Cementiri dels Caputxins de Mataró.

El cementiri dels Caputxins de Mataró (Maresme).

Els cementiris són un bon lloc per a descansar. Excepte durant la diada de Tots Sants. I ho dic de veritat: mai se sent una ànima —literalment— i et pots concentrar per llegir o pensar. O admirar l’art funerari, unes obres que ens parlen dels qui ja no hi són i ens donen pistes per esbrinar qui van ser.

Cúpula blava al Cementiri dels Caputxins de Mataró — Molt mediterrà.

Inaugurat el segle XIX, el cementiri dels Caputxins de Mataró ha tingut una convulsa història. El nom li ve d’un convent que, entre la guerra i la desamortització, no en va quedar res. A continuació, es va passar el projecte d’un cementiri a l’arquitecte Miquel Garriga i Roca qui probablement no et sonarà de res. Nascut a Alella el 1808, Garriga fou arquitecte municipal de Barcelona i projectà el Teatre del Liceu. A més, elaborà un projecte per l’eixample barceloní que no va guanyar el concurs. A Mataró també edificà l’edifici de l’Ajuntament.

Plànol del cementiri dels Caputxins de Mataró — Itinerari suggerit.

El màrtir

Per començar, si accedeixes al cementiri per la part alta (1), creuaràs diversos recintes, cada un inicialment amb una finalitat: militars, no catòlics i d’altres que són ampliacions. Quan passis pel mig de l’esplanada superior, fixa’t en una petita rajola a terra (2). És el lloc on el 1936 afusellaren el Dr. Josep Samsó i Elias, rector de Mataró. Fill d’un farmacèutic, nasqué a Castellbisbal el 1887 i estudià a Rubí. Més endavant, ingressaria al Seminari Conciliar de Barcelona. Després d’exercir com a rector en diverses poblacions, fou nomenat arxipreste —és a dir, responsable de diverses parròquies— de Mataró i rector de la basílica de Santa Maria. Fou beatificat el 2010.

Placa commemorativa al lloc on va ser afussellat el Dr. Josep Samsó. Cementiri dels Caputxins de Mataró — Aquí afusellaren a Mossèn Samsó.

Els rics també moren

La situació del recinte dalt d’un turó fa que les vistes arribin fins a l’horitzó del mar, malgrat que els seus residents no les puguin gaudir. A continuació, una llarga escalinata (3) vertebra tot l’espai i salva el pronunciat pendent.

Mentre vas baixant, començaràs a veure els primers panteons a banda i banda, que, un cop a la terrassa principal, es converteixen en impactants monuments que rivalitzen entre ells, com volent demostrar que la mort no és igual per a tothom.

Com que seria massa llarg parlar de tots els elements, he fet una selecció dels que m’han semblat més interessants —opinió purament personal. Et proposo començar cap a la meitat de escalinata.

Aquarel·la de l'escalinata central del cementiri dels Caputxins de Mataró.

El son etern

Al panteó de la família Ponsa i Tarragó (4), una tristíssima noia pren delicadament una rosa entre els dits, una expressió del dolor. Tanmateix, observa la decoració damunt la porta. La rosella simbolitza la brevetat de la vida. En canvi les seves llavors, com que produeixen somnolència, es relacionen amb el son etern.

Segons la mitologia grega, Demèter és la deessa de l’agricultura, aquella que vivifica el cicle de la vida i la mort. Era venerada com a la portadora de les estacions. Pel fet d’haver fet coses lletges amb Zeus, nasqué Persèfone. L’oncle de la noia era Hades, déu de l’inframon, on resideixen els morts, vaja. Hades s’enamorà de Persèfone i la raptà. Demèter —la mare— se la passà cercant la filla arreu i descurant la terra que es tornà estèril. Veient-la tan trasbalsada, Júpiter li donà llavors de cascall perquè dormís i deixés de patir.

Roselles al panteó de la família Ponsa i Tarragó. — El son etern.

Cada element aparentment decoratiu té un significat. Amb això al cap, situa’t davant del panteó Cabot (5). El mussol representa la saviesa i la visió de l’etern que poden gaudir les persones difuntes. La família Cabot tenia una important fàbrica de gènere de punt al final del carrer Churruca, més o menys davant de l’actual estació de trens que sortosament ha estat restaurada.

Mussol al panteó Cabot. Cementiri dels Caputxins. Mataró — El mussol dels Cabot – Arenas.

Amb un estil més actual i ben diferent de la resta, observa el mausoleu Fabrés Bonvehí (6), pertanyent a una altra família d’empresaris tèxtils. El mur presenta un sorprenent conjunt d’acolorits cercles de ceràmica.

Guardià de l’eternitat

Per acabar, abans de baixar per les escales que voregen una cúpula, veuràs a mà dreta el panteó de la família Carol (7) de la qual no tinc cap informació. Para atenció als dracs de ferro forjat. Aquest animal fabulós és present a civilitzacions tan antigues i llunyanyes com la sumèria, l’egípcia i la xinesa. En l’època medieval el drap era representat més aviat com una serp. De fet, draco és una paraula llatina que significa serp molt gran. Segons la tradició, el drac viu en grutes i llocs subterranis, vigilant els secrets i els tresors que hi ha sota terra. tot i que de vegades s’associa amb l’infern, dins del context funerari, aquesta bèstia té atribucions de guardià del sagrat.