El més enllà és aquí (II)
Segona part pel Cementiri dels Caputxins de Mataró.
Continuem la visita i després de baixar la gran escalinata, arribem a l’esplanada inferior del recinte. Observeu la gran porxada amb la capella al mig (8).
Tot l’espai respira un aire marcadament neoclàssic, com les construccions romanes, vaja. No obstant això, després hi van intervenir altres arquitectes igualment importants, que van continuar amb el mateix estil. Sembla que era més solemne.
Els panteons de l’esquerra
Per la seva alçada destaca la d’una senyora dalt d’una columna (9). Aquí no hi ha ningú enterrat, sinó que és un homenatge als caiguts en la defensa de la ciutat (1873-1875). Entenc que es tracta de la tercera Guerra Carlina, un conflicte que mai he entès massa bé.
Una mica més enllà, veiem un àngel dalt d’una cúpula. És el panteó de Magdalena Palmerola (10). Cal destacar la magnífica reixa de ferro forjat, amb corones d’espines i llances que semblen la flor de lis.
M’ha semblat tan interessant, que us poso un altre detall del coronament de la reixa, amb més flors.
Més enrere, tenim la sepultura de Francesca Lavilla, d’aires neogòtics (11). És evident la seva passió per Sant Jordi, present en diferents escuts i en la vidriera interior. L’arquitecte, Lluís Gallifa, va ser a més, cap de bombers voluntaris de Mataró quan es va calar foc al Teatre Monumental, que també era obra seva.
Gairebé al final el panteó de la família Ribas (12), empresaris tèxtils. És obra d’Eugenio Pedro Cendoya, un arquitecte basc, autor del Palau Nacional de Montjuïc. Destaca l’àngel de Frederic Marés, prolífic escultor, restaurador i col·leccionista. Criden l’atenció els fermalls d’inspiració celta.
Els panteons de la dreta
Dins una mena de capella, un àngel amb una corona guarda la sepultura Pou (13). Potser es tracta dels descendents d’una important família de masovers de Mataró.
Al costat, tenim el de la família Parés (14), d’estil gòtic, amb unes reixes que, fins i tot rovellades, tenen el seu encant.
Darrere, un parell d’angelets entre tristos i avorrits són dalt del panteó Cosme Batlle (15), un empresari que va fer fortuna a la República Dominicana a finals del segle XIX.
Al costat destaca el panteó Marfà – Mesquera (16) del 1906. Aquesta obra d’aire barroc és d’Emili Cabanyes, arquitecte municipal a finals del XIX, autor també del Pla de l’Eixample de Mataró.
Al final, tenim el de Pere Sans (17), un escriptor mataroní que va fer fins a quatre adaptacions teatrals del Quixot. En morir, va deixar palesa la seva incondicional admiració per Cervantes.
I fins aquí, aquesta breu visita. Recomano observar detingudament la resta de sepultures, perquè són obres d’art.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Camí dels Caputxins, 49. Mataró
Saber més
- Miquel Garriga i Roca: wikiwand.com
- La Tercera Guerra Carlina: blogs.sapiens.cat
- Emili Cabanyes: Barcelona Modernista
- Frederic Marés: w110.bcn.cat
- Eugenio Pedro Cendoya: wikiwand.com
- Pere Sans: capgros.com
- Els panteons modernistes: Barcelona Modernista