De font a font vaig pel món
Itinerari per algunes fonts d’Argentona (Maresme).
L’origen del nom d’Argentona no està massa clar. Podria haver estat el rei Argantoni, una masia anomenada Argent, els grans d’argent que suposadament duia la riera i també d’una paraula celta que vindria a dir ‘turó de la gran font’. De plata, ni la de la gata, però de fonts hi ha un munt.
Aquesta senzilla caminada et permetrà conèixer cinc d’elles i gaudir d’un entorn que sembla de fades. Una bona part és ombrívola, així que la pots fer tot l’any. Tot i això et suggereixo fer-la a la primavera per trobar l’entorn encara més verd.
En marxa!
En primer lloc, deixa el vehicle al passeig de Burriac, cantonada amb el carrer Font del Ferro. Aquí comença una ampla pista i en pocs metres arribaràs a la Font del Camí.
A prop veuràs un indicador cap a la Font de les Sureres. Baixa per un corriol a la dreta fins a trobar la font.
Estratègicament aniràs trobant indicacions per continuar.
Continua pel caminet fins a arribar primer a la Font de l’Esquirolet.
Pocs metres més amunt hi ha la germana gran, la Font de l’Esquirol. Para atenció a la signatura Lladó dels plafons ceràmics d’ambdues fonts. Si no vaig errat, penso que es pot tractar de Josep Lladó i Pascual. Nascut a Argentona el 1933, fou auxiliar de farmàcia, tot i que va destacar com a poeta i com a apassionat per la història i el folklore de la seva vila natal, publicant diversos estudis. Un d’ells va estar dedicat a les fonts d’Argentona. Tanmateix, la saga argentonina dels Lladó és prou extensa perquè hagi estat un altre l’autor d’aquestes ceràmiques
La font del Ferro i la del Grup
A partir d’aquí les indicacions semblen confuses. Així doncs, si prens el caminet que passa pel damunt d’un petit pont arribaràs novament a la pista.
Per tant, has de travessar el rierol a mà dreta de la font, continuar amunt pel corriol i anar seguint. Si trobes una cruïlla, continua pel camí esquerre. A continuació, aniràs a parar a una mena de placeta natural amb un roc al mig. Segueix per la dreta i ja hauràs arribat a la Font del Ferro. Altrament, també és coneguda com a font de Ballot i font de Dalt. Descoberta el 1861, es feu una canalització per baixar-la fins a l’Hotel Solè -actualment, ja no és hotel- al passeig del Baró de Viver.
La trobaràs dins un curiós tancat construit els anys 30. L’aigua té propietats mineromedicinals i durant anys va ser molt sol·licitada. Per cert, hauràs anat veient rajoles i inscripcions que fan esment de grups i persones que, de manera altruïsta, han restaurat i continuen tenint cura de la conservació de les fonts.
Seguidament, uns metres abans hi ha la Font del Grup, un homenatge a les persones que des de 1977 fan la tasca de manteniment. És un bon lloc per dinar, descansar i gaudir de la fresca.
La tornada
A partir d’ara ves amb compte: si t’equivoques i segueixes amunt com vam fer nosaltres, el camí es fa més estret, costerut i complicat. En resum, busca un corriol a mà esquerra de la font que et durà ràpidament a la pista ampla.
Finalment, un cop al camí ample tens dues opcions: si puges, arribaràs al castell de Burriac. Si ja en tens prou, baixa i tornaràs al punt d’inici. Consell: no t’embalis: el fort desnivell i el terra sorrenc fan molt relliscós el camí. Millor ves xino xano i gaudeix del paisatge.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Notes sobre l’etimologia del nom de la vila d’Argentona, per M.A. Zapata
- Font del Ferro: cea.cat
- Grup de fonts d’Argentona: cea.cat
- Josep Lladó i Pascual: poeta i publicista, per Enric Subiñà