem a mitja escala.

Al panteó de la família Ponsa i Tarragó (4), una tristíssima noia pren delicadament una rosa entre els dits. Tanmateix, observeu la decoració damunt la porta. La rosella simbolitza la brevetat de la vida. En canvi les seves llavors, com que produeixen somnolència, es relacionen amb el son etern.

Roselles al panteó de la família Ponsa i Tarragó.
El son etern.

Cada element aparentment decoratiu té un significat. Així doncs, mirem el panteó Cabot (5), família d’insdustrials del ram tèxtil. El mussol representa la saviesa i la visió de l’etern que poden gaudir els difunts.

Mussol al panteó Cabot. Cementiri dels Caputxins. Mataró
El mussol dels Cabot – Arenas.

Amb un estil més actual i ben diferent de la resta, tenim el mausoleu Fabrés Bonvehí (6), una família d’empresaris també tèxtils.

Mausoleu Fabrés Bonvehí.
Psicodelia fúnebre.

Per acabar, abans de baixar per les escales que voregen una cúpula, tenim a mà dreta el panteó de la família Carol (7). Pareu atenció als dracs de ferro forjat. Dins el context funerari, aquesta bèstia té atribucions de guardià del sagrat.

Drac de forja al panteó de la família Carol.
Com algú s’acosti, el fregeixo.

La visita continua a la segona part pel cementiri del Caputxins.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situacióveure el mapa

Saber més

Què veure a prop

Altres cementiris interessants