Itinerari per Verona (Vèneto).
De veritat, el menys interessant de Verona és el balcó on se suposa que la mítica parella es veia d’amagat. La resta de la ciutat és una espectacular meravella. Malgrat que no hem disposat de gaire temps, hem acabat el dia pensant que hi tornarem, tot i que no serà a l’agost on, entre les altes temperatures i la riuada de gent, ha estat difícil captar la bellesa dels edificis.
L’entrada triomfal
Per començar, et recomano deixar el vehicle a qualsevol aparcament fora del nucli antic, per exemple a la Piazza Citadella. T’estalviaràs mals de cap. En un minut entraràs a la bonica Piazza Brà que hi ha qui afirma que és la més gran del país. Si vas amb infants pots pujar al tren turístic que et passejarà pels llocs principals.
Zona d’espectacles
En primer lloc, aquí mateix pots veure l’Arena, és a dir el coliseu o amfiteatre. Si ja has estat a Roma, millor no hi entris per no tenir una decepció. Mira’l de fora i dona la volta pel darrere. Fou bastit al segle I a la part exterior de la muralla i havia tingut capacitat per trenta mil persones.
En aquell temps, la façana estava recoberta de pedra blanca i rosa. Al segle XII un terratrèmol destruí bona part de l’anella externa i bona part de la pedra fou utilitzada com a pedrera per construir altres edificis. L’interior sembla no haver canviat des dels temps dels romans.
Cada edifici és una obra d’art
Seguidament, entra a la via Leoncino on trobaràs alguns romàntics palauets que no surten a les guies. Per exemple, el de la fotografia ara és ocupat pel viceconsolat honorari espanyol.
A continuació, baixa per la Via Gian Battista Malenza i gira a l’esquerra per Stradone S. Fermo, per veure la interessant església romànica de San Fermo. Tot i que documentada al segle VIII, l’edifici que veuràs és el resultat de reformes i ampliacions posteriors. Una de les tradicions diu que Fermo nasqué a Cartagena al segle III i morí de fam a la presó on fou tancat durant una persecució contra els cristians al nord d’Àfrica.
L’entrada a la ciutat
Al darrere de l’església comença la Via Leoni que després es diu Via Cappello. D’una banda, aquí veuràs unes restes que són vestigis de la primitiva ciutat romana. De l’altra banda, a l’entrada d’un carreró a mà dreta hi ha la Porta Leoni o porta dels lleons. Aquesta era una de les portes d’entrada a la ciutat, bastida al mateix temps que la muralla del segle I a.n.e. Una inscripció indica els noms dels quatre líders qui feren construir-la. El nom li ve del carrer on es troba, que al seu torn es deia així perquè hi havia part d’un monument funerari romà coronat amb dos lleons.
El balcó dels turistes
Continuant pel mateix carrer passaràs per l’entrada a la casa de la Giulietta. Sabràs que hi ets per la gentada. Fa uns anys es podia entrar gratuïtament al pati per veure el balcó. Ara cal comprar l’entrada per internet amb antelació. Malgrat que encara hi ha qui escriu alguna carta, ara les parelles s’estimen més dibuixar cors a les parets, enganxar xiclets i penjar cadenats a les finestres. Sortosament, crec que totes aquestes beneiteries les han tret i han deixat el pati net i polit. Tanmateix, et recomano passar de llarg d’aquesta turistada, ja que no et perdràs res. Al cap i a la fi, hi ha balcons molt més bonics a la ciutat.
El rovell de l’ou
Finalment, el carrer desemboca a la magnífica Piazza delle Erbe, la més antiga de la ciutat, on en temps dels romans hi havia el fòrum, conservant la llargada que tenia en aquell temps. Per tant, era el centre de la vida política i econòmica, ja que, a més del mercat, hi havia els tribunals civils i penals. Vorejat de bonics palaus medievals, porxades i torres aquest espai et deixarà bocabadat.
Molt a prop hi ha l’elegant Piazza dei Signori, un dels pocs indrets on encara no s’han trobat restes romanes. Les arcades amb la galeria coberta corresponen al palazzo del Consiglio, on tenien lloc les reunions del Consell de la ciutat. A la part superior pots veure les estàtues de sant Zenó —patró de la ciutat— i de diversos personatges vinculats amb Verona.
El poeta exiliat
Al centre la plaça hi ha l’estàtua de Dante Alighieri, ja que es va hostatjar en un dels palaus de la plaça. Aquest poeta i escriptor nascut a Florència al segle XIII ha passat a la història per se l’autor de la Divina Comèdia, una de les obres cabals de la transició del pensament medieval al renaixentista. Contrari a la voluntat del papa, Dante s’oposà a l’anexió de Florència als Estats Pontificis. Però la ciutat fou ocupada i ell hagué de marxar a l’exili, tot i que intentà diverses vegades que Florència recuperès el poder perdut. S’hostatjà a Verona, refusant acceptar les condicions per tornar a la seva ciutat, estimant-se més viure a l’exili.
Llinatge governant
Tot seguit, continua per la Via Santa Maria in Chiavica i aviat trobaràs l’Arche Scaligere, que són unes magnífiques tombes gòtiques. Aquests monuments funeraris foren aixecats per la família Scaligere —o Della Scala—, un important llinatge que governà Verona durant els segles XIII i XIV. Tot s’ha de dir que la història d’aquesta família és farcida d’ursurpacions, assassinats. El seu poder finalitzà el 1387 quan Milà ocupà la ciutat.
La màrtir
Un parell de carrers més avall hi ha l’església de Santa Anastasia del segle segle XV, que cal visitar per dins —pagant— per descobrir un riquíssim i variat interior: frescos, pintures, escultures, els mosaics del terra,… La construcció del temple s’inicià a final segle XIII es estil gòtic, si bé, com pots comprovar per l’exterior, mai fou finalitzada. Anastasia de Sirmio era una noia que al segle IV fou cremada viva durant una de les diverses persecucions contra els cristians. Això sí, de la seva gens documentada vida ningú es posa d’acord si nasqué a Roma o bé en una important ciutat que actualment es troba a Sèrbia.
Damunt del riu
D’aquesta manera, arribaràs fins al riu Adige. Aquest riu neix al nord d’Itàlia, a la frontera amb Suïssa i Àustria i quatre-cents quilòmetres més avall desemboca al mar Adriàtic, a prop de Venècia.
Et recomano aturar-te a la Piazza Brà Molinari per contemplar el Ponte Pietra, el monument romà més antic de la ciutat. Tal com indica el seu nom, és el primer pont de pedra construït a la ciutat i l’únic que es conserva dels set que hi havia d’època romana. Fou destruït el 1945 en acabar la Segona Guerra Mundial i refet quatre anys després.
Epicentre religiós
Després d’això pren qualsevol carreró que et durà fins al Duomo o Cattedrale di Santa Maria Matricolare, un edifici romànic del segle XII dedicat a l’Assumpció de Maria. S’edificà damunt d’un parell d’esglésies anteriors destruïdes per un terratrèmol. A la façana, feta amb marbre rosa i blanc, destaca la portalada. Observa amb deteniment els relleus amb motius de caça, les garlandes i les escultures de sants i profetes que la decoren. El campanar mai es va acabar.
La petja romana
A continuació ves a buscar el Corso Porta Borsari per contemplar precisament aquesta porta que permetia l’entrada a la ciutat a través de la muralla romana. Aquest era el principal accés al nucli murallat, ja que connectava amb el decumanus maximus, la via més important. Malauradament, només li resta una part encaixonada entre habitatges. El nom borsari fa esment dels soldats de la guàrdia que recollien els tributs per entrar mercaderies. Encara que una inscripció diu que fou fet l’any 265 per celebrar la reconstrucció de les muralles, en realitat la porta data del segle I.
Arc familiar
Continua pel Corso Cavour, ple de botigues i a la Piazzetta Castelvecchio veuràs un arc, també romà, del segle I dC. Es coneix com a Arco dei Gavi, cognom d’una rellevant família originària de Verona. Probablement, els nínxols buits contenien estàtues familiars. Fou construït al punt on començava la Via Postumia, un dels principals eixos de comunicació que, partint des de Gènova, recorria tot el nord de la península i arribava fins al mar Adriàtic.
Defensa inútil
Finalment, al costat ja pots veure l’imponent castell, les seves ben conservades muralles i el pati que dóna pas al museu. Després, acosta’t al pont per gaudir de magnífiques vistes del riu. Conegut com a Castelvecchio, fou fet bastir a mitjan segle XIV per Cangrande II, senyor de Verona i Vicenza després que el seu mig germà organitzés una revolta. La construcció tenia com a objectiu servir tant com a palau i fortalesa com ser una garantia per poder tocar el dos en cas de perill. Això no obstant, de poc li va servir, ja que, cinc anys més tard fou assassinat per sicaris contractats per un altre germà. Coses de família.
Per acabar, si disposes de més temps, pots ampliar aquest itinerari per Verona visitant els jardins de l’altre costat. Si no, tornant per la Via Roma ves a buscar el vehicle a l’aparcament.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el plànol
Saber més
- Arena: sobreitalia.com
- Piazza delle Erbe: wikiwand.com
- Piazza dei Signori: verona.net
- Arche Scaligere: verona.com
- Duomo: viajarconelarte.blogspot.com.es
- Porta dei Borsari: wikiwand.com
- Arc de Gavi: veronissima.com
- Castelvecchio: viajarconelarte.blogspot.com.es
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: