Per començar, et proposo fer un itinerari per Lugo, una ciutat que es pot visitar tranquil·lament en un dia i aprofitar per degustar la gastronomia de la terra. Com que encara no és un destí tan turístic com Santiago, podràs passejar al teu aire, sense presses. Aquest itinerari és merament orientatiu. La ciutat demana passejar pels seus carrerons sense cap altre objectiu que deixar-se impregnar per la seva història.
En un principi…
En primer lloc, diferents teories intenten explicar l’origen de la ciutat. Potser a la prehistòria era un lloc sagrat dedicat a la deessa Lug. O potser va ser un assentament romà amb el nom de Lucus Augusti. Sigui com sigui, el que s’ha trobat pel centre són les restes de l’antiga ciutat romana que van quedar tapades per construccions posteriors.
Al segle III, davant el perill d’invasions de les tribus del nord, es construí la muralla, l’única d’aquells temps que ens ha arribat sencera. Cal passejar pels seus dos quilòmetres, tot i les poc interessants vistes. Des de dalt veuràs el campanar barroc de la Capela do Carme. En aquest punt s’acomiadaven els pelegrins que anaven a Santiago.
La Ciutat del Sagrament
Una mica més endavant veuràs el Hogar Provincial de Santa María. Al frontó es veu l’escut de la ciutat. Els dos àngels amb un calze indiquen un antic privilegi de la catedral (que encara té) d’exposar pública i permanentment aquest sagrament. A sota, afegit uns segles més tard a l’escut, dos lleons i una torre que ningú es posa d’acord si és una representació de la muralla o de l’antic castell.
Sé que et semblarà un edifici espantós, però una mica més endavant mira la benzinera que fa cantonada. Aquesta construcció podria ser un bon exponent del brutalisme un estil sorgit els anys 60 on predominava l’ús del ciment sense més floritures.
A continuació, entra a la ciutat per qualsevol de les portes de la muralla, per exemple la de Santiago, que se sap que ja existia en temps dels romans. També rep el nom de Postigo, ja que hi havia una porteta d’ús privat pels canonges i els seus servents per tal d’accedir a les hortes. Fou eixamplada al segle XVIII per tal de permetre el pas dels carros, moment en què s’afegí la imatge de sant Jaume dalt del cavall matant infidels.
Un edifici amb molts estils
La catedral impressiona i més si t’atures a observar-la amb deteniment. El temple que hi havia al segle XII estava tan fet mistos que es decidí fer-ne un de nou en estil romànic. Això no obstant, es fa evident que hi ha una barreja d’altres estils com gòtic, barroc i neoclàssic, fruit de les destruccions i reconstruccions al llarg del temps. L’interior de l’edifici és com un laberint de capelles i passadissos.
La capela da Virxe dos Ollos Grandes —Mare de Déu dels Ulls Grans, patrona de Lugo— del segle XVIII conté un retaule que és una excel·lent mostra del barroc gallec.
Si he de destacar alguna cosa de la catedral, és la façana lateral amb la porta del segle XIII. Fixa’t amb el capitell penjat, sense columna que hi ha sota la imatge de Crist. Representa el sant sopar, però la inscripció fa esment al deixeble que hi ha dormint i que va veure celestials meravelles.
De plaça a plaça
La Praza de Santa Maria és molt diferent de com era fa uns anys. De fet no era ni plaça. A finals dels anys cinquanta del segle XX es remodelà, traient i afegint per deixar-la com ara la veus. Quaranta anys després s’enderrocaren uns històrics edificis i una entitat bancària edificà uns habitatges que sortosament no desmereixen. A la plaça destaca la façana barroca del Pazo Episcopal.
Seguidament, passa per la rúa Bispo Basulto i arribaràs a la Praza do Campo, tot ple d’establiments on prendre unes boníssimes tapes. És probable que en aquest lloc s’ubiqués el fòrum romà. La font, amb la imatge de sant Vicenç Ferrer, és del segle XVIII i formà part dels projectes de millora urbanística de l’època.
Continua aquest itinerari per Lugo per la rúa Nova i gira per Antón Fraguas, carrer dedicat a un historiador, escriptor i antropòleg nascut el 1905 en un poble de Pontevedra. Aquí pots contemplar l’església de San Pedro. Diu la tradició que aquest antic convent del segle XII el fundà sant Francesc. Tanmateix, sigui cert o no, cal destacar la porta amb una original ziga-zaga.
Rúa San Marcos
L’itinerari per Lugo encara no s’ha acabat! Ves per qualsevol carrer fins arribar a la rúa San Marcos. A una banda tens el Palacio de San Marcos. Bastit a final segle XIX inicialment havia de ser un hospital, però després de diversos usos, esdevingué la seu de la Deputación Provincial. Quan pugis a la muralla observa els magnífics arbres de magnòlies del pati.
A l’altre costat són interessants els habitatges amb les típiques galeries tancades. Pensa que el clima no acostuma a ser benigne i un balcó obert tindria poc ús. Aquests tancaments es crearen a partir del segle XIX amb l’aparició del mercat de vidre pla i tallat.
Per acabar, ves passejant per on et vingui més de gust i arribaràs al Concello o Casa Consistorial, un treballadissim edifici, farcit de detalls. Fou projectat el 1735 per Lucas Antonio Ferro Caaveiro, un rellevant mestre d’obres gallec del barroc civil. Arran d’una capella que feu a la catedral de Lugo, adquirí un gran prestigi, projectant diversos edificis, tan civils com religiosos.
D’aquesta manera finalitza l’itinerari per Lugo a la Praza Maior, centre neuràlgic de la ciutat on també, és clar, trobaràs una àmplia oferta gastronòmica.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Capela do Carme: turismo.gal
- Escut: galiciadigital.com
- Porta de Santiago: turismo.gal
- Catedral: arquivoltas.com – rutasconhistoria.es
- Pazo Episcopal: veure video
- San Pedro: asturnatura.com
- Pazo de la Deputación: ocioengalicia.com
Un bon resum. Les “altres” ciutats gallegues, sense l’atapeïment de visitants de Santiago tenen racons força agradables.
Salut!
És cert. Galícia és molt més que Santiago
Com sempre interessant article sobre una ciutat força desconeguda. Fan ganes d’anar-hi i passejar-hi. Gràcies!
Per cert la “brutal” benzinera m’ha recordat la nostra trista i malaguanyada plaça dels Països Catalans. Un gran exemple de lletjor i cap gràcia. Cada dia més degradada.
Doncs sí, és una petita ciutat on la zona vella conserva l’encant (fóra de les muralles, és lletja amb ganes). I sí, tens raó amb la plaça d’aquí, que sembla pensada perquè ningú s’hi aturi.