Cementiri Caputxins. Mataró

El més enllà és aquí (II)

Segona part pel Cementiri dels Caputxins de Mataró.

Plànol del cementiri dels Caputxins
Plànol del cementiri dels Caputxins (Mataró)

Continuem la visita i després de baixar la gran escalinata, arribem a l’esplanada inferior del recinte. Observeu la gran porxada amb la capella al mig (8).

Porxada neoclàssica del recinte. Cementiri dels Caputxins de Mataró
Clàssics per morir.

Tot l’espai respira un aire marcadament neoclàssic, com les construccions romanes, vaja. No obstant això, després hi van intervenir altres arquitectes igualment importants, que van continuar amb el mateix estil. Sembla que era més solemne.

Els panteons de l’esquerra

Per la seva alçada destaca la d’una senyora dalt d’una columna (9). Aquí no hi ha ningú enterrat, sinó que és un homenatge als caiguts en la defensa de la ciutat (1873-1875). Entenc que es tracta de la tercera Guerra Carlina, un conflicte que mai he entès massa bé.

Columna amb una escultura
Fins aquí hem arribat.

Una mica més enllà, veiem un àngel dalt d’una cúpula. És el panteó de Magdalena Palmerola (10). Cal destacar la magnífica reixa de ferro forjat, amb corones d’espines i llances que semblen la flor de lis.

Ombra al terra de la reixa de la sepultura de Magdalena Palmerola. Cementiri dels Caputxins de Mataró
Un mantell d’ombra eterna.

M’ha semblat tan interessant, que us poso un altre detall del coronament de la reixa, amb més flors.

Reixa rovellada de la sepultura de Magdalena Palmerola
Les flors rovellades.

Més enrere, tenim la sepultura de Francesca Lavilla, d’aires neogòtics (11). És evident la seva passió per Sant Jordi, present en diferents escuts i en la vidriera interior. L’arquitecte, Lluís Gallifa, va ser a més, cap de bombers voluntaris de Mataró quan es va calar foc al Teatre Monumental, que també era obra seva.

Vitrall de la sepultura de Francesc Lavilla.
Sant Jordi matant reflexes.

Gairebé al final el panteó de la família Ribas (12), empresaris tèxtils. És obra d’Eugenio Pedro Cendoya, un arquitecte basc, autor del Palau Nacional de Montjuïc. Destaca l’àngel de Frederic Marés, prolífic escultor, restaurador i col·leccionista. Criden l’atenció els fermalls d’inspiració celta.

Fermall d'inspiració celta al panteó de la família Ribas. Cementiri dels Caputxins de Mataró
I arribat el dia, podrà sortir el difunt?

Els panteons de la dreta

Dins una mena de capella, un àngel amb una corona guarda la sepultura Pou (13). Potser es tracta dels descendents d’una important família de masovers de Mataró.

Escultura d'un àngel amb una corona a la mà, a la sepultura Pou. Cementiri dels Caputxins de Mataró
Delicadesa en cada detall.

Al costat, tenim el de la família Parés (14), d’estil gòtic, amb unes reixes que, fins i tot rovellades, tenen el seu encant.

Reixa del mausoleu de la família Parés. Cementiri dels Caputxins de Mataró
Els colors del temps.

Darrere, un parell d’angelets entre tristos i avorrits són dalt del panteó Cosme Batlle (15), un empresari que va fer fortuna a la República Dominicana a finals del segle XIX.

Conjunt escultòric amb dos angelets al panteó Cosme Batlle. Cementiri dels Caputxins de Mataró
Fins quan haurem d’esperar aquí?

Al costat destaca el panteó Marfà – Mesquera (16) del 1906. Aquesta obra d’aire barroc és d’Emili Cabanyes, arquitecte municipal a finals del XIX, autor també del Pla de l’Eixample de Mataró.

Cúpula del panteó Marfà-Mesquera de 1906. . Cementiri dels Caputxins de Mataró
Sembla una bombonera.

Al final, tenim el de Pere Sans (17), un escriptor mataroní que va fer fins a quatre adaptacions teatrals del Quixot. En morir, va deixar palesa la seva incondicional admiració per Cervantes.

Detall de la tomba de l'escriptor Pere Sans. Cementiri dels Caputxins de Mataró
Passió literària.

I fins aquí, aquesta breu visita. Recomano observar detingudament la resta de sepultures, perquè són obres d’art.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Camí dels Caputxins, 49. Mataró

Saber més

Què veure a prop