Noia. Galícia

Guerra de poders

Segon itinerari per Noia (A Coruña).

Passem pel costat de la porta lateral de l’església de San Martiño, amb un relleu de la Verge amb el nen, sant Josep i Lope de Mendoza, arquebisbe de Santiago al segle XV.

Porta lateral de l'església de San Martiño.
Selfie amb arquebisbe.

Anem a la Praza do Tapal, on antigament hi havia el castell defensiu. Al mig hi ha una creu gòtica del segle XIV i presidint l’espai, l’església de San Martiño, amb aspecte de fortalesa i rodejada de misteris.

Escultures dels apòstols al portal de l'església de San Martiño.
Deixebles suportant el pes de la porta.

Rivalitats

Veureu que un campanar és a mig fer. Hi ha qui assegura que una maledicció caurà damunt qui intenti acabar-lo. La llegenda es va reforçar fa uns anys, quan un jove director de cine va morir en caure mentre rodava una pel·lícula. El més probable és que la causa real vingui de lluny, quan la poderosa Noia va fer ombra a Santiago. Sembla que el prelat va impedir acabar l’església, que havia de ser a imatge de la de Compostel·la però molt més gran.

Façana de l'església de San Martiño.
La maledicció del campanar.

Observeu la portalada. Si teniu present la de Santiago, trobareu similituds. Els dotze apòstols fan de columnes que sostenen l’arcada. Al mig de l’arc, Jesús. A cada banda els ancians bíblics tocant instruments. Tot i que el llibre de l’Apocalipsi parla de 24, aquí només hi ha la meitat.

Arquivoltes de la portalada de San Martiño. Segon itinerari per Noia
Així és el cel.

Més amunt, una filera de 14 d’àngels. Però ara mireu bé. A mà esquerra, la figura d’una dona que es toca la panxa i a la dreta, un àngel dempeus. És una de les més originals representacions de l’Anunciació de Maria.

Al damunt, una impressionant rosassa, finament treballada, amb quatre àngels a cada costat.

Rosassa de l'església de San Martiño. Segon itinerari per Noia
Àngels mirant per la finestra.

Dues coses no puc explicar per manca d’informació. La primera es tracta de les carotes grotesques als peus dels apòstols, que en algun moment fins i tot semblen extraterrestres.

Caps esculpits a la façana de San Martiño. Segon itinerari per Noia
Rostres inquietants.

La segona són les mènsules al voltant de la façana, com si fos per a un espai cobert o una balconada que mai es va fer.

Mènsules a la façana de l'església de San Martiño. Segon itinerari per Noia
Balcó, pont o ampliació?

Cases nobles

Entrem a la Rúa Cantón per veure el Pazo Dacosta, un bon exemple d’arquitectura gòtica civil. La data 1339 i el nom del propietari (Vasco da Costa) estan gravats a la paret.

Text gravat al mur del Pazo Dacosta.
Queda clar qui ho va fer i quan.

A la Rúa Mazacáñamos es troba la Casa Malvar amb escuts a la façana, de la qual tampoc tinc informació. Vorejant el carreró podreu veure les galeries cobertes posteriors.

Tribuna de la Casa Malvar. Segon itinerari per Noia
Record d’un gran passat.

Sortim a la Rúa de Galicia i passem davant de l’edifici de l’antic Casino. Construït als anys 20, les sales de joc d’aquesta emblemàtica entitat, eren freqüentades per socis de tota la comarca. És interessant el treball de forja del balcó i les finestres.

Detall de la reixa de ferro de les finestres del Casino. Segon itinerari per Noia
Flors de metall.

Una mica més

Ens queden per veure algunes coses que m’han semblat interessants, que no imprescindibles. Si voleu, podeu acabar aquí la ruta. Si teniu ganes de més, continuem 450 metres pel mateix carrer, fins a trobar la capella de San Bernardo. Va ser cremada durant la Guerra Civil i encara està pendent que acabin les tasques de reparació. Sant Bernat de Claraval va ser un monjo francès responsable d’escampar l’orde del Cister al segle XII.

Capella de San Bernardo. Segon itinerari per Noia
Dos estils i un mateix sant.

Baixeu per la Rúa Luis Cadarso per veure el Ponte de Traba. Aquest pont, per on passava la via romana, unia dos barris a banda i banda del riu. Es creu que va ser construït al segle XIV, en un moment de gran expansió de la vila.

Ponte de Traba. Segon itinerari per Noia
Un pont per a crèixer.

Al costat es veuen les restes d’una casa senyorial amb un escut a la façana.

Escut gravat en un mur.
La glòria del passat.

Per acabar aquest segon itinerari per Noia, seguim avall pel mateix carrer i acabem l’itinerari al número 31, on s’aixeca un interessant habitatge art déco. El mestre d’obres Antonio Mato va projectar-lo el 1940 com a residència pròpia.

Edifici art-déco dels anys 40. Segon itinerari per Noia
Cada època té el seu estil.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerariveure el mapa

Saber més

Què veure a prop