Les Gavarres. Can Vilallonga. Girona

Seguint el fil de l’aigua

Itinerari de l’aigua a Can Vilallonga (La Selva).

Com un oasi enmig de terres molt humanitzades, el massís de les Gavarres (Girona) conserva gairebé intacte el seu particular paisatge forestal.

Tot i haver estat densament poblada en un passat, aquesta zona va patir un fort abandonament dels masos, que ha beneficiat la repoblació dels boscos, en especial alzinars.

Travessat per rius i rieres de cabal irregular, l’orografia ha propiciat l’aparició de rierols i fonts que, des de temps immemorials ha estat aprofitada pels seus habitants.

Bassa de Can Vilallonga.

Can Vilallonga

Una breu i senzilla passejada dissenyada pel Consorci de les Gavarres ens permetrà veure diferents construccions que ens ajudaran a entendre com s’aprofitava l’aigua al segle XVIII.

La ruta està perfectament explicada a la pàgina de naturalocal.net. Per tant, aquesta vegada només diré quatre coses perquè us vinguin ganes de fer-la.

Comencen a Can Vilallonga, una masia del segle XVI a prop de Cassà de la Selva, convenientment restaurada i destinada, entre altres usos, a centre d’interpretació de les Gavarres.

Façana de Can Vilallonga. Itinerari de l'aigua a Can Vilallonga

Els dominis d’aquesta finca arriben molt lluny, ja que va tenir la seva importància.

Davant l’entrada principal tenim el pou, amb una pica adossada, i que probablement formava part d’un molí d’oli.

Pou de Can Vilallonga. Itinerari de l'aigua a Can Vilallonga

Energia hidràulica

Seguim les indicacions i aviat trobem el molí, utilitzat per a moldre el gra. Actualment és un habitatge particular.

Riera amunt arribem a la resclosa. La seva missió era assegurar que el molí sempre tingués prou energia.

Pel camí us adonareu que el bosc és ple d’alzines sureres. Penseu que aquest arbre triga uns 14 anys a regenerar l’escorça, que en acabat s’utilitzarà per a fer taps.

Bosc d'alzines sureres a Les Gavarres.

En arribar a una cruïlla, travesseu la riera. Observeu com aquí conflueixen i es canalitzen dues rieres. Un guarda havia de vigilar que no s’embossés res. A partir d’aquí, l’aigua es fa arribar fins al mas. Ara veurem com es va aconseguir.

Caseta per a la canalització.

Salvant desnivells

Tornarem pel corriol que baixa per l’altra costat de la riera. Primer trobarem un petit aqüeducte de maó. Però, per on passa l’aigua? Per una canalització que no veiem perquè està tapada per una filada de maons.

Petit aqüeducte de maó al mig del bosc. Itinerari de l'aigua a Can Vilallonga

A partir d’aquest punt anireu trobant més obres similars, inclús més grans, destinades a salvar els torrents, però alhora, a mantenir un suau desnivell que faci baixar l’aigua.

Aqüeducte de maó i pedra. Itinerari de l'aigua a Can Vilallonga

I així arribem a la bassa on es recollia l’aigua per regar els camps. Dins la caseta que veieu en un cantó, hi ha les claus de pas, per regar uns camps o uns altres.

Bassa per regar els camps. Itinerari de l'aigua a Can Vilallonga

Aquest massís amaga moltes més sorpreses, però aquest itinerari de l’aigua a Can Vilallonga, ha estat només un petit tast.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Punt d’iniciveure el mapa

Saber més

Què veure a prop