Espai sagrat
Hi ha llocs que, sense saber-ne la raó, han estat considerats especials o sagrats per diverses cultures. Un d’aquests indrets és el Fossar Xic de Mataró (Maresme) on, pel que sembla, hi passava un dels eixos que travessava la ciutat romana. Quan el 1956 l’arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran excavava en aquest sector, descobrí gerres amb cendres de difunts incinerats al segle I abans de la nostra era. Així mateix, van ser localitzats diversos enterraments d’època cristiana (segles VI a VII), arribant fins i tot a afirmar sobre la presència d’una capella romànica que en l’actualitat s’ha demostrat que mai va existir. Encara més, una de les peces trobades podria correspondre a un ritu fundacional (segle I a.n.e.). Finalment, els monjos de la basílica haurien estat els darrers a ser inhumats.
Manca d’espai
El cas és que al segle XVII hi havia tants morts a la capital del Maresme, que al cementiri davant la basílica ja no hi cabia ningú més. Llavors s’adquiriren uns terrenys al darrere que coneixem com a Fossar Xic de Mataró, per diferenciar-lo del Fossar Gran. Aquí es va seguir donant sepultura fins al 30 d’abril de 1810 en què es deixà d’enterrar als fossars parroquials.
Més tard, s’obrí el carreró que l’uneix al carrer de Sant Simó. Aquest clos, desconegut per a moltes persones, permet una singular visió de la basílica de Santa Maria. Formava part de la sagrera, espai de trenta passes al voltant del recinte sagrat, on es gaudia d’immunitat davant dels excessos del senyor feudal. El dit fet va provocar no pocs problemes entre els refugiats, arribant a moments força violents.
Per altra banda, dins de l’església, hi havia un munt de tombes particulars i de gremis. Tanmateix, el 1884 es col·loca un nou pamiment i moltes esteles van passar a millor vida.
El vaixell de pedra
Una de les lloses que es va salvar, la podeu veure darrere una reixa en aquesta plaça. Dins un relleu circular es veu la data 1613 i la paraula Manyach, que costa de llegir, ja que hi ha lletres entortolligades i sobreposades al perfil d’un vaixell. Dedueixo, sense saber-ho, que es tractava o bé d’una família de pescadors o que es dedicaven al comerç marítim.
Es reubicà al Fossar Xic de Mataró després que als anys 50 es remodelés la plaça, tal com la pots veure avui. La llosa es trobava provisionalment a l’entrada del cementiri dels Caputxins.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Plaça del Fossar Xic. Mataró
Saber més
- Els cementiris de Mataró. Museu Arxiu de Santa Maria (pàg. 27)
- Les necròpolis d’Iluro: estat de la qüestió i cronologia, per Marc Jiménez
- Notes sobre l’estructura urbana d’Iluro, per Joan-Francesc Clariana
- Itinerari per les places públiques: openpuigicadafalch.cat