Badalona

Passat industrial, present cultural

Quan Federico Moccia va publicar “Tinc ganes de tu”, una plaga de cadenats va cobrir ponts de tot el món. Un efecte similar al que va passar a mitjans del segle XIX en arribar el tren a Badalona, només que en aquest cas van ser els camps els que es van cobrir de naus industrials.

Badalona

Xemeneia a la plaça d’Ernest Lluch.

Arribat el declivi de la industrialització, les fàbriques han donat pas a habitatges, conservant unes poques a les que se’ls ha donat una nova vida, gairebé sempre relacionada amb la cultura.

Anem a descobrir-les?

Deixem el vehicle a l’aparcament que hi ha a l’altra banda de l’estació del tren, origen de tot aquest rebombori el 1848 i preservada com un edifici històric.

Badalona

Estació.

Anem passejant pel costat del mar en direcció a Barcelona. Primer trobem la fàbrica Anís del Mono, crec que l’única que funciona d’aquella època. Des de fa un segle i mig, aquesta destil·leria creada pels germans Bosch encara produeix el licor que la va fer famosa. Encara que no us agradi l’anís, us recomano una visita guiada.

Badalona

Fàbrica Anís del Mono.

Des d’aquí ja haureu vist un llarguíssim espigó que s’endinsa al mar. És el Pont del Petroli, construït el 1965 per descarregar l’or negre des dels vaixells fins a la costa. A punt de ser enderrocat, es va “indultar” pel ric ecosistema submarí que s’hi va crear entre els seus pilars. Ara és tot un símbol de la ciutat.

Badalona

Pont del Petroli.

A l’entrada del pont hi ha una rèplica de l’estàtua d’Anís del Mono. Fixeu-vos en la remarcable similitud que té amb la cara de Darwin.

Badalona

Escultura Anís del Mono.

Seguim pel Passeig Marítim fins a trobar una plaça amb la bonica escultura “L’equilibrista” d’Eulàlia Monés que recorda aquells temps en què els nanos s’ho passaven bé sense tenir una pantalla al davant.

Badalona

L’equilibrista.

Tocant a la plaça veiem l’edifici de maó de la CACI (Companyia Auxiliar del Comerç i la Indústria), obra modernista de Jaume Botey (que a més va ser alcalde de la ciutat a finals del XIX).

Badalona

Fàbrica CACI.

Abans de creuar la via ens fixem amb el pont que la travessa. Una placa ens explica que el projectà el 1912 Juli Batllevell, autor de nombrosos edificis a Barcelona i Sabadell. Sospitosa la semblança amb el pont de les Peixateries Velles de Girona, construït per l’empresa de Gustave Eiffel 35 anys abans.

Badalona

Passera del tren.

Els dos relleus circulars que hi ha al damunt són l’escut de Badalona de fa un segle i l’anagrama format per les lletres M Z A (Ferrocarriles de Madrid, Zaragoza y Alicante).

Badalona

Escuts de la passera del tren.

El progrés del Progrés.

Passem pel pont i entrem al barri amb l’encertat nom del Progrés.  Som a la plaça Vaixell Maria Assumpta un dels velers més antics del món que va naufragar als anys 90. La seva silueta és el logotip d’Edicions Proa.

A un costat de la plaça resta dempeus una xemeneia, record del passat fabril de la ciutat.

Badalona

Creuem el carrer i entrem a la plaça Ovidi Montllor per descobrir una meravella. Aquest edifici de l’estudi d’arquitectes de Jordi Badia el trobo senzillament espectacular. És la seu de l’Institut Català de la Salut.

Badalona

Edifici de l’ICS.

Al solar hi havia una fàbrica de vidre i per això van pintar un interessant mural adient (que necessitaria una bona restauració).

Badalona

Mural a la plaça Ovidi Montllor.

Tornem pel carrer de la Indústria, tombem a la dreta per Tresmall i enfilem per Eduard Maristany resseguint la via. Al número 100 podem admirar la façana posterior d’una empresa dedicada a la litografia d’envasos metàl·lics, coneguda com La Llauna, una part reconvertida en institut i l’altra ocupada pels coloms.

Badalona

Coloms a La Llauna.

Els interessants mosaics són obra de Lluís Brú, considerat com el realitzador de tessel·les més important del modernisme a Barcelona i que va col·laborar amb Domènech i Montaner amb obres com el Palau de la Música o l’Institut Pere Mata. Poca broma. I aquí els teniu mig morts de pena.

Badalona

Escut de La Llauna.

Pugeu pel carrer de Sagunt perquè la façana principal, obra de Joan Amigó (anys 20) també és digne d’admiració.

Badalona

Façana de La Llauna.

Seguim pel carrer de la Indústria on veureu una altra xemeneia indultada.

Tombem per l’avinguda de Sant Ignasi de Loiola. No sé què pensar de l’edifici que fa cantonada amb una espantosa escultura i poemes de Joan Maragall a la façana. Sembla un mostrari de Porcelanosa.

Badalona

Des d’aquí ja veiem la parròquia de Sant Josep, obra de l’arquitecte Joan Amigó, sorgida arran del creixement de la població de finals del segle XIX. Contradiccions de la vida, durant la guerra civil s’hi va instal·lar una metralladora al campanar.

Badalona

Església de Sant Josep.

Girem a la dreta pel carrer d’Enric Borràs i entrem pel de Colom on trobarem la magnífica façana modernista (1907) de Can Casacuberta, una important indústria tèxtil que no es va destacar precisament per les bones condicions laborals. El producte estrella era el mantó de Manila. Ara és una biblioteca.

Badalona

Can Casacuberta.

Tombem pel carrer de Mossèn Antòn fins a l’avinguda de Martí Pujol. A la cantonada veiem la Casa Enric Pavillard, un referent del modernisme en aquesta ciutat. També projectada per Joan Amigó, va ser propietat del gerent de la fàbrica de tints Lorilleux.

Badalona

Balcó de la casa Enric Pavillard.

Només ens queda baixar pel pas sota la via per tornar a l’aparcament. O fer una cerveseta al passeig.

INFORMACIÓ PRÀCTICA