Espai sagrat
Al segle XVII hi havia tants morts a la capital del Maresme, que al cementiri davant la basílica ja no hi cabia ningú més. Llavors van comprar uns terrenys al darrere i que coneixem com a Fossar Xic de Mataró, per diferenciar-lo del Fossar Gran. Aquí van seguir donant sepultura, fins al 30 d’abril de 1810 en què es deixa d’enterrar als fossars parroquials.
Més tard, es va obrir el carreró que l’uneix al carrer de Sant Simó. Aquest espai, desconegut per a moltes persones, permet una singular visió de l’església.
Formava part de la sagrera, espai de trenta passes al voltant del recinte sagrat, on es gaudia d’immunitat. Aquest fet va provocar no pocs problemes entre els refugiats, arribant a moments força violents.
Per altra banda, dins l’església de Santa Maria, hi havia un munt de tombes particulars i de gremis. Però el 1884 es fa enllosar l’església i moltes esteles van passar a millor vida.
El vaixell de pedra
Una de les lloses que es va salvar, la podeu veure darrere una reixa en aquesta plaça. Dins un relleu circular es veu la data 1613 i la paraula Manyach, que costa de llegir, ja que hi ha lletres entortolligades i sobreposades al perfil d’un vaixell. Dedueixo, sense saber-ho, que es tractava o bé d’una família de pescadors o que es dedicaven al comerç marítim.
Es va col·locar al Fossar Xic de Mataró després que als anys 50 es remodelés la plaça, tal com la veiem avui. La llosa es trobava provisionalment a l’entrada del cementiri dels Caputxins.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Plaça del Fossar Xic. Mataró
Saber més
- Els cementiris de Mataró. Museu Arxiu de Santa Maria (pàg. 27)
- Itinerari per les places públiques: openpuigicadafalch.cat