Després del diluvi
Primer itinerari per Noia (A Coruña).
Quan baixaren les aigües del gran Diluvi Universal, l’arca de Noè va toca terra a Galícia, concretament a Noia. Tal qual ho dic. I ben cert que serà, perquè a l’escut de la ciutat apareix la nau i el colom bíblics.
Els historiadors, poc amants de les llegendes, expliquen que, després dels romans, això va ser un no parar. Entre les tribus del nord i els pirates, no hi havia qui visqués tranquil. Així que al segle XII, decidiren traslladar la ciutat on ara es troba, més protegida a la confluència de tres rius.
A més, la proximitat amb Santiago li va servir per convertir-se en el ‘port de Compostel·la’, cosa que va afavorir l’economia.
Fem una volta?
Passejant pel senyorial passeig Alameda, arribem a l’església renaixentista de San Francisco. Està enganxada a l’ajuntament i de fet, alguna dependència municipal pertanyia al temple. Aquest antic convent franciscà del segle XVI, es pogué edificar gràcies a les donacions de famílies del poble. Pots veure els seus escuts a la façana i a l’interior.
Per la rúa Ferreiro arribem a Santa Maria A Nova, al bell mig d’un cementiri. Aquesta església va ser consagrada al segle XIV i és d’estil gòtic. Sota el porxo, realitzat uns segles més tard, es veu un timpà que representa l’adoració dels Reis Mags.
L’arquebisbe que la manà construir, es va refugiar a Noia perquè els burgesos de Santiago el van rebutjar. Quan aconseguí tornar a la ciutat, en agraïment a l’acolliment rebut de Noia, va eximir els seus habitants de pagar tributs perquè poguessin construir una muralla de defensa.
Dins cal destacar la magnífica col·lecció de lloses sepulcrals. La bonança econòmica de la població a partir del segle XV va donar lloc a l’aparició de gremis que reglamentaven la feina. La importància que tingueren, es manifesta en les nombroses lloses conservades amb els distintius de cada ofici.
Acosta’t a l’altar major per veure el retaule barroc. A la dreta es representa la ‘cinquena angoixa’: quan Jesús, un cop el van baixar de la creu, reposa als braços de la seva mare. A l’esquerra, la verge del Carme traient les socarrades ànimes del purgatori.
Els dos germans
T’animo a donar una volta per l’atapeït cementiri, anomenat la Quintana dos Mortos. Una llegenda diu que està construït amb terra portada de Terra Santa.
Una altra llegenda parla de dos germans que van lluitar a Jerusalem. Un va tornar i, creient que l’altre era mort, va aixecar en aquest cementiri una creu en record seu. Més tard, quan aquest va morir, l’altre germà, que en realitat era viu, va tornar i va construir el baldaquí damunt la creu. Els relleus a la base de la teulada representen les fases de la lluna i una escena de caça. Amb coberta, només hi ha dues creus a Galícia.
Pel Camí de Sant Jaume
Entrem a la Rúa Curro i passem davant de l’Hospital de Adentro, per distingir-lo d’un altre que era fora del recinte murallat. Es fundà al segle XV per hostatjar els pelegrins que anaven a Compostel·la. Per això veiem les vieires a la porta.
Seguim avall i el carrer es fa més estret. Som al nucli històric, antigament emmurallat. Al final veuràs la Casa dos Xouba, un habitatge del segle XV amb un bonic porxo gòtic on va viure l’arquebisbe. Aquesta construcció és el que s’anomena ‘pazo’, que vol dir, casa senyorial. Si mires amunt, descobriràs un rellotge de sol del segle XVIII.
Per acabar, travessem la Praza da Constitución amb un altre cruceiro. D’aquestes creus en trobaràs moltes, ja que no marquen necessàriament els límits de la població com a Catalunya, sinó també cruïlles de camins i llocs sants. A l’altre costat de la creu sovint s’esculpia la Verge o un sant, però n’hi ha de molt més elaborades.
Fins aquí, aquest primer itinerari per Noia. No et perdis la segona part.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Noia: wikiwand.com
- Santa Maria A Nova: unlectorindiscreto.blogspot.com
- Lloses sepulcrals: funjdiaz.net
- Cementiri de S.M. A Nova: lavozdegalicia.es – galiciapuebloapueblo.blogspot.com
- Creu del cementiri: galiciapuebloapueblo.blogspot.com
- Pazo Dacosta: verbaescrita.blogspot.com