Aqüeducte de Dosrius. Parc Central. Nou Barris. Barcelona

L’aigua corrent fa viure la gent

Amb la industrialització, a mitjans del segle XIX, les ciutats van experimentar un fort creixement pel qual no estaven preparades. L’augment de la població va implicar una necessitat de béns bàsics, com l’aigua.

Tot i estar entre el Besòs i el Llobregat, Barcelona necessitava aigua potable, lluny de les indústries, que sovint contaminaven els pous. I aquí és on va començar la carrera per veure qui es feia amb el monopoli.

Aqüeducte de Dosrius. Parc Central. Nou Barris. Barcelona

Una de les empreses va presentar l’ambiciós projecte de portar l’aigua des dels aqüífers de Dosrius, al Maresme. Però els promotors es van quedar encallats econòmicament davant aquesta tasca faraònica.

Les obres les van reprendre uns altres industrials, que també van fer fallida. Finalment, una companyia privada belga aconseguí la llicència per acabar la conducció, deu anys després d’haver-se iniciat.

Aqüeducte de Dosrius. Parc Central. Nou Barris. Barcelona

La canalització anava fins a Mataró i d’allà, travessant valls, turons, rius i rieres passava per totes les poblacions del Maresme fins a Barcelona, a l’actual Parc de les Aigües, on s’instal·laren els dipòsits.

Aqüeducte de Dosrius. Parc Central. Nou Barris. Barcelona

D’aquesta descomunal infraestructura, de prop de 40 quilòmetres, encara perduren alguns testimonis, com l’aqüeducte que s’ha integrat al Parc Central de Nou Barris, a Barcelona.

Aqüeducte de Dosrius. Parc Central. Nou Barris. Barcelona

Prenent com a base la forma triangular, aquest parc, el segon més extens de Barcelona, salva el fort desnivell a base de parterres, talussos i estanys.

Fent una passejada, per aquest pulmó verd, anem trobant alguns elements històrics del barri, com l’edifici de l’antic Institut Mental, que actualment acull diversos equipaments.

Institut Mental. Nou Barris. Barcelona

El parc va ser projectat pels arquitectes i paisatgistes Carme Fiol i Andreu Arriola, autors entre d’altres, del parc de l’Estació del Nord o el Mirador del Migdia a Montjuïc, tots dos a Barcelona.

També van dissenyar les característiques pèrgoles de fusta, elements escultòrics que serveixen alhora de punts d’enllumenat.

Parc Central. Nou Barris. Barcelona

El parc té més gràcia a la primavera, amb tot ben verd i si els brolladors estan en funcionament.

Parc Central. Nou Barris. Barcelona

INFORMACIÓ PRÀCTICA