Portes de la catedral de Tarragona.

Les portes de la catedral de Tarragona.

És inevitable deixar-se seduir per l’apocalíptica façana de la catedral de Tarragona, amb relleus i escultures finament treballades i una rosassa que treu l’alè. Però, sense necessitat d’aixecar la vista hi ha unes portes que també cal mirar amb deteniment.

En primer lloc, a final segle XV l’aragonès Gonzalo Fernández de Heredia fou arquebisbe de Tarragona. Imagino que quedaràs sorpres si et dic que, a més, va ser president de la Generalitat prop de tres anys. Doncs bé, quan l’arquebisbe va prendre possessió del càrrec, l’ajuntament li donà uns diners que ell va destinar, entre altres coses, a construir aquestes portes.

A continuació, fixa’t que estan reforçades amb claus, la meitat amb forma d’estrella. Però acosta’t més per observar-los de prop. En realitat estan formades per tres castells i tres lletres T. Els castells provenen de l’escut heràldic dels cognoms de l’arquebisbe.

Aquarel·la amb una vista de la catedral de Santa Tecla de Tarragona,

La Tecla

La T, és la creu de santa Tecla, coneguda per tau, com la lletra de l’alfabet grec que té aquesta forma. Anomenada també creu de Sant Antoni, va ser adoptada per l’orde dels franciscans. Potser pensaràs que s’assembla molt a la creu ansada o anj, jeroglífic egipci que significa vida. Doncs no vas desencarrilat. Antoni Abat va néixer precisament a Egipte i vafou ell qui l‘adoptà com a símbol propi.

Segons l’evangeli apòcrif, santa Tecla va néixer a Icònium, actual Turquia al segle I. Es convertí escoltant un discurs de Pau. Llavors decidí que volia ser casta tota la vida i fou miraculosament alliberada d’assetjaments i perills. Normalment se la representa amb una creu a la mà, que a Tarragona s’ha convertit en una tau per la seva vinculació amb Tarragona.

Com pots comprovar, la decoració gòtica mai era merament ornamental, sinó que al darrere sempre hi havia un propòsit.

Els dracs

El treball de la forja s’atribueix al fonedor de la Selva del Camp, Dionís Vergonyós. Per la seva delicadesa, la forja d’aquestes portes es considera la més representativa de l’època.

A continuació, observa els trucadors de les portes de la catedral de Tarragona. Tot i que amb una cara molt humana, probablement simbolitzen uns dracs que treuen la llengua i ensenyen les dents. Aquest animal fantàstic va ser repetidament reproduït en ferro, ja que expressa l’origen d’aquest mineral, transformat per mitjà de l’acció del foc.

Però a més, és l’atribut de la vigilància perquè protegeix tresors i paradisos amagats. Per tant, és lògic entendre que també es considerés el guardià de les portes del temple. Tanmateix, en aquest cas, l’anella pica damunt d’una altra bèstia, que probablement representa el maligne.

Encara hi ha més

L’anella, a més de servir per ajudar a tancar la porta, estava destinada tradicionalment per demanar dret d’asil.

I ja per acabar, veuràs hi ha dotze fulles que voregen els picaportes. Per què dotze? Potser en aquest cas tingui un altre significat, però a més dels apòstols, aquest nombre sol representar una estructura divina completa. L’Apocalipsi ens parla que Joan va veure una ciutat amb dotze pedres com a fonament —l’església?.

Segurament, una persona entesa encara ens diria més coses, però fins aquí sóc capaç d’arribar.