Astes passeig Lluís Companys.

Símbols de poder

Les astes del passeig Lluís Companys.

El 1888, per tal d’oferir una entrada grandiosa a l’Exposició Universal de Barcelona, es va projectar el Saló de Sant Joan, ara passeig de Lluís Companys, amb un arc de triomf que donava la benvinguda.

Al davant de l’arc es van plantar quatre astes de ferro amb l’escut de la ciutat, on onejaven banderes.

Per què quatre? Potser era una al·lusió a l’escut de Catalunya o bé a les quatre províncies.

L’escut en si sembla el que es duia al segle XVIII. La creu de Sant Jordi es va adoptar a Catalunya durant l’Edat Mitjana com a símbol religiós. Com que Sant Jordi era el patró de la cavalleria cristiana, va passar a tenir també un significat militar.

L’origen de les barres el trobem per primera vegada al sepulcre de Ramon Berenguer II (segle XI). De fet hi havia vuit barres, però dos segles més tard van passar a ser quatre (i de vegades dos).

Pel damunt dels escuts sobresurten unes fulles de palma. En l’heràldica del XIX era l’emblema del triomf. Però també és una al·legoria femenina de la reialesa (la Reina Regent?). Tot i que menys probable, es podria referir a Santa Eulàlia, patrona de la ciutat.

Una garlanda de llorer penja per sota, una imatge que ens ve dels grecs que guanyaven les competicions.

Astes passeig Lluís Companys, Barcelona

El coronament

Ara hem d’aixecar molt més la vista per veure què hi ha a l’extrem del pal.

Primer trobem una corona. El nom tècnic de la part superior d’un escut és ‘timbre’ i determina el grau nobiliari. És curiós que en aquest cas l’hagin desvinculat tant de la part central.

La corona que veiem és senyal de reialesa, perquè Barcelona va ser residència dels reis de la Corona d’Aragó.

I dalt de tot, es veu un elm amb un drac. Es tracta de la Cimera Reial, distintiu dels reis d’Aragó i també de la Casa de Barcelona. Més tard el drac es converteix en ratpenat i finalment desapareix de l’escut.

Ja veieu que, si ho sabem llegir, tot i semblar pals per penjar banderes, les astes del passeig Lluís Companys ens diuen moltes coses.

Qui els va fer?

Doncs resulta complicat saber-ho, perquè en un lloc he trobat que l’autor va ser Pere Falqués i en un altre diu que va ser Antoni Rovira i Trias. Tots dos arquitectes van treballar per a l’Exposició Universal, però, qui va ser realment l’autor?

Internet aporta molts beneficis, però també afavoreix la poca rigorositat, escampant dades errònies que sempre cal confrontar amb una font més autoritzada.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: passeig de Lluís Companys. Barcelona

Saber més

Què veure a prop