L’edifici de la Clínica Barraquer.
Diu la llegenda que Horus va perdre l’ull esquerre quan s’enfrontà amb Seth per venjar la mort del seu pare Osiris. Llavors Thot li va posar l’Udjat, un ull màgic que amb el temps esdevindria l’amulet més popular de l’Antic Egipte, ja que protegia del mal d’ull i curava les malalties oculars. Una història molt embolicada, ho sé. Com la de totes les religions.
Pensa que en àrees tropicals com el Nil, proliferen bacteris causants d’infeccions oculars, especialment en temps d’inundacions. Per tant, s’enten que la gent busqués protecció divina.
Interior misteriós
De fora, la popularment coneguda com a clínica Barraquer potser sembla un edifici sense cap encant. No et deixis enganyar: és considerat un dels millors exponents de l’arquitectura racionalista a Barcelona. Aquest corrent va aparèixer després de la Primera Guerra Mundial i defensava el funcionalisme dels edificis. Fou projectat el 1934 per Joaquim Lloret i Homs, autor d’edificis noucentistes, molt diferents d’aquest. Posteriorment, fou necessari ampliar les instal·lacions. La primera reforma es dugué a terme el 1950, ampliant l’edifici pel carrer Laforja. La segona, del 1970, anà a càrrec de l’arquitecte Salvador Capella Sagalés qui afegí cinc plantes més, tot i que respectant prou bé l’aire original.
Interior misteriós
L’interior, en estil art déco, sorprèn molt més. És com entrar en un món subterrani, de passadissos foscos i baixos. Les portes i columnes, pintades de color negre, fan encara més opressiva la sensació. La llum indirecta, molt tamisada, augmenta la tenebrositat. Però pensa que es tracta d’un centre oftalmològic, on la llum forta podria molestar els pacients.
El valor del detall
Fixa’t en els petits detalls: poms, cadires, llums, sofàs, tauletes, … Tot va ser dissenyat a mida. Malauradament, les obres posteriors han anat desvirtuant l’esperit inicial, afegint i eliminant elements. Però encara ara, quan entres et sents transportat a una altra dimensió. Més encara si has d’ingressar i et toca passar unes quantes hores en una de les antigues habitacions sense finestres amb els incòmodes i tètrics mobles de color negre i el paviment igualment fosc.
Inspiració alemanya
L’únic espai lluminós és la magnífica escala de caragol, que comunica tots els pisos. Val a dir que, tot i ser ben trencador a casa nostra, Joaquim Lloret va inspirar-se -molt- de l’alemany Erich Mendelsohn. Aquest arquitecte expressionista es delia a fer edificis arrodonits a les cantonades. De fet, comparant l’edifici de la clínica Barraquer amb els que projectà Mendelsohn veuràs una més que evident similitud.
Si tens l’oportunitat de veure alguna de les sales on normalment no hi ha ningú, gaudiràs d’uns espais aturats en el temps i que t’ajuden a imaginar com havia estat la resta de l’edifici. El paviment amb petites rajoles i els bancs d’un negre brillant a l’entrada de l’auditori. O l’obsolet i abandonat laboratori per on han de passar els pacients acabats d’operar, provinents dels quiròfans situats en algun lloc perdut entre un dèdal d’estrets passadissos, portes, escales i ascensors encongits.
Quincalla decorativa
L’esperit racionalista pregonava l’absència de decoració i la ruptura amb els valors històrics. Malgrat això, l’interior de l’edifici de la Clínica Barraquer trenca bastant amb aquests preceptes. Decorant sales d’espera, passadissos i consultes veuràs rèpliques d’escultures clàssiques, com l’Auriga de Delfos del segle V abans de la nostra era.
Menys reeixits són els relleus que pretenen reproduir escenes de l’antiga Roma de Grècia o d’Egipte i que semblen haver estat adquirits als encants. Tot i que a les fotografies antigues ja apareix aquesta decoració d’un gust prou discutible, penso que és ben lluny de la idea original de Joaquim Lloret. Dedueixo que foren iniciatives del doctor Ignasi Barraquer.
També sorprenen les escultures immaculadament blanques de Bastet, la deessa egípcia encarnada en un gat. Fins i tot pots veure una foca blanca en un racó!
Un distintiu molt adient
Mirant amunt pel forat de l’escala descobriràs el logotip de la clínica. Representa l’Udjat o Ull d’Horus, que duia Tutankamon en un pectoral. L’estrany és que el penjoll original correspon a l’ull dret i, en canvi, al logotip de la clínica li van donar la volta.
A un costat de l’ull apareix Wadjet, la deessa cobra, protectora de l’Alt Egipte. A l’altra banda, tenim a Nekbeth, la deessa voltor, protectora del Baix Egipte.
Per altra banda, l’oftalmòleg Ignasi Barraquer, impulsor d’aquest capdavanter centre, va estar molt interessat per l’egiptologia. De fet, es conserven dos caps de mòmia, procedents d’El Caire. Per tant, no és estrany que utilitzés l’Ull d’Horus com a logotip i que tot recordi la idealització d’un temple faraònic, amb les seves pintures i tot!
Flors negres
Per acabar, ningú parla dels dos relleus que hi ha al primer vestíbul i que semblen trobar-se totalment fora de lloc. Perquè, què hi fa en un edifici racionalista amb decoració entre art déco i neoegípcia, uns infants la mar de bufons duent uns cistells plens de flors?
Qui va fer aquestes dues obres que no tenen signatura? D’altra banda, sembla que, com que devien desentonar que no vegis, algú va tenir la idea de pintar-los d’un negre ben lluent com la resta d’elements de l’interior i així ningú no els veu.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Muntaner 314, Barcelona
Saber més
- Horus: sobreegipto.com
- Racionalisme: wikiwand.com
- Joaquim Lloret i Homs: enciclopedia.cat – barraquer.com
- Udjat: wikiwand.com – orientalia.com.es
- Article de Santiago Roqueta: Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme
- Ignasi Barraquer: egiptologia20.es – wikiwand.com
- Caps de mòmia: egipte.org
- La clínica: barraquer.com – arquitecturacatalana.cat
Uau!