El castell de Torre del Baró: Barcelona a vista d’ocell.
El baró sense torre
Per començar, en una vertiginosa barreja de mite, història i religió que, la veritat, no he acabat d’entendre, trobem que el baró Hug de Pinós, nascut a Bagà, seria —mal els hi pesi als francesos— el primer Mestre de l’Orde del Temple al segle XI.
Un descendent va anar a parar a prop de Montcada i Reixac, on va construir la seva mansió. Durant la guerra de Successió —segle XVIII— es decantà a favor de l’arxiduc Carles, cosa que els guanyadors borbons no li perdonaren i li van enderrocar la casa. El baró la reconstruí, però al cap de pocs anys les forces napoleòniques la saquejaren.
Els problemes econòmics van portar a malvendre els terrenys al baró de Sivatte a principis del segle XX i la casa fou coneguda com la Torre del Baró. El que el nou comprador no sabia era que el 1967 li passaria una autopista pel damunt que definitivament esborraria qualsevol rastre.
La ciutat que no va ser
Als extensos terrenys de la seva propietat, el baró i un grup d’inversors projectaren una ciutat jardí, a l’estil de les que s’estaven fent a l’avinguda del Tibidabo i el Park Güell. Però tan sols es van fer les parets exteriors del que havia de ser un hotel, ja que el projecte fracassà i ningú no va comprar un sol terreny en aquesta llunyana muntanya.
Què és una ciutat jardí?
A final segle XIX, l’escriptor anglès Ebenezer Howard encunyà aquest terme per a una idíl·lica urbanització amb cases unifamiliars amb jardí, un centre comercial i una àmplia avinguda. Aquest projecte, que pretenia anar contra l’especulació del sòl, només s’executà en part, però altres ciutats en varen prendre nota, com Barcelona.
El castell
L’indret fou ocupat pels soldats republicans i més tard convertit en camp de concentració, fins que va quedar totalment abandonat. La reivindicació popular de l’edifici com a tret distintiu del barri, el va salvar de la desaparició i ara és visitable.
La llegenda
Una romàntica història explica que l’edifici es va construir perquè la malalta filla del baró pogués gaudir d’aire pur, però en morir prematurament, s’aturaren les obres.
Autoconstrucció
Aquesta paraula la va dir el guia per explicar un fet i penso que pot ser una definició de bona part d’aquest districte.
D’un passat eminentment rural, aquest barri va transformar-se en una urbanització massificada a causa de la immigració obrera dels anys cinquanta del segle XX. Per a uns es construïren les cases barates. La resta de la gent s’amollà com van poder a l’orografia muntanyenca, construint elles mateixes els seus habitatges.
Finalment, el 1984 s’agruparen diverses zones sota el poc original nom de Nou Barris, tot i que actualment l’integren tretze.
L’entorn
Per acabar, les vistes dalt de la torre del Castell de Torre del Baró són entre fantàstiques i decebedores. Si obvies les urbanitzacions grises i massificades i les torres d’alta tensió, un dia clar et permet veure un ampli horitzó, des de Collserola fins al Montseny, la Serralada Litoral i Montserrat. I allà a baix, el mar infinit. Realment hauria estat un bon lloc per a una ciutat jardí.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: ctra. Alta de les Roquetes, 309. Barcelona
Saber més
- Hug de Pinós: diaridegirona.cat
- Els Pinós: chronologia.org
- El castell: monbarcino.wordpress.com
- Ciutats jardí: enciclopedia.cat
- La llegenda: totselsnomsdebarcelona.blogspot.com
- Nou Barris: ajuntament.barcelona.cat
Jo hi he estat també i el guia ens va explicar que les cases barates les construien per la nit començant pel sostre perquè l’ajuntament tota edificació ilegal que no tenia sostre la tirava a terra. Em sembla un lloc super interessant que no hi hagues anat mai si no m’ho haguessin dit. Gràcies per l’article. Pobre baró XD
Moltes gràcies pel comentari. El guia (molt amable per cert) ens ho va explicar. Hi ha lleis ben curioses que es presten a dir: feta la llei, feta la trampa ;-D