Combarro. Galícia

Fonamentat a la roca

Visita a Combarro (Pontevedra).

Jesús va dir que qui construeix damunt la roca, res del que vingui li ensorrarà la casa. I els habitants de Combarro, a prop de Pontevedra, s’ho van prendre molt seriosament, ja que van construir tot el poble damunt el granit.

Per justificar l’origen del nom, d’arrel celta, hi ha qui diu que quan Jesús anava pel món apuntant els noms dels llocs, va arribar aquí i es quedà sense tinta per sucar la ploma. Un deixeble li preguntà: ‘E agora que facemos?’ i Jesús li digué: ‘Haberá que escribilo con barro’.

Si podeu obviar la quantitat de turistes i restaurants que l’han desvirtuat, podem dir que Combarro és un dels poblets més pintorescos i més ben conservats de la costa gallega.

La visita comença a la Praza da Chousa, ara empedrada i que temps enrere era la platja del poble.

Hi ha tres elements característics de les viles marineres gallegues, que aquí trobarem més que enlloc: els hórreos o graners, els cruceiros o creus i les cases de pescadors.

Coronament amb forma d'animal en una teulada.

Enginyeria popular

A la mateixa plaça hi ha tres dels molts hórreos del segle XVII a Combarro. Quan aneu passejant, trobareu una inusual quantitat, encaixonats entre les cases o a punt de precipitar-se al mar.

Detall de la gelosia d'un hòrreo.

En aquests graners s’emmagatzemava majoritàriament el panís i les patates, però també hi havia lloc pel pernil o el peix.

Aquestes enginyoses construccions, normalment de pedra, estan aixecades per columnes per evitar la humitat i els rosegadors. Les pedres circulars, anomenades ‘tornarratos’ són precisament perquè els animals no puguin pujar.

Hòrreo on es perceben els 'tornarratos', pedres circulars als puntals.

Però, si són per a les collites, per què molts són a tocar del mar? Molts vilatans tenien les seves terres a l’altre costat de la ría. La manera més còmoda de transportar la collita era per mar i així era més fàcil descarregar directament des de la barca al graner.

Entre la religió i la màgia

Les creus són un altre tret comú per aquí. Aquests elements tenen una profunda càrrega espiritual (religiosa i no). Les que trobareu a Combarro són del segle XVIII, però els seus orígens els hem de buscar en la cultura celta, molt abans del cristianisme.

Col·locats en enclavaments estratègics, que abans havien estat considerats màgics, aquests elements cristianitzats, fan de les cruïlles i camins un lloc ‘segur’.

Alguns encara conserven el petit altar on, durant el seguici dels enterraments, es col·locava el taüt mentre es deien unes oracions.

El detall diferenciador dels cruceiros de Combarro, és que la figura de Crist mira cap a la muntanya i la Verge cap al mar, amb un garrot a la mà per foragitar el maligne.

Escultura de la Verge amb un garrot en un cruceiro. Visita a Combarro

L’església és del segle XVIII. Antigament es venerava a Sant Sebastià, però quan es va escampar la pesta per aquestes terres, van decidir que Sant Roc els hi proporcionaria una millor protecció. Aquest sant va recórrer Itàlia al segle XIV, curant els infectats de la pesta. De fet és qui més capelles té arreu del món.

Campanar de l'església de Sant Roc. Visita a Combarro

Davant s’alça un altre edifici emblemàtic, actualment convertit en biblioteca. La balconada que acaba amb unes escales, es coneix aquí com a ‘solaina’. Qui podia se la feia de pedra, com aquesta i els demés, de fusta.

Balconada de pedra en una casa. Visita a Combarro

El carrer continua i encara no sabem quin nom té, però tant és, doncs només hi ha un parell de vies que segueixen paral·lels al mar. Aquí trobareu les típiques cases ‘mariñeiras’, és a dir, de pescadors. Totes estan orientades a mar, però ara ja no tenen les vistes de llavors. Els porxos no estan pensats per a la circulació, sinó per suportar els balcons.

Els estrets porxos de les cases de pescadors. Visita a Combarro

Creus i més creus

Seguim amb aquesta visita a Combarro. Quan arribeu a la Praza da Fonte, veureu un altre cruceiro que va ser canviat de lloc per permetre el pas de vehicles. A mitja columna hi ha la figura d’un ‘santiño’ amb un nen nu i una serp a l’esquena. Com que no porta barba, sembla una nena amb el seu germanet.

Escultura al fust de l'hòrreo de la Praza da Fonte. Visita a Combarro

Entreu al carreró anomenat Rúa Cega, on les cases no estan orientades de cara a mar i tenen portes més amples que la resta. Es pensa que aquí vivien els agricultors.

En sortir per l’altre costat, trobareu una altra creu, que sembla un tronc d’arbre, amb la Verge i el seu garrot i uns metres més avall, una altra molt més actual, l’única en què la Verge no mira al mar. Però no és del tot cert, ja que també està esculpida a mitja columna i vigilant la costa.

Hórreo entre un cruceiro i un fanal. Visita a Combarro

Desfem un tros pel mateix carrer fins que trobem un carreró que baixa. És on veureu la majoria de graners i també de restaurants i gent.

Hórreo amb el mar de fons. Visita a Combarro

En arribar novament a la plaça de l’inici observeu a mà esquerra una gran roca amb uns graons tallats, anomenada ‘A Gurita’ (no em pregunteu per què).

Després d’aquesta visita a Combarro, ja podeu seure a qualsevol terrassa i fer una bona dieta a base de marisc.

Carta d'un restaurant amb forma d'hórreo.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerariveure el mapa

Saber més

Què veure a prop