El Cementiri del Còlera o dels Empestats, a Tiana (Maresme).
Allò de què “el meu avi va anar a Cuba” té moltes històries al darrere. Com la del vaixell Maria que va venir precisament d’allà l’any 1870 amb uns mariners infectats per la febre groga. Aquesta no fou la primera epidèmia patida a Barcelona. De fet, tot just cinquanta anys abans, havia tingut lloc una altra molt més devastadora. Arran d’aquell desastre s’establí que qualsevol vaixell provinent de les Antilles passés una quarantena obligatòria.
Això no obstant, com les persones aviat oblidem, la norma s’anà relaxant, ja que, a més, hi havia interessos pel mig. Doncs bé, el vaixell, que ja portava una víctima a bord, arribà al port de Barcelona. Deu dies després moria un tripulant i no havia passat un mes que la xifra pujava a més de trenta difunts.
El contagi
Les autoritats sanitàries aconsellaren evacuar la zona portuària, però la política anava per una altra banda i no feren cas. Fins que l’epidèmia s’estengué més enllà del barri de la Barceloneta i començaren a morir persones de la Ribera i de la ciutat vella on la gent vivia en precàries condicions higièniques. Ara el desastre era tan evident que es declarà oficialment que allò era epidèmia. Havia passat un mes des del primer brot.
S’habilità un hospital en indret apartat, es fumigaren els carrers, tancaren les fàbriques, els establiments, la Universitat i es manà que els vaixells s’allunyaren, tancant la zona portuària. Molts habitants, especialment de la classe burgesa, fugiren a altres poblacions. I la ciutat quedà tan solitària com quan vam passar la Covid. Prop de mil set-centes persones sense recursos que encara quedaven a la Barceloneta foren traslladades a l’edifici de la Conreria pertanyent a la cartoixa de Montalegre de Tiana —Maresme—, que actualment és una coneguda casa de colònies.
El cementiri
Així doncs, els que anaven morint —setanta-sis en total— els enterraren en una fossa comuna a pocs metres d’allà. Com a única referència, l’Ajuntament de Barcelona hi col·locà una sinistra pedra tallada al mig d’un petit tancat.
La virulència de l’epidèmia, no acostumada als nostres freds hiverns, anà minvant d’intensitat. Fins que el set de desembre es declarà la seva total desaparició. Pocs dies després, els allotjats a Tiana tornaren a casa seva.
Febre groga o còlera?
Però, si van morir de febre groga, com és que tothom coneix el lloc com el cementiri del còlera? Fins i tot, en algun lloc oficial figura com a “cementiri dels empestats” o també dels “apestats“).
La febre groga, també coneguda com a tifus groc, és una malaltia vírica transmesa per la picada d’un determinat mosquit que llavors era endèmic de Cuba. Però al segle XIX ningú coneixia la causa. Tanmateix, algun científic s’atreví a parlar de microbis, però fou la riota de tothom, fins i tot de la premsa. Al cap d’uns dies la persona infectada comença a tenir dolors i també icterícia (allò que et tornes groc).
El còlera, en canvi, és una malaltia infecciosa provinent de l’Índia i es transmet per contagi directe i per la beguda o aliments en mal estat. Els principals efectes són unes cagarrines que no t’explico.
Així que, responent a la pregunta, els mariners van morir de febre groga, no de còlera. I encara ara no sabem per què li canviaren el nom al lloc.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- El cementiri imatgesdesilenci – patrimonifunerari.cat
- Febre groga: enciclopedia.cat
- Còlera: enciclopedia.cat
- El mosquit que matava els serenos: historiesdebcn.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: