Aquarel·la amb una vista de la plaça de Santa Maria de Mataró.

Un decorat de pel·lícula per a una basílica

Has vist que els pobles de les pel·lícules de l’oest americà són, de fet, decorats aguantats per bigues? Doncs en veure la façana de la basílica de Santa Maria de Mataró m’ha donat aquesta mateixa impressió.

He llegit un estudi sobre la construcció i déu n’hi do la de coses que li han passat al temple. De l’església primitiva del segle XI no queda ni el record. La que es va fer a l’edat mitjana en estil romànic es va refer al segle XV en estil gòtic i dos segles més tard segons el corrent barroc. Pel mig, terratrèmol, guerra, incendi, saqueig i tot el que vulguis.

Aquarel·la amb una vista de la plaça de Santa Maria de Mataró.

El temple fortificat

Al segle XVI es decidí fortificar l’església, per tal de convertir-la en l’edifici més segur de la vila. Benedito de Ràvena va ser el responsable del projecte. Benedito era un enginyer militar italià que va estar un temps a les ordres de Carles V, executant un projecte pel reforç de les fortificacions de Pamplona i Lleó, entre altres.

Així doncs, es construí un mur al voltant del temple amb quatre baluards als angles, on havia d’anar l’artilleria. El campanar es convertí en talaia. Tanmateix, tot això era insuficient com a protecció i uns anys més tard es començà a construir la muralla al voltant de la ciutat. Al segle XIX s’aconseguiren els diners per fer la façana, però potser no van calcular bé el cost i quedà inacabada, just per tapar una bona part del campanar. Avui, mirant-la pel cantó recorda un decorat de cartó-pedra.

Santa Maria de Mataró

La nova façana de Santa Maria de Mataró

El projecte de la nova façana anà a càrrec de Josep Simó i Fontcuberta el 1861. Simó, que es caracteritzava pel seu eclecticisme, és autor de diversos xalets i esglésies a Vilanova i la Geltrú, Premià de Mar i Barcelona. L’home, potser frustrat perquè la primera proposta no va ser aprovada a causa de l’elevat cost, va presentar un segon projecte una mica ambigu, barrejant diversos estils.

El disseny inclou pilastres, finestrals neoromànics, una gran rosassa i un nou campanar que, altra vegada per manca de pressupost, mai s’arribà a fer. La principal ornamentació consisteix en dos rengles de nínxols amb escultures de sants, apòstols, profetes, Jesús i la Mare de Déu. No hi manca ningú! Algunes d’aquestes figures no van sobreviure a la Guerra Civil i foren refetes posteriorment.

Hauria estat bé veure com era la primitiva façana, encara que només fos el campanar sencer (francament, l’actual no em convenç gens ni mica).

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer de Sant Francesc, d’Assís, 25. Mataró

Saber més

Què veure a prop